Mn. Serra i Vilaró i Tomàs Boix restaurant un vas al Museu de Solsona. Foto: Cedida
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha presentat avui el programa d’activitats que el Departament de Cultura organitza, conjuntament amb diverses institucions, en homenatge a mossèn Joan Serra i Vilaró en el 50è aniversari de la seva mort. Mitjançant aquesta commemoració, es vol donar a conèixer la figura de Serra i Vilaró, eclesiàstic, historiador i considerat un dels personatges més importants de l’arqueologia catalana d’inicis del segle XX.
El pas de Serra i Vilaró per Cardona, Solsona i Tarragona va deixar una empremta encara avui vigent, tant en els estudis històrics i en la recerca arqueològica com en la divulgació i preservació del patrimoni. Ara, diverses institucions catalanes de Solsona, Cardona i Tarragona, ciutats on el mossèn va establir forts lligams, volen posar en relleu el llegat d’un pioner del patrimoni a Catalunya, amb un seguit d’actes commemoratius que es desenvoluparan entre el novembre de 2019 i la primavera de 2020.
La consellera Vilallonga ha destacat que Serra i Vilaró “és un personatge que mereix un homenatge perquè, amb el pas del temps, no ha tingut el reconeixement que li correspon”. Vilallonga també ha explicat que el programa d’activitats s’emmarca “en un triangle format per tres ciutats: Cardona, lloc de naixement de l’historiador; Solsona, ciutat en la qual va dirigir l’arxiu i el museu diocesà, i finalment Tarragona, on va morir”. Precisament va ser en aquesta darrera ciutat on Serra i Vilaró va realitzar les excavacions a la Necròpolis Paleocristiana, sobre les quals la consellera de Cultura ha afirmat: “Porques persones poden ser enterrades a la mateixa necròpoli que han desenterrat; és el cas de Serra i Vilaró”.
El programa d’activitats presentat avui inclou, entre altres, exposicions, conferències, rutes culturals i taules rodones. Així, per exemple, s’organitza l’exposició “Joan Serra i Vilaró. 1879-1969. 50 anys del llegat d’un pioner”, que es podrà visitar a la Biblioteca Pública de Tarragona i al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona, així com la mostra “El solsonià. Viure i morir al neolític”, que acollirà al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. D’altra banda, s’organitzen un cicle de conferències a càrrec d’especialistes en la figura de Serra i Vilaró, així com en història i en arqueologia; aquestes col·loquis tindran lloc a Tarragona, Solsona i Cardona.
Entre les activitats programades també destaquen una visita teatralitzada a la Necròpolis neolítica del Llor, a Castellar de la Ribera, al Solsonès, així com la presentació de les actes del IV Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tàrraco Biennal/VII reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica “El cristianisme a l’antiguitat tardana. Noves perspectives”
A la presentació del programa d’activitats, a banda de la consellera Vilallonga, hi ha participat el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs, així com la directora tècnica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Lídia Fàbregas.
Clau en l’arqueologia de Tarragona
L’arquebisbe de Tarragona, i ja cardenal, Vidal i Barraquer el va cridar perquè dirigís les excavacions que es portaven a terme a la necròpolis paleocristiana descoberta arran de l’inici de les obres de construcció de la Fàbrica de Tabacs. També va dirigir i supervisar les excavacions de la zona del fòrum de la colònia als carrers Cervantes i Lleida de Tarragona. Els resultats dels seus treballs van ser publicats per la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades entre els anys 1928 i 1935 i són encara avui en dia una referència obligada. En esclatar la guerra civil es va refugiar a Itàlia i a França, on va continuar els seus estudis. De retorn a Tarragona, Vidal i Barraquer des de l’exili el va nomenar canonge de la catedral.
Un cop acabada la guerra, va ser nomenat canonge de la catedral de Tarragona el 14 de desembre de 1940. En aquest període es va dedicar preferentment a fer pública la seva hipòtesi, encertada, sobre la romanitat de les muralles de Tarragona. Morí a Tarragona el 27 d’octubre de 1969 i va ser enterrat en els terrenys de la Necròpolis Paleocristiana a la qual havia dedicat tants anys de la seva recerca.
L’edició del fals Quixot, conegut com el d’Avellaneda, va cridar-li l’atenció. L’any 1936 va demostrar que s’havia imprès a Tarragona i després, en tres opuscles, va defensar que l’autor no era altre que el famós Vicenç Garcia, rector de Vallfogona de Riucorb. Entre 1946 i 1949 va donar a conèixer els seus treballs sobre la cronologia de la muralla de Tarragona, identificant-la inequívocament com a romana, descartant-ne l’hipotètic origen ciclopi. La descoberta de les restes de l’antiga catedral visigòtica també va ser una fita arqueològica d’importància. Al llarg de la seva vida va publicar molts estudis de caràcter històric i arqueològic.
Equip de redacció
