El grup de gent gran, duant un assaig, avui a Tarragona. Foto: Mayo Lorda / Tarragona21
L’actriu i directora Blanca Marsillach porta aquesta tarda al CaixaFòrum de Tarragona un experiment de teatre social. Es tracta d’un col·lectiu d’onze persones grans, entre els 63 i els 81 anys, procedents de l’EspaiCaixa de Reus, que portaran a terme la lectura dramatitzada de versos del Segle d’Or espanyol en companyia de Blanca Marsillach i la codirectora de l’obra, Begoña Mencía. Blanca aconseguirà un somni que anys enrera no va poder culminar: en l’obra apareixerà la imatge projecteda del seu pare, el gran de l’escena Adolfo Marsillach.
Tots els protagonistes d’aquesta interpretació coneixien Marsillach i fins i tot una d’elles, la Ivonne, confessava avui que “quan jo era jove, va ser el meu amor platònic”. Elegant, senyorial, prudent, omplia les pantalles de televisió als anys 70 i 80, les de cinema i l’escena teatral madrilenya i barcelonina. La seva filla s’ha embarcat en un projecte en circuit per tot Espanya, ‘Entre versos y Marsillach’, una adaptació de Mónica Buiza de l’homentage que Adolfo Marsillach va fer en 1997 als grans poetes del Segle d’Or espanyol, junt amb Amparo Rivelles i María Jesús Valdés, paraules majors. Una extraòrdinaria aportació poètica a qui s’hi agefeixen autors contemporanis com Miguel Hernández.
Un plaer d’autors i autores -a l’obra també hi serà present la gran mística espanyola, exemplificada en Sant Teresa de Jesús i San Juan de la Cruz-, però el més novedós del projecte és que no es tracta de teatre professional, sinó que busca la gent gran, la persegueix per oferir-li una activitat creativa i coral. Deia la gran filòsofa María Zambrano que la divinitat és una història de persecució, de persecució dels déus envers els homes i persecució dels homes envers els déus. La gran poesia espanyola perseguirà avui la nostra gent gran per oferir-los un motiu més per creure en la riquesa de l’art.
Dos dels improvisats actors, dalt de l’escenari assajant. Foto: Tarragona21
L’obra i el seu peculiar format s’ha escenificat fins ara en 30 ciutats, i el cicle acaba a Tarragona, per després reemprendre’s a 12 poblacions més, començant per l’extremenya Zafra. En cada localitat, l’obra ofereix un regust diferent per la peculiaritat dels seus protagonistes, que no són actors ni actrius professionals, “i observem un ritme i un sabor diferent segons on vas”, deia Blanca.
Amb el suport de la Fundació La Caixa, que amb aquesta aposta busca millorar les habilitats de la gent gran i reforçar la memòria en un col·lectiu social clau, el grup tarragoní no ha tingut més que quatre dies per assajar i el resultat sembla prou venturós. Faran front a peces com ‘Poderoso caballero es don Dinero’, de Quevedo; ‘Sonetos’, de Lope de Vega; ‘Que se nos va la Pascua’ i ‘Letrilla’, de Góngora; ‘Canciones’, de San Juan de la Cruz; el conegudíssim ‘Vivo sin vivir en mí’, de Santa Teresa, o ‘Elegía de Ramón Sijé’, de Miguel Hernández. Un repertori de poesia monumental.
Jaume Garcia
Equip de redacció
