TOTS 21

Jordi Llopart, al seu despatx d’Alcadia, en una imatge de la setmana passada. Foto: Tarragona21

L’alcalde de Creixell, Jordi Llopart (PDeCAT), un dels homes forts del partit a la comarca, ha anunciat a través de Tarragona21 que es tornarà a presentar com a alcaldable en el que serà,  d’imposar-se, «el meu darrer mandat». Llopart havia afirmat que al setembre o octubre prendria una decisió «un cop entenent per on podria anar el partit, de quina manera i com ens presentaríem sota el paraigües» del PDeCAT.

Tot i que es comptava que tornaria a repetir, Llopart ha esperat tot el que ha pogut la resolució del conflicte intern al PDeCAT per anunciar formalment la seva candidatura. El conflicte entre sector unilateral i sector moderat no tan sols no s’ha solucionat sinó que amenaça a anar a pitjor, però el calendari corre i ja tocava que es pronunciés. Llopart veu el projecte Crida Nacional, que promou Puigdemont, més en clau d’eleccions europees.

L’equip del PDeCAT de Creixell va enregistrar el passat mes de maig la marca Junts per Cat / Creixell, en previsió de com pogués acabar el conflicte al PDeCAT. En diversos municipis s’han creat marques locals com ha succeït a Creixell: «D’aguna forma això s’ha de regularitzar perquè si els vots no van sota el paraigües del PDeCAT, es perden de cara a sumar diputats a la Diputació i en consellers als Consells Comarcals». «Jo sóc del PDeCAT i de Junts per Catalunya. Es prengui la decisió que es prengui jo seguiré mantenint la meva posició» de militant compromès. Llopart pertany al sector que més s’ha significat en favor de la independència de Catalunya.

La llista electoral «ja està pràcticament confegida», afirma Llopart. «Ara començarem a preparar les municipals», assegura.

Llopart es presenta perquè li han demanat, perquè «ho tinc clar i en tinc ganes» i perquè l’Ajuntament ha fet net de bona part del deute històric, liquidant cinc milions d’euros, que fa que «puguis adquirir coses i no et facin pagar al comptat, com ens havia passat anys enrere quan anàvem a posar gasolina o compràvem un sac de ciment».

L’Ajuntament de Creixell és hereu del daltabaix econòmic d’un govern anterior del PP, que va deixar un forat de 13 milions d’euros, que ha estat rebaixat fins als 7,8 milions i amb un refinançament de préstecs amb un interès de l’1 per cent en comptes del sis per cent, com era fins ara, que han provocat que «per fi poguem respirar». El pla futur és ampliar el termini dels 10 anys actuals del venciment del préstec.

Enguany es preveu destinar 200.000 euros a amortització de capital i 81.000 euros en interessos bancaris. El pressupost municipal és de 5,4 milions d’euros, el que dóna idea de la magnitud del deute que es va heretar, que va suposar la intervenció dels comptes per part de l’Estat: «Teníem un deute de gairebé el triple del pressupost», afirma Llopart. La neteja feta els darrers anys permet l’Ajuntament poder acollir-se a subvencions oficials.

El plans per al proper mandat

«Grans infraestructures no en podem fer, però sí un bon manteniment del municipi. Fins ara només hem pogut fer el més just», destaca Llopart. Ara, sense els lligams de deute amb Hisenda i la Seguretat Social, l’Ajuntament ja pot presentar projectes a executar, com la remodelació de la plaça Major, l’ampliació del magatzem de la Brigada Municipal o l’inici de l’arranjament de zones d’ajardinament, zones infantils i zones verdes, com també la senyalització de vials. «El que més malament tenim són les voreres», reconeix. De cara a la propera legislatura «podrem afrontar aquestes carències».

En el cas de repetir a l’Alcaldia, el PDeCAT té en la revisió del Pla General, que data de 1990, una de les seves prioritats. «No hi ha molta demanda, però el poc que hi ha no ho hem d’acometre amb modificacions puntuals. Es tracta de decidir cap a on volem anar, estructurar de manera que futures operacions (urbanístiques) que puguin venir al municipi no ens trobin lligats de mans, amb zones sense definir. Canvia molt tenir una eina actualitzada que no la que tenim ara». «Un exemple: si es posa en marxa una zona, ens interessa que tingui menys vials perquè no caldrà posar-hi més il·luminació pública i així rebaixarem els costos».

Fer un manteniment correcte dels carrers és prioritari. «Cada mes netegem les zones verdes, però en alguns punts falta crear àrees infantils i pipi-cans, és a dir, dotar-los de serveis. Això no ho hem pogut fer. Estem actuant sobre 300.000 euros en subvencions per fer aquestes millores». Els diners «els tenim dipositats en un compte bancari per tal de poder pagar les certificacions dels treballs fets sense haver d’esperar a rebre les subvencions». «Fa quatre anys això era impensable».

El consistori segueix estant fiscalitzat «i això ens impedeix contractar més personal, només podem fer suplències». «De les tres regles financeres que ens demanaven, n’acomplim dues. No acomplim la del deute, tenim un ratio d’endeutament de 140, però havíem estat en 210».

El que no ha pogut complir en aquest mandat ha estat la millora del servei de la brossa, canviant contenidors i freqüències, perquè depèn de la nova contracta del Consell Comarcal del Tarragonès. «És l’assignatura pendent», afirma.

J. Garcia