La URV s’havia encarregat des de 1999 dels estudis sobre el risc en la salut de la població derivats de les emissions de compostos tòxics i cancerígens de la incineradora de residus tòxics i perillosos de Constantí (Tarragonès). Des de l’1 de gener, l’actual propietària de la planta, l’empresa SAPRI ha adjudicat aquestes anàlisis a un grup privat. Segons denuncia la URV, ho fa “per motius estrictament econòmics” i escull una empresa “sense la més mínima experiència en avaluacions de riscos sobre la salut per plantes incineradores”.
La Universitat lamenta que la Generalitat “sigui tan tova” amb una empresa d’alt risc que havia estat exemplar pels estrictes controls que s’hi feien quan era de propietat pública.
La URV, a través del Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental, elaborava els estudis de risc en la salut de la població de la incineradora de Constantí, a través de convenis i contractes amb la Generalitat –que en va ser propietària des de 1999 a 2015- i després amb convenis amb l’actual propietària SAPRI. Des del passat 1 de gener, aquests estudis han deixat de ser controlats per la Universitat i s’han “privatitzat”.
El doctor en toxicologia de la URV, Josep Lluís Domingo, ha assenyalat que és un exemple clar del que suposen les privatitzacions d’empreses públiques. “Es busquen els millors investigadors per al control fins que passa a mans d’una empresa privada on el més important són els beneficis dels accionistes i no els rigorosos controls sanitaris”, han denunciat.
Adverteixen que el grup que s’encarregarà dels estudis no té experiència en l’àmbit de les plantes incineradores ni pot garantir “l’obtenció de certes mostres biològiques”, com les procedents de teixits d’autòpsia de la població local, que només poden aconseguir els forenses, que són a la vegada professors de la URV. També lamenten que el seguiment d’exposició que se’ls feia als treballadors de la planta hagi passat de fer-se cada any a fer-se cada dos anys.
Consideren que SAPRI intenta “salvar l’expedient”, treballar amb els requisits de l’autorització ambiental actual però amb menys costos, prescindint de la URV que havia dissenyat el programa de seguiment de salut pública i al qual ha anat incorporant canvis al llarg dels anys. Els catedràtics de la Universitat critiquen “la desídia absoluta” de la Generalitat per acceptar que no es puguin revisar aquests controls i saber si s’han fet bé fins d’aquí a cinc anys, quan acaba el contracte amb SAPRI. “I si no s’han fet bé, tirarem enrere?”, han ironitzat.
Amb les últimes situacions viscudes al polígon petroquímic i amb una instal·lació com la incineradora que està envellint, la URV demana la Generalitat que no sigui “tan tova” amb una empresa d’alt risc, que havia estat l’única instal·lació de la zona estrictament controlada, i que ha passat a tenir “un control ‘light’ i sense cap mena de garanties”.
Equip de redacció
