TOTS 21

Imatge d’arxiu de Jordi Pujol. Foto: ACN

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha presentat aquest divendres l’escrit de qualificació del cas contra la Família Pujol, on demana 9 anys de presó per a l’expresident de la Generalitat per delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, i entre 8 i 29 per als seus set fills i per a la dona del seu primogènit, Mercè Gironès. En concret són peticions de 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola, 17 per a Mercè Gironès, 14 per a Josep, i 8 per a Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta. També demana cinc anys de presó per als 10 empresaris investigats.

La pena més elevada és per al primogènit dels Pujol Ferrusola, Jordi, a qui Anticorrupció demana 29 anys de presó per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental, delictes contra la Hisenda Pública en cinc exercicis (2007, 2008, 2009, 2010 i 2012) i frustració d’execució. També demana penes de multa.

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley està acusat d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. Per aquest últim delicte, fixa una multa per a tots ells que supera els 38,7 milions d’euros als quals cal sumar altres quantitats milionàries en altres divises. A més, també imposa pena de multa per associació il·lícita, de 24 mesos a raó de 200 euros. Són multes que es poden substituir amb més presó en cas d’impagament.

La segona pena més elevada és per a Gironès, exdona de Jordi Pujol Ferrusola, a qui la fiscalia demana 17 anys de presó per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental, delicte contra la Hisenda Pública en un exercici, el 2012, i frustració d’execució. A Josep Pujol Ferrusola, la fiscalia sol·licita 14 anys de presó per associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental i delicte contra la Hisenda Pública en un exercici, el de 2010. A tots dos també demana penes de multa.

Pel que fa a Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta Pujol Ferrusola la fiscalia demana 8 anys de presó per a cadascun per associació il·lícita i blanqueig de capitals. La dona de l’expresident de la Generalitat no serà jutjada per motius de salut.

La Fiscalia no demana cap condemna per a la fona de l’expresident, Marta Ferrusola, després que el jutge Santiago Pedraz hagi arxivat la causa contra ella per motius de salut. Ho va fer després d’un examen mèdic que va demostrar que pateix demència. La Fiscalia ha demanat aquestes actuacions per poder incapacitar-la.

Respecte a la resta de membres, al seu escrit la Fiscalia sosté que tota la família Pujol va actuar conjuntament com a mínim des de 1991 per ocultar una «quantitat ingent de diners a Andorra producte de l’afavoriment a determinats empresaris perquè resultessin adjudicataris de diversos concursos públics de l’administració pública catalana».

Segons la Fiscalia, l’expresident va acordar amb la seva dona, Marta Ferrusola, que els fons procedents de l’activitat «il·lícita» dels anys anteriors «es distribuïssin en comptes oberts a nom d’ella i dels seus fills» a la Banca Reig, que després es va fusionar amb el Banc Agrícola transformant-se en Andbank.

El relat assegura que Jordi Pujol Soley i la seva dona també van acordar que el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, gestionés aquests fons «i s’ocupés de distribuir-los amb la resta de membres de la família».

Respecte a l’expresident, assegura que va aprofitar la seva posició política «per teixir una xarxa de clientelisme» que permetia que el mateix Pujol i determinats empresaris afins a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) «es repartissin els beneficis procedents de concursos públics que depenien de diverses administracions catalanes sota el control de CDC».

El patrimoni que n’obtenien, segons la Fiscalia, «va ser ocultat a Hisenda» i va aflorar després «mitjançant operacions sistemàtiques de blanqueig on van intervenir els membres de la família de manera coordinada al llarg de molts anys». Els dos pares dirigien «operacions d’ocultament i aflorament», sosté, i Jordi Pujol Ferrusola, la seva dona, Mercè Gironès, i Josep Pujol «gestionaven els beneficis».

En aquest sentit sosté que la mecànica per ocultar i fer aflorar els fons passava per la creació de «nombroses societats domiciliades a paradisos fiscals, comptes oberts a nom de terceres persones i múltiples transferències i ingressos en efectiu» que van permetre «repartir els fons il·lícits i disposar-ne mitjançant càrrecs als seus comptes d’Andorra».

ACN