La URV rep el fons bibliogràfic d’11.000 llibres del seu primer rector, Joan Martí i Castell

🔊 Escoltar la notícia

El professor i primer rector de la URV (1992-1998), Joan Martí Castell, ha donat aquest dilluns a la Universitat una col·lecció d’uns 11.000 llibres –276 metres lineals de prestatgeria– de l’àmbit del coneixement de les arts i humanitats. Es tracta sobretot de títols bibliogràfics de filologia i lingüística, disciplines a les que Martí s’ha dedicat professionalment. També hi ha publicacions d’altres àmbits científics i documents de l’exrector com manuscrits, programes i fotografies. Alguns dels títols no es poden trobar en llibreries o biblioteques i una part molt important són exemplars originals del segle XVIII.

La rectora de la Universitat, María José Figueras, ha volgut deixar constància de l’agraïment del Consell de Govern de la URV per la generositat de l’exrector. L’acceptació de la donació bibliogràfica va ser aprovada pel Consell el desembre del 2020, després d’un anàlisi del fons per part d’especialistes del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Un cop catalogada, la col·lecció es posarà de forma íntegra a disposició dels usuaris del CRAI del campus Catalunya, sota la designació de Fons Joan Martí i Castell.

La cap del CRAI, Josepa Rius, i la coordinadora, Carme Montcusí, han destacat l’interès del donatiu “com a col·lecció singular i diferenciada, ja que el donant, a més d’haver estat rector de la Universitat, és una persona molt reconeguda en l’àmbit de la filologia i les humanitats”.

Joan Martí és catedràtic emèrit de Filologia Catalana, membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans, acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres distincions. Martí ha agraït a tot l’equip de la Universitat “l’acte de confiança” que suposa l’acceptació de la donació. L’exrector, que es considera a ell mateix “un bibliòfil”, ha explicat que ha recopilat publicacions durant gairebé seixanta anys i que és un motiu d’alegria particular que el fons bibliogràfic es pugui conservar en la seva totalitat a la URV i a la seva ciutat, Tarragona. De tota la col·lecció de què es desprèn, destaquen per la seva singularitat obres com Calepinus Septem Linguarum, una edició original de 1772 d’interlingüística del llatí a set altres llengües, o un facsímil il·luminat de l’obra del segle XVIl De Sphera Estense.

En la seva vessant de professional de la lingüística, Martí també destaca obres com el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, “un diccionari de primer ordre i que més he utilitzat”, diu l’antic rector, que el destaca com una obra única en la seva categoria entre les llengües romàniques. En aquesta línia, el filòleg també destaca la col·lecció completa Els Nostres Clàssics de l’Editorial Barcino, un conjunt d’edicions crítiques de textos catalans antics.

Joan Martí: ‘M’encantava regirar llibres al Mercat de Sant Antoni’

Segons explicava el mateix Martí en conversa amb Tots21, “la meva ha estat una relació d’amor amb els llibres d’ençà que tenia 15 o 16 anys. De fet, la meva inclinació pels llibres és molt precoç i no només per l’ànsia de lectura, sinó també com objecte d’artesania. Recordo com els dies de festa que no tenia obligacions familiars i estava a Barcelona anava al Mercat de Sant Antoni i regirava llibres antics, consultant els índexs i mirant d’assabentar-me de conceptes d’ètica i moral. Ara ja no és el que era, és clar, perquè tothom sap el que val un llibre de fa dos segles”, afirmava.

El vessant gairebé d’orfebreria dels llibres antics també el tenien captivat. “Les il·lustracions eren esplèndides i es tenia una gran cura en la confecció. Fins al punt que cada 20 o 25 pàgines hi posaven un paper fi que preservava els gravats. I si anem més enrere i parlem de facsímils d’obres del segle XIV i XV, podem apreciar aquelles obres que en deien il·luminades, amb colors brillants que són autèntiques obres d’art”.

Convençut que el llibre “té bona salut” i que l’impacte d’internet només ha provocat baixes entre les files “s’aquelles obres enciclopèdiques com les d’Espasa-Calpe de cent volums”, l’exrector també té una vida per enquadernar. al capdavall, ell va ser un dels principals responsables de fer encaixar les peces que van portar a la creació de la URV. “En un primer moment tots els que a Tarragona, Lleida o Girona veiem la llum per la llei del 1992 partint dels centres adscrits a la UB o a la UAB ens dèiem ai, ai, ai, perquè ens desvinculàvem d’universitats mares molt potents, especialment la Universitat de Barcelona. Començar a caminar sols presentava riscos, com el de caure en un excés de provincianisme pel fet de quedar a la perifèria”. Tanmateix, “aquesta impressió intensa entre el professorat no va anar més enllà del primer curs acadèmic. De seguida es va evitar endogàmies i es va obrir els ulls a la recerca universal. I tot plegat sense deixar de servir al territori i ajudar al seu creixement sense triomfalismes gratuïts”, rematava amb cert orgull.

Redacció / J.S.