La Sindicatura de Comptes de Catalunya acaba d’emetre un informe demolidor sobre la situació econòmica de l’Ajuntament de Creixell durant el Govern del PP. L’informe sosté que durant cinc anys no es van elaborar els pressupostos municipals, que les previsions d’ingresoss “estaven sobrevalorades” i es van fer despeses de 7,8 milions d’euros entre 2006 i 2010 no imputades al pressupost, entre altres irregularitats.
El text afirma que durant el període 2007-2010, l’alcalde, Teodoro Fuster (PP), “no ha elaborat el pressupost de l’Ajuntament, la qual cosa no ha permès que el Ple de la corporació el debatés i, si esqueia, l’aprovés”.
Al llarg del període 2006-2010, s’han aprovat diversos expedients de modificacions de crèdits extraordinaris corresponents a despeses del capítol 6, inversions reals, “per a les quals no hi havia crèdit pressupostari”, afirma el document.
En el període 2006-2010, les previsions definitives del pressupost d’ingressos “estan sobrevalorades” en relació amb els drets que van ser reconeguts. Aquesta sobrevaloració oscil·la, dins del període fiscalitzat, “entre un 24% i un 57%”. Des de l’any 2006 fins a l’any 2010 l’Ajuntament de Creixell “ha incorregut en despeses per 7.870.004,33 € que no havien estat imputades al pressupost”. D’aquest import, 1.079.269,79 € han estat registrats en el Balanç de situació de l’Ajuntament “en un període diferent del que li correspondria d’acord amb els principis comptables”.
Altrament, durant el període 2006 a 2010, “les obligacions reconegudes han estat de 32.502.101,93 €”.
Des de l’any 2007 l’Ajuntament “no ha ingressat les quotes a la Seguretat Social, tant la quota patronal com la quota corresponent als treballadors”. Aquesta situació “es va corregir l’any 2011, moment en què l’Ajuntament va demanar un fraccionament en el pagament del deute contret” per aquest concepte i li va ser atorgat.
Durant el període fiscalitzat, “malgrat no estar al corrent en el compliment d’obligacions amb la Seguretat Social”, l’Ajuntament “va rebre determinades subvencions”. Això va ser possible “per la declaració responsable signada per l’alcalde” en la que afirmava “estar al corrent en el compliment d’aquestes obligacions”.
Podrien ser perseguides judicialment
Aquestes actuacions “podrien ser perseguibles administrativament i judicialment”, sosté l’informe. En el període comprès entre els anys 2006 i 2010, s’han fet pagaments “que han quedat pendents d’aplicar al pressupost per 5.481.893,36 €”. Aquests pagaments han estat fets per l’ordenador de pagaments amb les signatures corresponents, “sense que prèviament existís crèdit pressupostari”. El ple no ha resolt els advertiments de l’interventor relatius a les despeses pagades sense crèdit pressupostari, ni tampoc “no ha iniciat cap procediment d’exigència de responsabilitat a l’ordenador de pagaments, l’alcalde d’aquell moment”, per les obligacions reconegudes, “liquidades i pagades sense crèdit suficient”.
El 17 de maig del 2014 l’Oficina Antifrau de Catalunya va elevar a la Fiscalia Superior de Catalunya la denúncia de dos regidores de l’Ajuntament de Creixell que havia rebut el 8 de setembre de 2010.
“S’ha evidenciat” que en cap dels tres expedients de contractació administrativa corresponents a actuacions executades pel sistema de cooperació: actuacions urbanístiques Rincón del César, La Coma i Finca Cuyàs, no hi ha cap document relatiu als tràmits de fiscalització fets per la Intervenció de l’Ajuntament. “Tampoc no s’ha pogut revisar l’existència de la totalitat dels documents que haurien d’integrar cadascun dels expedients”. En tots tres s’ha comprovat que els períodes d’execució previstos han estat superats sense que s’haguessin aplicat en el seu moment les penalitzacions recollides en els plecs de clàusules administratives que regien els
contractes.
A la data de finalització del treball d’aquest informe, 31 de juliol del 2014, “no s’ha practicat la liquidació definitiva de les actuacions a la Finca Cuyàs”, ni tampoc la de la urbanització La Coma. “Això ha impedit la liquidació definitiva de les quotes urbanístiques d’aquestes dues actuacions”.
L’informe afegeix: “Els elevats interessos meritats pel deute contret per l’Ajuntament amb el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques pel Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors han fet que aquest deute s’hagi incrementat durant els anys 2012 i 2013, ja que la quantitat retinguda en concepte de participació dels municipis en els ingressos de l’Estat no cobria la totalitat dels interessos meritats, amb la qual cosa no hi ha marge per hamortitzar el deute”.
El PP vol que s’ampliï la investigació
En el darrer ple municipal, celebrat la setmana passada i quan encara no es coneixia les conclusions de l’informe de la Sindicatura, el portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament de Creixell i exalcalde, Teo Fuster, va lamentar que l’equip de govern votés en contra de la moció impulsada pels populars juntament amb tota l’oposició, on es demanava encarregar a la Sindicatura de Comptes l’ampliació d’aquest informe als exercicis entre 2011 i 2014, on governen CiU, PSC i ERC i el PP és a l’oposició, i va assegurar que “és sospitós que (l’alcalde Jordi) Llopart demanés investigar els comptes municipals fins el 2010 i ara no ho vulgui fer durant la seva etapa com a alcalde”.
La sol·licitud es centrava en les despeses extra pressupostàries de subministraments, contractacions i personal, els moviments derivats de contractacions en activitats formatives/artístiques i esportives realitzades a l’empara de l’Ajuntament i en locals municipals, les concessions i adjudicacions a empreses privades amb ànim de lucre d’equipaments municipals per a les seves activitats.
Segons va explicar Fuster a Tarragona21, “l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Creixell podria estar incomplint determinats preceptes legals, entre uns altres, la prevaricació o la incitació a l’economia submergida des d’un organisme oficial”.
Llopart, al seu torn, va afirmar a aquest digital que és la mateixa Sindicatura la que va fixar el calendari a investigar i ha tret ferro a les acusacions de Fuster afirmant que no hi ha cas: “Que expliqui ell per què va anar a declarar al Jutjat”, ha dit.
J. Garcia
Equip de redacció