.

L’FBI ha emès una ordre de cerca i captura del tarragoní de geneologia aristocràtica i ambaixador de la primera monarquia comunista (Corea del Nord), mentre el perseguit ironitzava en el seu compte de Twitter que no sap perquè hi ha tant d’enrenou sobre la seva localització, al temps que afirmava estant-se menjant un durum a Israel. La història, així explicada, dona per una sitcom de com a mínim dues temporades. Però és que la vida, obra i miracles mediàtics d’Alejandro Cao de Benós és de les que mereixen banda sonora premiada i protagonista d’Oscar.

El guió s’enceta a finals d’abril. La Fiscalia dels Estats Units va presentar llavors càrrecs contra ell per participar en una suposada trama per a evadir les sancions imposades per aquest país contra la dictadura de Corea del Nord, amb l’ús de criptomonedas. Amb ell també s’acusava un britànic, Christopher Emms, de 30 anys, d’haver facilitat que un enginyer estatunidenc, Virgil Griffith, viatgés a Corea del Nord amb escala a la Xina, a l’abril de 2019, per a participar en un congrés conegut com a Conferència Pyongyang de Blockchain i Criptomonedas, que ells mateixos van organitzar.

Segons l’FBI, Emms i Griffith van alliçonar als funcionaris de Corea del Nord com amb l’ús de la tecnologia de les criptomonedas es pot transferir diners a qualsevol país del món, independentment de les sancions que s’imposin”.

Ara, l’ordre per a la seva detenció en format ‘wanted’ s’ha fet efectiva. “Si teniu informació sobre aquesta persona, poseu-vos en contacte amb l’oficina local de l’FBI o amb l’ambaixada o consolat nord-americà més proper”, s’hi pot llegir.

Per la seva banda, Cao de Benós ha donat senyals de vida. Per Twitter. “No sé per què avui tothom em busca. Estic a Jerusalem, al costat del Gòlgota menjant-me un durum de falàfel”, deixava anar amb sorna en un primer moment. En una segona piulada, recordava “als periodistes” que, si bé el durum “és real”, en realitat no estava ni “a Jerusalem ni en les seves catacumbes. Que porto 6 anys amb el meu passaport retingut provisionalment i el meu cas està en el CGPJ. Que el CNI i la Guàrdia Civil saben que soc vegetarià”. I aprofitant que el riu Yalu passa per Virginia, feia propaganda del seu canal de Twich.

Si algú vol millorar l’aposta de l’absurd, ja sap: un cavall, un winchester i unes manilles. John Ford en faria un clàssic.

Redacció

 

/* JS para menú plegable móvil Divi */