El rector Josep Pallarès imposa el birret a Esperanza Maretínez, nova doctora honoris causa per la URV. Foto: URV
La natura té drets reconeguts. Aquest ha estat un concepte clau per fer canviar la perspectiva, antropocèntrica, des de la que mirem el món i converteix la natura en un subjecte per comptes d’un objecte o un recurs a disposició dels humans. Ja s’ha començat a introduir als àmbits legislatius, com en el cas recent de l’Estat espanyol (una llei aprovada aquest mes de setembre reconeix l’ecosistema del mar Menor amb drets propis) i constitucionals, com la constitució de l’Equador, i s’ha reconegut en algunes sentències. Aquests canvis acabaran conduint a la reformulació del dret, les polítiques i els estàndards d’actuació de tots els agents socials com ha ocorregut històricament amb els canvis de paradigma del dret. La seva impulsora és Esperanza Martínez Yáñez, biòloga i advocada que avui ha estat investida doctora honoris causa per la URV.
Martínez ha obert, doncs, un camí que no ha estat ni és fàcil, entre d’altres qüestions, perquè la seva integritat ha estat amenaçada, com tantes altres defensores dels drets ambientals, que han viscut la violència en pròpia pell. Per totes aquestes persones, “tots els activistes que treballen, fan aportacions que són invisibles i ajuden a mantenir les llavors del futur”, ha relatat, Esperanza Martínez ha agraït la concessió del doctorat. De fet, Martínez és també activista a més d’acadèmica, i la combinació de totes dues facetes l’ha dut a liderar diverses organitzacions sense ànim de lucre per a la defensa de la natura i el medi ambient i assolir fites com la paralització de l’extracció de cru al subsòl del Parc Nacional del Yasuní (Equador).
Esperanza Martínez Yáñez durant el discurs d’investidura com a doctora honoris causa per la URV.
Esperanza Martínez ha apuntat en el seu discurs com les lleis de la ciència han explicat la relació dels humans amb el món i com, precisament per aquesta dissociació entre les persones i “el lloc on es reprodueix la vida”, “la naturalesa es va convertir en quelcom inert en què els seus components són recursos i tots som competidors”.
Per comptes de considerar-nos un tot. Aquesta ruptura va ser “una condició per al desenvolupament de la nova Europa, de l’Edat Mitjana i el Renaixement, i sobretot, de la Modernitat d’aquest continent”, ha relatat. Aquesta visió va imposar-se i “va transformar la matriu més íntima de les cultures locals”, que professaven un major amor a la vida i la natura, les costums de compartir i cuidar i tenien una visió del poder més com una responsabilitat que com una dominació.
Equip de redacció
