Un moment del final de l’obra. Foto: Tots21
El nucli de L’Argilaga, que forma part dels quatre nuclis amb La Secuita, va sorprendre la nit de divendres oferint en la seva programació una sarsuela catalana. Res més i res menys que ‘Cançó d’amor i de guerra’. Un format musical que ja no es programa a Catalunya si no és per petició es va poder seguir a l’aire lliure a la plaça de l’Església en una arriscada aposta que va fer l’Ajuntament i que li va sortir rodó amb 400 seients ocupats i una llarga ovació final en acabar la representació al cap d’hora i mitja. L’obra s’havia d’estrenar el Teatre de L’Argilaga, reformat, però queda pendent per més endavant aquest acte ja que l’empresa constructora no va arribar a temps.
Fou un exercici musical que va transportar L’Argilaga al passat, a cent anys enrera, quan la sarsuela feia furor a Catalunya. ‘El fons de la sarsuela catalana el formen més de 400 obres’, recordava a Tots21 l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, i gran valedor de la representació d’ahir.
L’obra va ser escenificada per la Companyia de Sarsuela Ciutat Comtal, amb la coordinació musical de Xavi Dolç i Aníbal Gil, i la coordinació general de Rafa Miralles. Van destacar poderosament les veus dels actors principals, la soprano Mireia Dolç, el tenor José Luis Blanc i el baríton Xavi Fernández, a més del tenor còmic Pol Calvo.
Amb text de Lluís Cadevila i Víctor Mora, i música del compositor valencià Rafael Martínez, ‘Cançó d’amor i de guerra’ se situa en l’època revolucionària francesa de 1793 i és un cant a la revolució. Va ser estrenada en 1926 al Teatre Victòria de Barcelona en plena dictadura de Primo de Rivera, i constituí un èxit abassagador. Es va mantenir en cartell durant tres anys, es va representar 2.000 vegades, també es va veure en quatre teatres barcelonins alhora, i essent traduïda al castellà, feu el recorregut per Espanya, Buenos Aires i París.
L’obra és una història d’amor impossible entre dos treballadors d’una forja del Vallespir, l’Eloi i la Francina, amb el rerefons violent de la revolució i la contrarevolució, el drama d’un amor on s’hi interposa un potentat, però com comentava l’alcalde, ‘a les sarsueles, els drames sempre acaben bé’. I així va ser, en tots els sentits.
Jaume Garcia
Equip de redacció
