TOTS 21

La confraria i després congregació de la Sang de Tarragona, fundada el 1545 pels espardenyers i esparters, ha assolit aquest 2020 la xifra rodona dels 475 anys de vida. És una de les associacions de major trajectòria històrica no sols a Catalunya sinó a Europa. Coincidint amb l’efemèride, la Sang i Cossetània Edicions han publicat el llibre “El mestratge de La Sang de Tarragona. Història d’una confraria. 1545-2020”, que analitza les claus de l’èxit de la seva pervivència.

L’obra es presentarà dimarts 1 de desembre, a les 19 h a l’església de Natzaret a la plaça del Rei, seu de l’entitat. Seguint les directrius de PROCICAT, serà necessària la inscripció prèvia a l’email lasang.llibre475@gmail.com, així com l’ús de mascareta, gel hidroalcohòlic i manteniment de la distància de seguretat entre les cadires.

Escrit pel professor de la Universitat Rovira i Virgili, gestor cultural i congregant, Jordi Bertran, l’obra aborda, en 220 pàgines i una vuitantena de fotografies, la gran majoria de les quals inèdites procedents de 22 arxius i col·leccions privades, tant el vessant social de l’associació com el més conegut de la implicació cabdal en la Setmana Santa de Tarragona.

La presentació anirà a càrrec del doctor Antoni Jordà, catedràtic d’història del dret i de les institucions a la Universitat Rovira i Virgili, i també prendran part diferents membres de la Sang per vertebrar un acte amb accent artístic i musical. L’entitat ha tingut la capacitat per, mantenint-se fidel al seu origen d’esforç comunitari i suport als associats i als més desfavorits, haver-se sabut adaptar a les circumstàncies canviants de la història, avui vista com d’èxit, en què no han faltat pàgines doloroses, tràgiques, prohibicions, clandestinitats i conflictes.

La Sang també s’ha valgut d’una capacitat de relació, intensament estreta, amb la societat tarragonina des d’un espai de referència en l’imaginari ciutadà, la preexistent església de Santa Maria de Natzaret des del segle XII a la plaça del Rei, i d’un acte cabdal en el calendari anual, la processó de la Sang, segles després rebatejada com del Sant Enterrament i ara d’interès patrimonial a nivell nacional, segons declaració de la Generalitat. Passatges per a la història L’obra, amb documentada informació, segueix la història de la confraria des dels orígens el 1545, de la Setmana Santa i, en definitiva, de la història de Tarragona.

L’autor descobreix al lector passatges poc coneguts i altres inèdits, com les primeres penitències davant la Mare de Déu del mainell de la porta de la catedral, el pas de la processó de la Sang per l’interior de la seu, l’estreta vinculació de la corporació amb artistes reconeguts, les sortides extraordinàries conjuntes del Crist de la Sang i del braç de Santa Tecla en temps de pandèmies i calamitats, la participació explícita de la dona en processons acompanyant la Mare de Déu molt abans del que s’ha tendit a creure, la transformació de la processó fundacional de l’entitat en una de general de la Passió de Jesucrist, el substrat dels armats en la confraria d’hostalers de Sant Ponç, les tensions amb els arquebisbes i les autoritats il·lustrades, el rol de l’ètnia gitana en la confraria, la celebració de Santa Marina com a festa patronal de la plaça del Rei, les destruccions patrimonials arran de les guerres, el pes de la música de banda, les quadrilles d’homes dels misteris, els canvis de la morfologia dels passos, la notable transformació de la segona meitat del segle XIX, l’eixamplament de l’itinerari arran de l’epidèmia de còlera de 1885, la crisi derivada de la fil·loxera, o la projecció exterior de la desfilada durant bona part del segle XX que la catapultà al pòdium de les celebracions catalanes.

També es presenten alguns noms que al llarg de la història van contribuir a fer gran la Sang, cadascun des de la seva faceta professional i en estreta cooperació amb els associats: els artistes Francesc Olives, Jeroni Xanxo o Benet Baró; els cerers Antoni de Bartomeu i Andreu Borràs; el músic Josep Font Marimon; el periodista Joan Aulestia; el fotògraf Julio Ginés Torres Vivancos; l’escriptor Ferran de Querol, o els historiadors Bonaventura Hernández Sanahuja, Emili Morera, Sanç Capdevila i Joan Salvat i Bové.

El llibre compta amb el pròleg de l’etnòleg Bienve Moya i Domènech, Premi Nacional de Cultura, així com amb el patrocini de la Diputació de Tarragona, el Port de Tarragona, la Fundació Mútua Catalana i Repsol. La selecció fotogràfica ha anat a càrrec del tarragoní i congregant Daniel Pallejà.

L’autor del text

L’autor, Jordi Bertran, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1985 exerceix com a gestor cultural. Des de 2016 és professor de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, on ensenya patrimoni material i immaterial al Màster Erasmus Mundus en Innovació en Enoturisme, i és membre dels projectes de recerca internacional «Literatura, Art i Representació a la llarga edat mitjana» del Grup LAiREM, i «Traces i figures de la dansa a la llarga edat mitjana; corpus iconogràfic, textual i etnogràfic a la península Ibèrica i la seva projecció llatinoamericana», del Grup ICONODANSA-DANAEM.

Ha estat professor dels Postgraus de gestió de la cultura popular (Universitat Ramon Llull) i de gestió cultural (Girona i URV); del Màster de llengua, literatura i cultura catalanes (URV), així com codirector acadèmic del Postgrau en gestió pública del patrimoni cultural local (URV · Universitat Autònoma de Barcelona · ACMC).

Ha escrit un considerable nombre d’obres sobre cultura i festes patrimonials. De Setmana Santa, destaquen la dels Armats de la Sang de Tarragona, pels 250 anys; les processons de Verges i Besalú, i la Passió d’Olesa (Lunwerg); la polifonia de la Passió a Sardenya, Còrsega i Sicília (Universitat Pompeu Fabra); personatges bíblics a Espanya (Universitat de València); i Setmanes Santes de Sevilla, Múrcia, el Baix Aragó i Puente Genil (revista Fiestacultura).

Redacció