.

.

TOTS 21

La Guàrdia Civil, entrant a l'Ajuntament de Torredembarra el 26 de juny de l'any passat

La Guàrdia Civil, entrant a l’Ajuntament de Torredembarra el 26 de juny de l’any passat

El període 2011 a 2015 ha estat un mandat mogut, on diversos municipis del Tarragonès s’han vist embolicats en problemes interns i externs de partit, i en algun cas sorollós, esquitxats per casos de corrupció, i on s’han creat nous partits fruit de lluites internes. A tot això cal sumar-hi la fragmentació amb l’aparició de nous partits. Un cas simptomàtic és Torredembarra, amb 13 llistes. Aquests són els punts on se centrarà l’atenció a la comarca aquest 24M:

L’escàndol de Torredembarra.- Torredembarra ha estat el municipi de la (presumpta) corrupció amb la detenció i empresonament provisional de Daniel Masagué (CiU), que va ser substituït per Paquita Felguera (CiU), que al seu torn va renunciar a les seves responsabilitats, com Santiago Ardèvol, Elia Rodríguez, Pere Font i Rosa Maria Guasch.

Menys aquest darrer tots ells van ser arrestats per la Guàrdia Civil acusats de delictes contra l’administració pública. Aquest cas ha provocat una crisi en cadena a molts partits. El 24M l’alternativa trencadora que proposa CiU és Anna Magrinyà i des del PSC el candidat és Jordi Solé, que ha substituït l’actual alcalde, Enric Rangel, el que ha provocat tensions internes.

A ERC també hi ha hagut conflicte intern, amb la fugida de Montserrat Gasull, que ha creat un partit nou, Compromís pr Torredembarra. A ERC, qui es presenta és Eduard Rovira. Hi ha una veritable incògnita a torredembarra per saber qui guanyarà les eleccions. La fragmentació, com en altres llocs, és la norma, però arriba fins al fet que es presenten 13 formacions.

El pacte CiU-ERC a Constantí.- Constantí s’ha viscut una coalició CiU-d’ERC que ha deiat la força més votada, el PSC, a l’oposició, encapçalat en el seu tram final per Josep Maria Franques al capdavant de l’alcaldia, i governat en coalició amb ERC, amb Josep Maria Sabaté com a alcalde en el primer tram del curs. Dani Rodríguez ha pres el relleu a Sabaté com a alcaldable. L’alcaldable socialista és Óscar Sanchez, qui ha reivindicat que Constantí necessita les inversions «que el Govern d’Artur Mas i l’executiu de Mariano Rajoy ens han negat».

Pere Granados, junt a Mario García, amb qui ha acabat trencant

Pere Granados, junt a Mario García, amb qui ha acabat trencant

Salou.- A Salou el convergent Pere Granados ha estat alcalde al llarg dels 4 anys del mandat, malgrat el pacte que s’havia fet amb el PP de Mario García, que havia de governar el darrer any de la legislatura. La pèssima relació entre la FUPS i el PP, amb acusacions de deslleialtat, han deixat els populars a l’oposició.

Granados assoleix ara el pacte amb CDC i UDC, mentre ha sortit guanyador de la batalla pel CRT. Al PSC esclaten les picabaralles internes entre Toni Brull i Zacarias Henar. Aquest últim decideix, junt amb altres tres regidors, deixar el grup municipal i formar un nou partit. Al PP pot perjudicar-li la presència de Ciutadans.

Imatge d'un dels plens municipals dels Pallaresos

Imatge d’un dels plens municipals dels Pallaresos

La incògnita dels Pallaresos.- Els Pallaresos és territori socialista governat per l’actual alcalde, Jaume Domínguez, que opta a la reelecció. Les polèmiques als plens han estat constants. El candidat de CiU, Pep Nolla, ha protagonitzat una polèmica pel seu suport a l’excarceració d’Arnaldo Otegui, acusacions que Nolla titlla com «orquestrades des de PSC i PP». El cas ha acabat als jutjats, en un símptoma de com ha anat aquest mandat. Les aliances que es preveuen fan que el PSC necessiti un bon resultat. En principi, només podria pactar amb el PP.

A Roda de Berà es presenta Pere Virgili (CiU), que substitueix a Pere Compte com a cap de llista. Trobem un pes pesat en el PP amb el diputat al Parlament i home fort del partit, Rafa Luna (PP). El socialista Josep Antoni Benedicto relleva Mayte Huerta.

A Altafulla, Alternativa per Altafulla repeteix amb l’alcalde, Fèlix Alonso, mentre CiU presenta de nou Pere Gomés.  Jordi Molinera, de la coalició ERC-SI, és l’alternativa.

Creixell el convergent Jordi Llopart, de la mà d’ERC i PSC, ha governat al llarg d’aquesta legislatura amb un ajuntament que arribava amb un deute de 10 milions d’euros, herència de l’anterior govern del PP. El cas ha acabat als tribunals i el PP s’ha vist obligat a canviar el cap de llista, Teo Fuster. María Juncal el relleva. Pel PSC, repeteix Montse Muñoz.

El Catllar.- Va iniciar el mandat amb l’històric Josep Maria Gavaldà de nou com a alcalde. Un pacte amb el PSC li ha donat el darrer any l’alcaldia al seu cap de llista, Antonio López. Gavaldà ja no repeteix i ha deiat pas a la seva mà dreat, Carles Guillén. CiU va obtenir 4 regidors, per 2 el PSC. És un territori obert i no es descarta que es pugués repetir el pacte.

Vilallonga del Camp.- CiU (Xavier Armengol) ha mantingut un mandat amb calma amb el pacte amb el PP. CiU té 3 regidors, els mateixos que ERC, a l’oposició. Ignasi Valera repeteix com a cap de cartell republicà. També al PP repeteix Valentí Gené. El PP té dos regidors. A l’oposició també es troba el PSC, amb un regidor.

Municipis amb clar domini

Però al Tarragonès també trobem municipis molt estables a nivell polític. Un primer exemple és Vilaseca, on Josep Poblet (CiU) governa des de l’any 1995 amb el rècord de cinc eleccions consecutives. CiU governa amb 14 regidors, per 4 el PSC i 2 el PP.

A La Pobla de Mafumet, Joan Maria Sardà (CiU) és un altre exemple d’alcalde que després de 20 anys a l’ajuntament segueix governant amb majoria absoluta.

La Canonja és territori socialista, encapçalat per l’alcalde Roc Muñoz Martínez, que ha estat vinculat a la política des de molt jove. L’any 1995 ja era regidor de l’ajuntament de la Canonja i ocupa el càrrec d’alcalde des del 1997. La Canonja ha viscut aquest mandat la tan desitjada municipalització, la seva separació de Tarragona. El PSC té 9 regidors, CiU, 3 i el PP, un. El mandat ha estat una bassa d’oli.

B.U. / J.G.