Un els grups de vermutairs, avui al Morell. Foto: Tarragona21
Segurament mai haurà costat tant organitzar un simple vermut popular de Festa Major. Aquest migdia, l’entorn de la Rambla del Morell semblava Fort Apatxe amb els confederats tancats en un recinte on es controlava qui entrava i quina temperatura registraven. Només ho podien fer aquells que prèviament havien reservat entrada i només amb família i amics. Els passavolants, tant propis de les festes majors, eren enemics del poble, eren els indis, i aquesta no era la seva reserva. Els afortunats que duien la documentació confederada en regla, el vermut, el portaven des de casa -d’aquí ve el nom de vermut de cistella-, com els refrescos o la menja.
El recinte estava disposat amb agrupacions de taules, totes elles amb una para-sol, grups de 12 persones com a màxim i de quatre com a mínim. Els laterals del carrer presentaven a banda i banda allargades llotges com si fos un teatre, situades en un plànol superior a la ‘platea’ on es reunien tantes taules. Fins a 300 seients hi havia disposats i han estat finalment 160 els vermutaires que hi han assistit, una bona colla de grups de joves entre ells. No ha punxat la vermutada del cistell. Tres accessos diferents havien estat disposats per evitar les aglomeracions de gent, comentaven les regidores de Cultura i Festes, Maria Jesús Valldosera i Mònica Casas, avui en el paper de sergents del regiment.
Joan Reig, bateria dels Pets, fent de punxadiscos. Foto: Tarragona21
Al centre de l’escena, Joan Reig -àlies Reig Board PD- punxava discos de vinil de Tom Jones i els grans de la música pop i discotequera dels 60’s i 70’s. El vermut de cistella es repetirà aquest diumenge i les dues regidores coincidien: ‘Ja veurem com es desenvoluparà la festa els propers dies, estem pendents del que dictin les autoritats i d’una reunió que celebrarem dilluns a l’Ajuntament’. Si Lleida hagués tingut aquest nivell de rigor, potser no haurien viscut el calvari que els toca passar.
A les dues del migdia, el sol començava a imposar-se després d’haver-se amagat rere els edificis alts prop d’una hora i permetent així que guanyés espai una ombra refrescant, mentre de fons se sentia a modus de premonició: ‘Black is black’.
Més informació de la Festa Major en aquest enllaç.
J. Garcia
Equip de redacció
