Laura Castel: ‘Amfiteatrum no es podrà fer, buscarem una proposta al Fòrum de la Colònia’

🔊 Escoltar la notícia

Laura Castel és consellera municipal de Desenvolupament Econòmic i de Contractació, però és més coneguda per l’àrea que presideix, el Patronat Municipal de Turisme, un dels eixos del mandat i eternament posat en boca del sector. Castel compagina les seves tasques amb les de senadora d’ERC. Reconeix que l’equip de govern municipal està força ocupat havent de lluitar pels imprevistos que s’està trobant.

Quin és el projecte turístic del mandat? Quines són les prioritats?

Anar cap a un turisme sostenible, a partir de l’Agenda 2030, implementa-hi polítiques locals. És un paradigma nou i a partir d’aquí, aplicar polítiques. Per això s’ha contactat amb l’Organització Mundial del Turisme, ens volem incloure en un programa de turisme sostenible. A la llarga s’anirà en aquesta línia: no podem anar deixant empremptes de carboni.

Com es plasma en polítiques del dia a dia? Amb un bon o una bona gerent que tingui projectes en aquesta direcció. Som una ciutat patrimoni de la Humanitat, tenim l’Anella Verda, un fons marí,… No tenim un ús intensiu de places hoteleres, però ens cal més establiments, tampoc molts més. També hem d’estudiar com afectarà l’arribada dels creuristes a la ciutat, als seus monuments, als seus carrers.

És prioritari també que vinguin més turistes, o segons quin tipus de turisme?

És evident que en volem més, però controlat.

Ningú dirà que en vol menys

En una ciutat que és patrimoni de la Humanitat ja no acudeix determinat tipus de turisme, i de fet no ens interessa. Volem un turisme de qualitat, que s’interessi per la cultura, que ens desestacionalitzi la temporada, i el fet d’estar al grup de ciutats patrimoni de la Humanitat ens ajuda molt. A través de Turespaña i de la xarxa d’oficines que té arreu del món es fa promoció d’aquestes ciutats.

Ho han notat?

Ho hem notat i la idea és que es noti més perquè aquest turisme que busca el patrimoni, especialment l’oriental, que li repel el sol i platja ens pot desestacionalitzar la temporada ja que busca llocs genuïns i fora dels mesos de sol i platja. Quan s’obri el concurs de la plaça de gerent o gerenta, una de les prioritats serà que presenti un projecte per a Tarragona.

Com està el procés?

Les bases estan a punt de sortir. Es fa per decret de la presidenta. S’ha aprovat la fitxa amb les seves funcions i salari. Hem baixat les variables, que eren excessives. És un concurs públic. Demanem un llicenciat-ada, amb un mínim de coneixement de l’anglès i que coneguin l’àmbit del turisme.

Deien vostès que l’antic gerent -Angel Arenas- no estava aliniat amb vostès. Què volien dir?

Quan arribes a la regidoria, saps que el gerent té un coneixement i un know how. Li ho presuposes. No és la meva manera d’actuar fer fora el gerent perquè l’hagués contractat l’Alejandro Fernández -extinent d’alcalde del PP-. Vaig mirar de conèixer aquesta persona, si ens podíem entendre. No vaig trobar que em seguís en la línia del que jo li anava proposant. És una persona mot executiva, domina els estudis de mercat però no estava aliniat amb la línia de treball, com ara tirar endavant el projecte Cosme i ser a l’Organització Mundial del Turisme. M’estava dient que m’apartés de la meva manera de veure el turisme.

Porta Tarraco és un dels grans projectes que es proposen. Una entrada a la Tarraco Romana des del Pallol

És un bon projecte heretat. Va ser el més ben puntuat dels que es van presentar arreu de Catalunya. Suposa enriquir, revitalitzar el patrimoni que tenim tancat i posar-lo a disposició de la ciutat.

Va lligat a la reforma de la Volta del Pallol

Les últimes notícies és que s’estan tancant serrells amb el Ministeri de Foment. Primer cal fer reformes a Ca l’Agapito.

Quina previsió de calendari tenen amb Porta Tàrraco?

Immediatament després de reformar Ca l’Agapito començarem a endegar el projecte.

El tancament de l’Amfiteatre obliga a no fer la proposta d’Amfiteatrum? Què faran?

Jo vaig signar la continuació del contracte, però si no es pot fer a l’Amfiteatre ja no serà Amfiteatrum, intentarem que sigui en un altre monument, no sera tant icònic, clar. Serà un altre producte i per tant serà una altra licitació. Intentarem fer una proposta al Fòrum de la Colònia. L’empresa adjudicatària hi està d’acord.

La idea és consolidar el monument, no podem posar-hi 800 persones cada dia perquè ens el carregarem. Hem de tenir present que venim de molts anys en què no s’havia fet manteniment dels monuments, els famosos 15.000 euros de l’anterior equip de Govern. Anem treient l’aigua de la barca, tal és com ens l’han deixat. Toca tancar-lo i fer les actuacions que cal si volem que segueixi en peu 2.000 anys més. Turisme sostenible és també això.

El patrimoni és car en una ciutat com Tarragona. Han demanat més aportació de la taxa turística?

Vaig reunir-me amb la cap d’Hisenda de la Generalitat per plantejar-los l’especificitat de Tarragona. Barcelona té una carta específica que els permet tenir un impost, no una taxa. Nosaltres demanàvem el mateix perquè tenim un conjunt monumental que no és de l’Edat Mitjana, és de fa 2.000 anys, que costa més de mantenir i a més som davant del mar, amb els problemes que provoca la sal en la conservació dels monuments, que obliguen a actuacions més intensives. Els vaig plantejar que som un port que creix en turisme de creuers, amb visites molt intensives, però tot i que tècnicament és viable fer un impost per al manteniment del patrimoni, el problema és que s’obriria la caixa dels trons, altres poblacions catalanes demanarien aquest impost.

M’han ofert l’alternativa d’aplicar una taxa als creuristes des del primer moment en què atraquen. Ara, els creuers que s’hi estan menys de 12 hores no paguen impost. La idea de la Generalitat és fer-ho extensiu als tres ports catalans amb creuers, Barcelona, Palamós i Tarragona, per no fer-se la competència entre ells.

Però aquesta fórmula implica tenir menys ingressos que si paguessin tots els turistes que vénen a Tarragona, que són molts més que els creueristes

La Generalitat recapta el 50 de la taxa turística. A Tarragona tens una taxa d’uns 500.000 euros. És molt difícil gestionar una excepció per a Tarragona. Acceptem la taxa dels creueristes, però jo seguiré perseguint l’altra impost perquè seria el 100 per cent d’ingrés per a patrimoni. Podríem tenir tots els monuments oberts i endreçats. A Nova York, a Manhattan, pagues tres taxes, la de l’Estat de Nova York, la de la ciutat i la del Midtown. Cada dia pagues cinc o sis euros i no deixen d’anar-hi turistes. La gent ho entén. És una manera també de regular-ho, en línia amb el turisme sostenible. A Tarragona tenim uns preus molt baixos per entrar als monuments, de dos o tres euros. És irrisori.

Hi ha possibilitat de donar pes a la Rua Modernista i a Jujol?

Ho tenim com a objectiu. La Ruta ja hi és però cal donar-li més brillantor. Voldria potenciar també la Ruta dels primers cristians, donant-li un impuls important de manera que ens obri portes a un portal que gestiona el turisme religiós. El Vaticà, Montserrat, Poblet,… aquest és el circuit. És un dels primers temes que vull endegar. La Ruta Modernista està al Pla d’Acció Municipal. Si cal es pot fer a través d’una agència externa, que col.labori amb la resta d’espais on hi ha obra de Jujol.

Quin balanç fan de Fitur? Li convé a Tarragona tenir estand propi?

Hem fet 25 reunions molt productives, entre elles amb l’Organització Mundial del Turisme, que ens obre portes a contactes a nivell internacional. Quant a l’estand, el resultat és el mateix. Si tens estand propi tens una tauleta i una cadira, res més. I et costaria 11.000 euros. Amb aquests diners pots pagar ser cinc anys membre de l’Organització Mundial del Turisme. Nosaltres ja estem a Fitur. l la pregunta és: per un tros de mostrador he de pagar 11.000 euros? Jo he de gestionar recursos públics. El treball de les 25 reunions el fas abans d’anar  Fitur. El balanç de Fitur és molt positiu.

A la conselleria de Desenvolupament Econòmic, han decidit posar en marxa una Taula amb diferents regidories o agents externs per generar ocupació. Què buquen?

És una canvi de paradigma, es tracta de treballar de manera transversal i fer-ho en comú. La idea és trobar-nos amb els que tenen coses a dir en temes econòmics, des de la Cambra de la Propietat Urbana, la Cambra de Comerç, el Port, la indústria química, la Pimec, la Universitat Rovira i Virgili i els sindicats. També la Confraria de Pescadors, mai se’ls ha tingut en compte com a teixit econòmic. Es tracta de posar tot això en comú, que cadascú exposi com creu que hauria d’anar aquesta ciutat en temes econòmics.

Seguim impulsant els polígons industrials. Crec que estan bastant satisfets amb el que volem fer. Hem tingut ja una reunió amb ells i per primer cop disposem d’una partida econòmica expecífica per a polígons industrials. El polígons estan mot degradats i  a Entrevies estem posant fil a l’agulla.

Què els demanen?

Actuacions bàsiques de neteja, de jardineria i d’asfaltat. En aquesta ciutat, la neteja funciona com una manta curta, que quan et tapes el cap descobreixes els peus. El contracte està mal fet. En el proper contracte de la neteja caldrà redactar un apartat específic per a polígons.

A Entrevies cal donar-li una sortida nord, actualment només n’hi ha una, de sortida. Volem liderar una mena de trobades amb Adif, l’Ajuntament de La Canonja, la Generalitat i nosaltres per intentar fer un pont que doni sortida a la part de dalt del polígon, a l’N340. Més fàcil seria fer una rotonda, d’acord amb l’Ajuntament de La Canonja. Treballarem les dues vies. Per a nosaltres, els polígons industrials són estratègics.

D’altra banda, una de les nostres prioritats és l’economia social i sostenible. Treballarem amb Coopcamp i les cooperatives per iniciar un pla pilot al barri del Port, fent actuacions a través de cooperatives. La zona té locals que podrien ser usats com a habitatges, tallers, comerços mitjançant cooperatives. Coopcamp ho veu bé. També treballem les ‘fablabs’, una manera de democratitzar la tecnologia. És un projecte que ve de la mà del MIT -Institut Tecnolòcic de Massachussets. Es tracta de ser autosuficients.

Vostè porta també la conselleria de Relacions Internacionals. Quines propostes tenen?

Aprofitar els contactes de ciutats agermanades amb Tarragona i desenvolupar intercanvis científics i econòmics, a més dels intercanvis culturals.

Vostè és consellera municipal i senadora. Ha demanat a la ministra d’Indústria que es creï una Agènca de Seguretat Química arran de l’accident a la planta química d’IQOXE.

Demanem la creció de l’Agència i que se situï a Tarragona. Hi ha una manca de lideratge en la gestió. Hi haurien de formar part totes les administracions.

Però a Catalunya la gestió de la seguretat química està traspassada

El que diem és que existeixi un organisme que ho aglutini. L’Estat ha de donar comptes a la UE cada cop que hi ha un accident químic. L’important és que estem creant un relat.

Mantindrà els dos càrrecs, consellera i senadora?

Fins que pugui. La idea és intentar compatibilitzar-ho. Si no fos així, prendria una decisió.

Jaume Garcia