.

L’església parroquial de Constantí. Foto: Cedida

La parròquia de Sant Feliu de Constantí conserva una àmplia col.lecció de peces fetes per Jujol en aquells camps on tan enlluernava: el disseny fet amb fusta, metalls i el dibuix. Fidel a sí mateix, la seva obra va lligada a l’església i també a les obres de detall.

Jujol anà a treballar a Constantí a instàncies de Pere Sardà, canonge penitenciari de la Catedral de Tarragona, amb l’objectiu d’embellir l’església parroquial, afectada en 1903 per una turmenta. Aquí trobem una de les millors escultures de Jujol, l’Anyell de Déu, que corona la reixa del baptisteri. Feta amb planxes de ferro, amb un modelat nerviós, és considerat d’una modernitat absoluta i sobretot tractant-se d’una iconografia cristiana

Les obres no són visitables encara perquè el centre religiós està tancat degut al desprendiment que patí de part del sostre i l’aparició d’unes esquerdes.

Les reixes

Són les dues reixes, idèntiques l’una de l’altra, que tanquen l’entrada de la capella de la Mare de Déu dels Dolors i l’entrada de la capella del Santíssim Sagrament. Consten de dues fulles practicables i una portella. Ambues, segons el disseny de Josep Ma. Jujol, de l’any 1911.

La barana del presbiteri

És l’antiga barana del presbiterique separava aquesta zona reservada als oficiants de la litúrgia de la resta dels fidels. Actualment és exposada al cor de l’església. Té vuit tramades, les dues centrals practicables; aquestes dues tenen a la cresta una palma, símbol martirial, al·lusiu al patró. És de 1914, obra dissenyada per Josep Ma. Jujol.

El baptisteri

L’any 1965 una nova pica baptismal és col·locada al mig del baptisteri, ara ampliat, un cop retirat l’altar de sant Tomàs d’Aquino. La pica rellevada, de 1913 (de Jujol), és traslladada al centre del bancal del retaule de l’església. Rematava el cimal de la reixa de l’anterior baptisteri un anyell corpori. L’esmentada reixa fou redreçada pel serraller Jordi Torrents i adaptada a la nova entrada del baptisteri. La pica baptismal és obra de l’escultor i marmolista aveïnat a Tarragona Sr. Vidal. Les pintures al fresc del nou baptisteri són obra de l’artista pintor Anton Català Gomis.

Els bancs

Són sis bancs amb agenollador: quatre a la planta de l’església, de fusta de melis, i dos al presbiteri, de fusta de caoba i més treballats; aquests darrers, reservats a l’Ajuntament.

Fent joc amb aquests bancs, hi ha quatre Genuflectoris dos al presbiteri, per als bancs de l’Ajuntament (més elegantment treballats) i dos per als quatre bancs de la planta de l’església. Van ser dissenyats per Josep Ma. Jujol. El projecte és de 1915. L’execució és de 1919 (data gravada en un dels bancs). L’any 1936, davant l’anunci que dels objectes de l’església se’n faria foc, aquestes bancs van ser traslladats i guardats en un magatzem de la plaça del castell.

Antiga pica batismal

La pica baptismal, possiblement procedent de l’església antiga, l’any 1913 va ser substuïda per una de nova, adossada a la paret. Dissenyada per Josep Ma. Jujol, era de pedra de “Santa Tecla”, de forma rectangular, sostinguda per dos lleons de marbre blanc, coberta amb una tapa de fusta vuitavada.

L’any 1965 aquesta pica va ser també rellevada per l’actual i el baptisteri ampliat. Són els actuals. La pica de Jujol va ser trasllada al centre del bancal del retaule principal de l’església, on encara avui es conserva.

Els arrimadors

Els arrimadors del presbiteri són 14 en total: 7 a cada costat del presbiteri. Són plafons de fusta que decoren la paret i donen prestància als seients destinats als preveres (beneficiats) per a la pregària canònica. Els plafons duen incisions superficials sobre la fusta i invocacions sobreposades fetes amb tub de coure: El primer plafó de cada costat té una decoració especial: una T (tau), al·lusiva a la màrtir santa Tecla (evangeli); la figura eqüestre de l’emperador Constantí (avui desapareguda), amb la inscripció (epístola). El projecte és de 1915. Els suposats seients per a la comunitat beneficial situats enfront dels arrimadors no s’arriben a construir.

Els dissenys formals que emmarquen aquestes inscripcions i relleus es corresponen amb les formes curvilínies dels bancs de fusta de melis. Aquestes peces segueixen la línia de la decoració de la barana de fusta del Teatre Metropol.