TOTS 21

D’esquerra a dreta, Josep Llop, Josep Gil, Joan Morlà i Josep Maria Gavaldà. Foto: Mayo Lorda

El Catllar ha retornat a les activitats culturals al seu imponent castell medieval, un dels pocs casos en què una fortificació d’aquesta mena és de titularitat municipal. Un dels protagonistes que fos així, l’arquitecte canongí Josep Llop -que fou arquitecte municipal al Catllar- presentava aquest divendres la seva primera novel.la, ‘La memòria salvada’, editada per la tarragonina Silva i amb el teòleg Josep Gil -reusenc afincat al Catllar- com a presentador estel.lar.

Fa basarda veure com el consistori catllarenc ha recuperat amb rigor un castell que és una de les joies patrimonials per descobrir de les comarques de Tarragona i epicentre cultural de la subcomarca del Baix Gaià, un castell que conserva dues torres en perfecte estat de revista, un fossar perimetral on només li falta tenir aigua i cocodrils, restes de sitges dels aliments fruit de les servituds dels vasalls dels senyors i fins i tot un immens pou de gel, inhabitual en terres de secà com les de la costa tarragonina.

Hi ha en aquest país pocs teòlegs del nivell de Josep Gil, autor d’una monumental història del cristianisme, a més de treballs sobre Kant. Situat sempre en un entorn progressista, ha estat sovint flagel del conservadurisme vaticà. Gil feu de presentador del llibre i ‘d’amo del castell’, és a dir, d’amfitrió, exercí l’alcalde, Joan Morlà, mentre que el president de la Fundació del Castell, l’exalcalde Josep Maria Gavaldà, també participà de la presentació. En acabada aquesta, Gavaldà feu una de les coses que segurament més li agrada: una visita al castell, comentada per ell.

Coneixíem Josep Llop pels seus estudis històrics sobre La Canonja i Masricart, sobre la Vila-seca del segle XVI, sobre les esglésies dels jesuïtes de Tarragona, però sobretot per un llibre que va aixecar una notable polseguera i que el va dur als tribunals, ‘La industrialització de Tarragona (1957-1971) i les seves circumstàncies’, un llibre-denúncia de la corrupció franquista que acompanyà l’arribada de la química a La Canonja i que acabà amb el primer procés per corrupció del franquisme d’un càrrec polític, en aquest cas el governador civil de Tarragona del moment.

Un dels actors llegint un fragment del llibre. Foto: Mayo Lorda

Vista parcial del castell des de l’interior, amb una de les dues torres a la imatge. Foto: Jaume Garcia

Llop, assagista prolífic, va decidir fer el salt a la novel.la històrica, un pas temerós, del que se’n surt prou bé. Josep Gil destacava en la presentació que l’obra transita entre la ficció i la no ficció, participant de diversos gèneres i subgèneres, ‘el relat d’intriga, la història èpica, la narració familiar, el fulletó romàntic, la biografia novel.lada, l’assaig breu d’idees, la divulgació històrica i artística, entre d’altres’.

‘La memòria salvada’ parteix de la descoberta, en 1969, d’unes restes funeràries en una antiga església dels jesuïtes de Tarragona, la de Sant Agustí, viscuda i explicada per un nen que acompanya el seu avi, mestre de cases. Restes que desperten un enigma adormit durant segles, una làpida amb una inscripció, amb els cavallers Lluís Gavaldà i Onofre Morell Gavaldà com a nissaga familiar central. L’autor salvava així de la pèrdua els personatges de la novel.la, reals, com anys enrere va ajudar a salvar un castell del Catllar que es trobava en runes -‘unes miserables runes’, ho definiria Llop-, ja que va ser l’autor del projecte de consolidació de l’edifici i del seu entorn.

Gavaldà, fent la visita guiada al castell. Foto: Mayo Lorda

‘Tota la novel.la circula cap a l’oblit, pocs anys després de la desaparició del seus protagonistes, tot i la seva gran importància, seran oblidats, però més tard se salvarà la seva memòria i es demostrarà que sempre val la pena fer el recorregut’, relatava l’autor.

L’alcalde, Joan Morlà, subratllava la vinculació tan especial que Llop té amb El Catllar, que estava acompanyat d’un mossèn Gil que és, al seu torn, ‘fill adoptiu de la vila’. La presentació, feta a la terrassa del castell, va incloure una prèvia amb una actuació de dos actors catllarencs, Ferran Rull i Martí Olalla, que escenificaren un relat heroïc, el dels Gavaldà, fet per dos trovadors medievals.

Jaume Garcia / Mayo Lorda