Laia Estrada és militant de CUP Tarragona
Està clar per què Plataforma per Catalunya no hi té res a fer a Tarragona… El PP tarragoní ja fa temps que aprofita la vella eina de la xenofòbia i el racisme per a recaptar vots. L’Alcalde de Badalona la va fer servir amb molt bons resultats, i Ale Ale Alejandro (m’abstindré de fer comentaris respecte l’antiga campanya publicitària, perquè com a mínim no incitava a l’odi) no vol ser menys.
Ale Ale Alejandro vol ser alcalde de la ciutat i el racisme ho peta, així que ha decidit pujar-se al carro del populisme xenòfob. No només ho dic jo, sinó també l’OPRAX (Observatori de polítiques racistes i xenòfobes) que ha denunciat que el “candidat del PP a l’alcaldia de Tarragona ha començat la seva campanya emulant als partits xenòfobs de l’extrema dreta“.
La darrera posada en escena ha estat arran del desplegament policial que es va fer a la zona del Parc Central a partir de la convocatòria d’un esdeveniment via FB, fet per nois i noies marroquines que tenien “pretensions no gaire clares”. Deixi’m que li digui, senyor Fernández, que conec bé a alguns d’aquests nois i noies, precisament perquè són alumnes meus. Alumnes d’una UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) que no és res més que el clavegueram del sistema educatiu, perquè la secundària ordinària pública no pot atendre correctament a tot l’alumnat amb els pocs recursos dels quals es disposa. Alumnes que mostren les mateixes mancances emocionals i materials que d’altres que han nascut a la nostra ciutat i que són tarragonistes com vostè, també alumnes meus. De vegades se’n surten, i moltes vegades no, i allò que tenen en comú els que no se’n surten és que pertanyen a aquest terç dels infants que viuen en la pobresa. Casualitat? En cap cas.
Els meus alumnes són uns peces, que diríem col·loquialment. Ja hagin nascut al Marroc, a llatinoamèrica o a Tarragona, tots i totes tenen els mateixos hàbits de lleure, que realment esgarrifen, i una història de vida colpidora que explica per què es posen en situacions de risc contínuament. Això pel que fa al seu present i passat, en quant al futur, podríem dir que és una nova generació amb esperit punk. No futur. Però els marroquins van cometre el greu error de quedar al centre de Tarragona, quan el que s’espera d’ells és que es quedin allà on els pertoca: als barris perifèrics… Als barris on en el seu dia també es va segregar a la immigració espanyola de la que algunes descendim, amb la finalitat que no s’integrés amb la població local catalana i, per tant, que no compartís la seva identitat nacional.
El senyor Fernández diu al seu pamflet que ell no fa un discurs islamòfob. No es confongui, el seu discurs és clarament islamòfob, però és possible que vostè no ho sigui. El més probable és que vostè, com tots els de la seva corda neoliberal, enlloc de fòbia a l’islam tingui fòbia al poble, a les classes populars, a la classe treballadora. Dubto que el iot de luxe del xeic àrab que es troba permanentment al Port de la ciutat li desperti aquest sentiment islamòfob. És llavors quan s’entén per què barreja islamofòbia i seguretat ciutadana (al pamflet hi diu textualment «no és islamofòbia, és seguretat ciutadana»). Perquè quan vostè i els que són com vostè, parlen de «seguretat ciutadana» el que ens ve al cap és la llei mordassa, la repressió contra qualsevol protesta que s’oposi a la despossessió de la població, al desmantellament de la sanitat, als desnonaments, a l’elitització de l’educació, al control sobre els nostres cossos…
Ale Ale Alejandro diu “Si no volem que ens passi com en algunes zones de l’extraradi de Barcelona amb problemes de convivència hem de tallar d’arrel aquest problema”, i la seva solució passa perquè no s’obrin mesquites, ni més kebabs ni locutoris, ni per augmentar la presència policial… Quan un problema es formula malament, les solucions per força han de ser errònies, clar. Ale Ale Alejandro, el problema és la misèria, i ja se sap, quan es sembra la misèria es recull la ràbia… Tallar d’arrel el problema, per tant, passa per repartir el treball i la riquesa, desobeir la Troika, desobeir al seu partit i a CiU, és a dir, només es tallarà d’arrel el problema garantint un futur i un present digne per a totes les persones.
Aviam quan triguem en escoltar el clàssic discurset sobre el robatori de recursos públics i de llocs de treball. Doncs no, Ale Ale Alejandro, qui ens roba la sanitat, l’educació, els llocs de treball dignes, no viatgen en pateres, sinó en jets privats.
Laia Estrada (militant de la CUP de Tarragona)
Equip de redacció
