La URV enceta el curs demanant més recursos i autonomia

🔊 Escoltar la notícia

 

El catedràtic de Prehistòria de la URV, Eudald Carbonell, pronuncia la lliçó inaugural del curs 2022-23 plantejant els possibles escenaris de futur de l’espècie humana

 

El rector, Josep Pallarès, anuncia un pla de reducció de la despesa energètica i recorda a la Generalitat que calen recursos perquè la Universitat sigui motor del territori

 

La Universitat Rovira i Virgili ha encetat aquest divendres el curs 2022-2023, en el qual s’ha registrat el major creixement d’alumnes tant de grau com de màster dels últims deu anys. Segons el rector de la URV, Josep Pallarès, per primer cop s’han superat els 2.000 alumnes de màster i els 12.000 estudiants de grau són la segona xifra més alta de la universitat. Pallarès també ha apuntat que l’organisme haurà d’accelerar els plans d’estalvi davant l’encariment global de l’energia i ha reclamat a la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que “ens doneu la capacitat real, els recursos i l’autonomia necessària perquè el territori sigui l’autèntic motor d’aquestes regions del coneixement”.

Eudald Carbonell, que va datar l’Homo Antecessor en un estadi previ a l’establiment dels homínids a Europa, ha estat l’encarregat de la lliçó inaugural amb un al·legat per portar a la pràctica un “gran consens d’espècie” per contribuir a la supervivència dels humans. Tal com fan historiadors, arqueòlegs i paleontòlegs, que reconstrueixen la vida i l’adaptació de les especies humanes des de fa més de tres milions d’anys, Carbonell ha dibuixat cinc escenaris de futur que ens podrien esperar als humans (el col·lapse, l’extinció, la continuïtat, l’Homo exnovo i la diversitat específica) i a continuació ha detallat deu propostes per evitar els escenaris més pessimistes i assegurar la supervivència de l’espècie humana.

Per a Carbonell, al col·lapse ens hi poden dur les conseqüències de la convergència del canvi climàtic, el consum exponencial, la disminució de matèries primeres i la globalització. Pensa, però, que la via probable de sortida sigui l’adaptació a través de “les nostres adquisicions tecnològiques i socials”. Es tractaria d’un “episodi catàrtic o catastròfic, però reversible”. Una situació contrària a l’extinció de l’actual humanitat, per les mateixes causes que apuntava en el col·lapse, sense descartar altres possibilitats, però en aquest escenari l’Homo sapiens no seria capaç d’adaptar-se al nou ecosistema.

El tercer escenari, l’Homo exnovo, es basa en la possibilitat de millora humana a tots els nivells fins a arribar a “una mena de superindividu conscient i racional que troba el seu lloc a la natura i treballa per controlar el seu espai-temps evolutiu. Es tracta, no obstant, de l’escenari menys plausible. Més factible que aquest però, en realitat, “poc probable” sota el parer de Carbonell, és la continuïtat evolutiva perquè no estaria basada en solucions estructurals a les qüestions que posen en risc el món tal com el coneixem.

El darrer escenari, el de la diversitat específica, es basa en el que ja ha passat amb anterioritat: “fa uns 40.000 anys hi havia al planeta una gran diversitat humana” -recorda Carbonell- i augura que podrien haver-hi cinc espècies fruit de la selecció natural, la tecnològica i cultural i la sociabilitat tecnològica. Serien els espècimens humans naturals, humans que estan convençuts que no es pot intervenir des de la tecnologia a la pròpia evolució natural; hominins que admetran modificacions que no són estructurals, reparacions limitades; espècimens construïts en un laboratori per edició genètica, i, finalment espècimens construïts amb una combinació de mecànica, computació i electrònica. Aleshores “la nostra espècie es caracteritzaria per l’adquisició d’un altre sentit d’espècie”, ha apuntat Carbonell.

Es tractaria, doncs, de trobar la manera de sobreviure com a espècie i no extingir-nos, objectiu per al qual Carbonell ha ofert un decàleg: tenir una consciència crítica d’espècie, aportar els coneixements personals per construir la comunitat (individualitat col·lectiva); socialitzar la tecnologia; tenir consciència operativa (invertir energies en la cooperació); parar la globalització; iniciar la planetització; incrementar la diversitat; la desaparició de líders i de la jerarquia social; la feminització de l’espècie, i fer progressar l’equilibri social i ecològic de l’espècie.

Carbonell ha conclòs que malgrat que les circumstàncies poden ser difícils, ser-ne conscient és fonamental, tant com disposar de “l’instrument evolutiu” més important: “el pensament basat en el coneixement”.

Petició de recursos i autonomia per fer front al futur de la Universitat

Seguint la línia de pensament i reflexió traçada pel catedràtic de Prehistòria, el rector Josep Pallarès ha inaugurat el curs amb posant en valor el concepte de coneixement per “redreçar els pitjors pronòstics”. Pallarès ha recuperat el concepte regions del coneixement, gestat en el mandat del rector Francesc Xavier Grau, i que remet a la idea de “fomentar l’alineació territorial entre universitats, empreses, centres de recerca i administracions per crear futur a través del coneixement”. Es tracta d’una idea que el Govern de la Generalitat ha adoptat amb la creació del Programa Regions del Coneixement, per impulsar el paper de les universitats com a motor de desenvolupament i innovació regionals i afavorir la transferència de coneixement al territori. En aquest sentit, Pallarès ha demanat a la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, que “ens doneu la capacitat real, els recursos i l’autonomia necessària perquè el territori sigui l’autèntic motor d’aquestes regions del coneixement”. “El país que volem és una Catalunya formada per la suma de regions empoderades i autogestionades”.

Pel que fa al futur més immediat, Pallarès ha detallat que al proper Consell de Govern l’equip de direcció presentarà un pla per recuperar “24,6 places de PDI permanents perdudes en els darrers quatre anys”. En aquest sentit el rector va recordar la necessitat de resoldre un problema estructural en què cal assegurar el relleu generacional de PDI i PAS.

Alhora, ha demanat que, amb independència de la composició del govern de la Generalitat, “ens conjurem per mantenir el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement” com a full de ruta. També ha avançat “la necessitat imperiosa d’implementar un Pla d’emergència energètica, que ens obligarà a dur a terme restriccions importants a tots els nivells”. La previsió de despesa energètica per a l’any vinent, que més que dobla la factura actual fa que el Consell de Direcció es marqui la fita de reduir un 10% el consum energètic al 2023.

A més d’aquest objectiu, Pallarès ha recordat les fites del mandat: l’adaptació de normes vigents i futures, els plans estratègics en l’àmbit de la docència i la recerca, fomentar la vida universitària i la implicació de l’estudiantat, entre d’altres.

De fet, la xifra d’estudiants matriculats de grau és la més alta després del curs 2000-01 i la de màster ha superat els 2.000. La xifra d’estudiants de nou accés de grau del curs 2022-23 és la més alta dels darrers deu anys, amb 3.318 persones (dades d’aquesta setmana, ja que la matrícula encara és oberta). També és destacable l’increment de la demanda en primera opció respecte del curs passat, en un 11%. Pel que fa als estudis de màster, el nombre d’estudiants de nou accés és del 6% més que el curs 2021-22, encara amb la matrícula oberta també.

Joan Pedrerol, medalla de la URV

L’acte d’inauguració del curs acadèmic ha servit per homenatjar Joan Pedrerol, president del Consell Social de la URV del 2015 al 2021, a qui se li ha lliurat la medalla de la Universitat a títol pòstum. El president del Consell Social que va agafar-ne el relleu, Joan Enric Carreres, l’ha recordat en el seu discurs: “Joan Pedrerol va deixar petjada, es va implicar moltíssim en el sistema universitari català i en l’espanyol, i se li ha de reconèixer”. En la mateixa línia que el rector, Carreres també ha demanat al govern disposar dels recursos perquè la Universitat pugui desenvolupar-se i seguir el camí traçat en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Pel que fa al Consell Social es continuarà promovent la política de beques i premis per donar suport i reconèixer els estudiants.

Pau Ricomà, alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, ha ressaltat les conseqüències que Tarragona sigui ciutat universitària, com ara la millora del teixit productiu, la contribució a la cultura i transferència del coneixement científic, que s’estén molt més enllà de les ciutats universitàries. Alhora ha demanat a la Universitat treballar conjuntament per resoldre qüestions com ara la mobilitat, el traçat del tramvia, que unirà els dos pols universitaris més grans de la demarcació (Tarragona i Reus) i continuar el projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd.

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha fet referència al programa de Regions del Coneixement, dotat amb 30 milions de finançament, perquè puguin créixer iniciatives d’innovació regional en els territoris. També ha anunciat que el Departament compta que el proper any creixerà el pressupost un 14% i abordarà un pla de xoc per al relleu generacional del talent en la recerca, fins i tot si es produeix una pròrroga pressupostària. També s’ha referit a la necessitat d’una política d’infraestructures, que permetin a les universitats fer propostes de renovació dels equipaments. Per a Geis, Llei de la Ciència protegirà el sistema de recerca del país. Per contra, considera que la LOSU “és una amenaça perquè pretén uniformitzar”.

L’acte ha finalitzat amb el Gaudeamus Igitur, a càrrec de la Coral de la URV.

Redacció / Ariadna Escoda