Imatge del primer dels tres fulls de què consta l’informe al qual ha tingut accés aquest diari.
Tarragona21.cat ha tingut accés a l’informe emès pel secretari general i el lletrat major del Parlament que la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, s’ha negat a què fos llegit davant de tots els diputats durant la sessió d’aquest dimecres, al·legant que ja havia estat repartit a la Mesa. Una decisió que ha aixecat airades protestes de l’oposició perquè considerava que es negaven els seus drets individuals com diputats incomplint, a més, el reglament.
El document deixa ben clar que la tramitació de les dues proposicions de llei portades a votació, la de transitorietat jurídica i la del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, està “afectada pel deure de compliment de la Sentència del Tribunal Constitucional 259/2015, de 2 de desembre, que declara inconstitucional i nul·la la resolució de l’1/XI del Parlament de Catalunya” (en referència a la consulta celebrada el 9-N), així com d’interlocutòries posteriors.
És per això que, d’acord amb aquests precedents jurídics, “els membres de la Mesa del Parlament tenen el deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directament o indirecta suposi ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions parlamentàries afectades per la sentència i les interlocutòries del Tribunal Constitucional, així com d’abstenir-se de realitzar qualsevol actuació tendent a donar a compliment de les mateixes”.
Pel que fa a les conseqüències, l’informe és de claredat meridiana. “L’incompliment d’aquest deure pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats dels membres de la Mesa” i són “extensibles, eventualment, a qualsevol altra actuació parlamentària” que contradigui l’estipulat per l’alt tribunal.
Tant el secretari general com el lletrat “consideren oportú advertir” a la Mesa que el procediment de lectura única promogut per la majoria independentista i acceptat per Forcadell de cara a agilitzar l’aprovació de la proposició de llei en favor del referèndum “està suspès per acord del Ple del Tribunal Constitucional del 31 de juliol de 2017”. I de cara a impedir una actuació per la porta del darrere, “l’eventual tramitació directa en el Ple per ampliació de l’ordre del dia (…) presentaria en la pràctica unes característiques semblants a un procediment de lectura única, en la mesura que comportaria la substantació d’una iniciativa legislativa en unitat d’acte davant el Ple”.
I finalment vincula directament el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries del 6 de juliol a uns “requisits essencials i inexcusables que no podrien ser ignorats en aplicació de l’article 81.3 del Reglament”, que ha estat precisament l’articulat utilitzat per Forcadell i els membres de Junts pel Sí i de la CUP per sustentar jurídicament la seva actuació al plenari.
J.S.
Equip de redacció
