Altafulla ha viscut una històrica arrencada de la setzena edició de la Nit de Bruixes amb una Vila Closa no només presa per bruixes, tarotistes i xamans, sinó probablement per milers de persones que atretes pels espectacles que se’ls oferia han omplert carrers i places i han deixat l’organització curta de cadires en les conferències i demostracions que s’hi feien.
Cues pels carrers de la Vila Closa i cues per seguir l’adivinació que feien personatges que arrastren públic, com el Pancracio i les seves corrúpies, una elaboració manual que fa a partir del fang des de la seva petita caseta situava al costat del castell mentre prediu el present i el futur dels qui li ho demanen.
La jornada començava amb el relat que Xavier Tort feia de la història de les bruixs d’Altafulla i de les llegendes que s’hi explicaven fins no fa massa temps. “Encara hi ha gent gran d’Altafulla que recorda haver sentit contar històries de bruixes”, relatava mentre ennumerava diverses llegendes. Una història certa és l’existència d’habitatges on hi van viure bruixes. Tort ha situat la persecució de la bruixeria en un context polític de lluita del poder polític, religiós i mèdic contra els contrapoders populars que li podien qüestionar la legitimitat, en una sort de relat ideològic que podria sustentar el mateix Michel Foucault.
Una segona conferència ha desbordat la Placeta. Eren les xamanes Ana Hatun Sonqo i Raquel González, que dibuixaven el secret de les dones xamanes, les bruixes i les sacerdotesses.
L’entrada a Altafulla era esmerada, amb una mena d’avinguda de bruixes decrada a l’estil ‘Halloween’, on una jove bruixa elaborava pòcimes usant ratolins. De seguida ha arribat un ritual de benvinguda, ple de misticisme pagà.
Les xerrades omplien a vessar la Placeta mentre la resta del públic es perdia entre els carrers de la Vila Closa on s’oferien productes no només xamànics, sinó també artesans. Com els que presentaven les representants de l’Ateneu Cultural de Dones d’Altafulla, que aquests dies tenen parada on venen recipients per espelmes i farcells de farigola.
Pere Gomés, regidor Turisme, confirmava Tarragona21 el que era una evidència: l’allau de públic ha estat històric i ha obeït “al pont de sant Joan, a l’arrencada de l’estiu, però també que estem recollint el fruit de 16 anys de promoció i d’existència de la Nit de Bruixes”. “L’èxit de públic és total, molt més del que esperàvem”.
També la presència del programa ‘Divendres’, de TV3, que duant tres dies ha emès en directe des d’Altafulla, es considera que pot haver estat clau de l’èxit. La proposta municipal “és la professionalització de la Nit de Bruixes, el fer-la molt atractiva i defugir d buscar la quantitat perquè volem qualitat”.
En els seus inicis, la Nit de Bruixes se celebrava en una sola jornada, però ara ja en són dues. Després de l’èxit que es preveu en aquesta edició, l’Ajuntament estudiarà si l’amplia a tres dies. La jornada de dissabte, la darrera, doncs, oferirà entre altres atractius una conferència del mediàtic periodista Sebastià d’Arbó (19h) sobre la bruixa catalana.
Equip de redacció