Imatge de la cadena Ocine de Les Gavarres. Foto: Ocine
La caiguda d’espectadors als cinemes catalans al gener ha estat del 82%, una xifra pitjor que la global del 2020, en què les sales van perdre el 74% del públic i el 73% de la recaptació. La circumstància ha obligat desenes de cinemes a “hivernar” fins a finals de febrer perquè l’activitat era inviable.
L’obertura de la mobilitat a nivell comarcal els dona una mica d’oxigen, amb un increment potencial d’assistents d’entre el 30% i el 85%. Amb tot, l’afectació a tot el territori és desigual: algunes petites sales com la d’Igualada s’han beneficiat de la falta de competència comarcal i omplen la majoria de sessions, mentre que els multicines de Barcelona i l’àrea d’influència han tancat per falta de públic i d’estrenes a la cartellera.
El gener de fa un any, les sales van congregar 1.350.000 espectadors. El mes passat no van arribar a les 250.000 persones. Des del gremi esperen que les dades del gener i febrer siguin un “punt d’inflexió” d’una reobertura que entreveuen per al juny, quan han d’arribar a les cartelleres el gruix d’estrenes de l’any.
La cadena Ocine té tancades les sales de Platja d’Aro, Blanes, Arenys, Sant Celoni, El Vendrell, Vila-seca i Roquetes, però aixeca la persiana tota la setmana o els caps de setmana a centres com Les Gavarres de Tarragona, Girona, Granollers i Màgic de Badalona, amb una major afluència de públic.
Jordi Agustí, un dels gerents del grup, que atribueix la caiguda d’assistència a la manca d’estrenes comercials i als confinaments territorials. “Els cinemes que viuen del públic de les rodalies ho noten moltíssim”, ha assegurat a l’ACN.
Segons l’opinió del gerent d’Ocine, els confinaments territorials “penalitzen tothom” perquè són vasos comunicants. “Els cines han d’anar bé en general”, conclou. Quant a la limitació de l’aforament, Agustí reconeix que malauradament no els condiciona, perquè la davallada de públic fa que no arribin al topall.
La situació, però, no és la mateixa a la capital catalana i la seva àrea d’influència que a la resta de territori català. Alguns cinemes de fora de Barcelona es beneficien de “l’efecte comarca”, que pot suposar entre el 30% i el 85% del públic. “Per un equipament dimensionat per tota la província, alimentar-se només del públic provinent del mateix municipi és inviable”, assegura Tarrazón. A l’àrea metropolitana, per exemple, la majoria de multicinemes i grans complexos “miren cap al Besòs i el Llobregat, poblacions amb moltíssima població que durant setmanes no hi ha pogut anar”, expressa el president del gremi.
Malgrat que reconeix que el paquet de restriccions no ha afectat de la mateixa manera totes les sales, Tarrazón reclama a les administracions municipals que els mantinguin el suport i recorda que la recuperació de les sales més petites serà lenta.
Cinemes petits amb suport local
L’altra cara de la moneda es troba en cinemes de municipis petits com el d’Igualada, que en aquest moment, són l’única sala que funciona a la comarca i tenen menys dependència d’estrenes. A l’Ateneu Cinema han vist reduïda la facturació en un 70% i només poden omplir 65 localitats de les 130 disponibles. Tot i això, el fet de ser una sala petita i de no buscar exclusivament el benefici econòmic -és un equipament público-privat-, ha permès que hagin tingut una “molt bona resposta de públic”. La seva presidenta, Mireia Claret, explica que, majoritàriament, estan omplint “el 100% de les butaques disponibles” i “en moltes ocasions, es queda gent a fora”.
Claret explica que han hagut d’aplicar un ERTO, de manera que el personal treballa al 50% de la jornada i, a més “hem reduït al màxim la despesa”. “Amb l’ocupació que tenim podem fer quadrar els números”, relata Claret, que afegeix que “com que no hem de pagar beneficis a cap inversor, aquest model ens permet seguir oferint cultura a la ciutat”. Tot i això, la presidenta de l’Ateneu reclama que es pugui passar del 50% al 70% d’ocupació, ja que “s’ha demostrat que, prenent les mesures de seguretat necessàries, la gent pot venir al cinema amb tota tranquil·litat”.
De la seva banda, el cap de sala de l’Ateneu Cinema, Ricard Fusté, explica que també han hagut de readaptar la programació a la situació actual per la “manca de ‘blockbusters'”. Les grans distribuïdores han reduït les estrenes potents i això ha fet, segons Fusté, “que ens haguem dirigit cap a un altre tipus de programació amb pel·lícules europees independents”. De fet, Fusté considera que és el “gran moment” del cinema i les distribuïdores independents i assegura que la resposta del públic igualadí ha sigut molt bona.
El Cinema Montgrí de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) ha mantingut una programació estable, tot i que amb molts menys espectadors dels que hi havia abans. A banda del públic local, el cinema té molta gent que ve des de l’Escala (Alt Empordà). El responsable del cinema, Jordi Bellapart, ha lamentat que les restriccions de mobilitat hagin posat molt difícil a la gent poder arribar fins aquesta sala.
Així, els veïns de l’Escala seguiran sense poder anar-hi perquè haurien de creuar la comarca per fer-ho. Els que sí que hi podran anar són els veïns de Verges, un altre dels pobles que atrau més gent al cinema. Tot i així, el responsable del Cinema Montgrí no confia en recuperar els espectadors que hi havia abans de la pandèmia. “La gent té por”, ha assegurat Bellapart, “sobretot el nostre públic, que és gent gran”.
La manca de títols atractius per al públic, especialment les estrenes infantils, també els ha fet perdre assistents. Tot i així, el responsable del Cinema Montgrí ha garantit que seguiran programant pel·lícules, encara que no els surtin els números. Per fer-ho, Bellapart ha recordat que compten amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. L’edifici és municipal i delega a l’entitat Cine Club Torroellenc la gestió de l’equipament. De fet, Bellapart ha assegurat que “sense el suport de l’Ajuntament no hauríem pogut sobreviure”.
ACN
Equip de redacció
