Pau Ricomà ha estat acompanyat del vicepresident del govern, Pere Aragonès.
No era un acte electoral ni una presentació programàtica. Ho ha deixat clar el portaveu republicà i candidat a l’alcaldia el maig del 2019, Pau Ricomà, a l’inici de la conferència pronunciada aquesta tarda a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats titulada ‘Tarragona, canviar per prosperar’ i que, de fet, no ha tingut cap referència explícita a Josep Fèlix Ballesteros. Sí a la ciutat “decadent que segons el seu parer ha conformat, i que tindria com a nèmesis Portland, el model urbà de l’estat americà d’Oregon al que ha volgut emmirallar-se per situar Tarragona dins del “quadrant de la prosperitat”. En tot cas ha apuntat suficients referències sobre com pot acabar dibuixant la seva futura proposta electoral, anunciant la intenció de crear els consells de districte, de “convocar un concurs public per projectes destinats a regenerar la ciutat” en cas de tenir comandament en plaça a partir de les municipals de l’any vinent i de convertir el Banc d’Espanya “en un centre cívic i cultural de la Rambla”.
Ricomà ha estat ben cobert institucionalment, pel partit i per part de la societat civil més estrictament tarragonina. El viepresident del Govern i home fort republicà, Pere Aragonès, es trobava en primera línia juntament amb el diputat a Madrid, Jordi Salvadó, el que va ser secretari d’Hisenda, el rapitenc Lluís Salvador, alcaldes com el de Torredembarra, Eduard, Rovira, càrrecs electes i futuribles com Raquel Sans, que podria acabar al Parlament si el també present, Òscar Peris, torna a la delegació del govern. Al seu costat, representants del Port amb Joan Basora, del Nàstic amb el seu president Josep Maria Andreu, i de les químiques.
Amb obligada referència a Oriol Junqueras i Marta Rovira, Aragonès ha marcat el pròleg polític de la conferència reconeixent el “moment molt complex” en el que es troba Catalunya amb els “drets civils i polítics fortament questionats”. “Però la nostra obligació és oferir propostes -ha afegit-. I només ho farem sent conscients que el futur s’ha de contruir per tothom en comptes de dividir-la en blocs. Governarem per a tothom. El nostre projecte de país, que es vol república, està per no treure drets a ningú. I ho treballarem també des de les ciutats. Han estat sempre des de les ciutats on han tingut lloc les revolucions. si es queden ancorats en el passat no avançarem. Ricomà representa aquest canvi necessari” de “trsansformacions de fons i no només d’una temporada”.
El portaveu republicà al consistori ha lligat una presentació original i fresca que anava marcant els eixos principals amb un discurs destinat a confrontarmodels i estats d’ànim. “Portlansd va apostar per una ndústria sana, els cotxes no podien ocupa -ho tot i es va petoinalitzar el centre i també va limitar el creixement en extensió fent participar a la ciutadania, amb especial relleu amb les minories ètniques”. La contraposició, una “Detroit que va ser-ho tot i que, governada per les elits, va entrar en fallida”.
Aquesta “necessitat d’adaptar-se als canvis” ha estat l’eix del discur, centrats en punts molt definits. Com la necessitat de comptar amb “valors republicans” com “l’honestetat i transparència. Cal que els ajuntaments tinguin parets de vidre. Aquest és el principal antídot conta la corrupció. No dic que Tarragona sigui corrupte, sinó que en els test de transparència té molta mala nota, “ha deixat anar recordant el cas de l’aparcament Jaume I, “del jardí vertical que costa una animalada mantenir i una gestió de les infraestructures esportives en mans de Santa Águeda que, per sort nostra, vam saber aturar. No és igual treballar amb valors que sense”.
En aquesta línia, Ricomà ha destacat “la participació ciutadana. Totes les ciutats de certa dimensió tenen canals de comunicació estables amb les entitas i ciutadans. A tarragona no existeixen. Ho canviarem a través dels consells de districte, per a que tinguin múscul cívic comptaran amb representants d’entitats comercials, gent gran, entoitats esportives, juvenils… de tothom que vulgui aportar per a la ciutat. L’Ajuntament es veurà obligat a asseure’s, de manera regulada, per escoltar als ciutadans. Qui millor que els veïns per saber quins problemes té cada barrri?”, afirmava posant com exemple a seguir ciutats com Terrassa, Sabadell i Manresa. “Volem una Tarragona empoderada”.
Un altre de les apostes futures de Ricomà és la generació de treball. “No pot haver res que em pugui treure més la son si sóc alcalde. Hem de pensar en quina ciutat estem. Tarragona va triplicar la seva població de mà de la indústria. Per això quan sento candidats que es preparen per la Tarragona postindustrial crec que són uns irresponsables”. Ricomà ha defensat la indústria que “aporta llocs de treball més qualificats i estables. Això vol dir millor sous i pensions. I al seu se voltant es generen empreses de serveis i la recerca”. Segons Ricomà, el nínxol d’oportunitats en aquest camp està “en la falta d’un accelerador d’empreses, start-ups”, que puguin convertir Tarragona en capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic perquè el que sí ha volgut deixar clar és que la indústria requereix “d’una” regulació de les seves emissions”.
Tanmateix, la generació de llocs de treball requereix diversificació. I per això Ricomà ha volgut donar visibilitat “al petit comerç”, que viu “una situació difícil i molt estressada pels grans polígons a l’exterior de la ciutat i la competència del comerç electrònic. Hem de donar resposta. Serà de dos tipus. Una és urbanística: ha de donar gust anar al centre”. I el segon passa per la cfeació “d’un observatori del comerç per mirar com es combat en altres llocs el comerç electrònic”.
El turisme, lligat a l’estat del Patrimoni, “mal gestionat”, ha permès Ricomà preguntar-se “perquè no som innovadors? Perquè no el posem en diàleg el Patrimoni amb els artistescontemporanis? Això posaria Tarragona en una situació d’innovació. I si volem que la nostra capacitat hotelera es faci més forta es fa posant en valor les nostres comarques i ser la porta d’entrada a les comarques que ens envolta”, ha afeagit sense oblidar-se del sector de la pesca del Serrallo, que ERC ha reivindicat de ben antic tant com ofici com barri que integrat “dins de l’ADN de Tarragona”.
RIcomà ha carregat contra projectes com el de la Budallera, contraponsant-lo a “l’urbanisme social” que ha definit com aquell destinat a “generar convivència i no atendre només a interessos privats. Per això volem revisar el POUM. I volem fer-ho perquè és obsolet. Els criteris de llavors no són vàlids ara. Després de la crisi ha canviat el context i les previsions econòmiques i demogràfiques estan dissoltes”. Un primer’objectiu és el de “cohesionar la ciutat i convertir el Francolí en el nexe d’unió entre Ponent, Nord i Centre, preservar els espais amb més valor paisatgístic, reactivar l’Anella Verda i regenerar, recuperar i rehabilitar el centre històric de Tarragona”. Aquest darrer és un cavall de batalla recuerrent dels republicans .Ricomà s’ha basat en dades oficials per reclamar una aposta per la la rehabilitació dels habitatges buits existents a Tarragona”. Les referències han estat “l’estudi pagat a la universitat -en forma de pla local d’habitatge- i que i està en una estanteria” perquè l’Ajuntament es nega a reconèixer la xifra resultant i l’envelliment del parc d’habitatges de Tarragona respecte a d’altres no només del seu entorn més immediat sinó, fins i tot, del país.
D’aquest escenari ha sorgit el segon plantejament més novetòs, el de crear un “concurs public destinar a promoure projectes per regenerar la ciutat” en cas de tenir capacitt de decisió. “La primera condició que tindran serà la de que tinguin una òptica transversal i global. La segona -explicava- és que durant l’elaboració es compti activament amb l’opinió de la gent. I la tercera ppasa per demanar el compromís de tots els grups per dur-lo a terme. Hi hauran mesures que es poden treure en poques dies, prequeriran erò altres anys. I la regeneració del centre és absolutament prioritària. hem de derrotar la decadència generant convivència. Projecte de ciutat que abasti tothom.
Cultura per crèixer
En l’apartat de la Cultura amb majúscules, Ricomà ha pres com model la Barcelona de Pasqual Maragall, amb un cercle íntim d’assessors que comptava amb arquiitectes, escriptors i filòsofs, per carregar contra el perill de confondre “cultura amb programació cultural, Al final la cultura és només per aquella gent que pot anar al teatre. Nosaltres en canvi volem convertir-la en una eina d’igualtat”. davant d’un dèficit d’infraestructures 2que fa vergonya”, Ricomà ha defensat la conversió dels centres cívics “en centres cívics i culturals, convertint el Banc d’Espanya en el el centre cívic cultural de la Rambla”.
Acabant la seva intervenció reclamant la fi de les “batalles de campanar” i la necessitat de generar un concepte metropolità de territori en unes moments “en els qualsles solucins als problemes les trobarem col·laborant amb les ciutats del costat”,Ricomà ha tancat admetent que “estem davant d’un repte enorme. Jo us asseguro que ho donaré tot”.
J.S.
Equip de redacció
