TOTS 21

Marc Segura, coordinador de la Comissions d’Energia i Sostenibilitat i d’Indústria de la Cambra. Foto: Tots21

La Cambra de Reus està impulsant l’ús de les energies renovables i l’autoconsum energètic a través de la creació sota el seu paraigües d’una xarxa de comunitats energètiques que suma ja 29 actors, la majoria d’ells -fins a 21- ajuntaments de quatre comarques diferents, a més de tres Consells Comarcals i altres entitats. L’opció de formar-hi part està oberta.

Una de les grans aportacions de la proposta -a banda de crear una xarxa col.lectiva- és que està pensada a més a més per a municipis de menys de 5.000 habitants, amb risc de despoblament, zones que necessiten una dinamització econòmica important. Justament, a l’àmbit de la Cambra de Reus hi ha 99 municipis, dels que 92 tenen menys de 5.000 habitants. ‘Es tracta de comarques que s’estan despoblant i que tenen molta necessitat de dinamització econòmica’, afirma a Tots 21 Marc Segura, coordinador de la Comissions d’Energia i Sostenibilitat de la Cambra. La corporació de Reus va decidir fer un pas més enllà i no limitar-se a crear comunitats energètiques, sinó una xarxa que les agrupi.

La Cambra buscarà les ajudes del programa europeu Next Generation UE per tal de finançar els diferents projectes que inclouen els seus actors, que tenen propostes de creació de parcs fotovoltaics, aprofitament energètic a partir de la biomassa o amb un sistema aerotèrmic, principalment. Dels actors, set són ajuntaments del Baix Camp i sis més, del Priorat.

Inversions per valor de 8 milions d’euros 

La Cambra presentarà propostes per valor de 800.000 euros en projectes, assessorament i la creació de les comunitats. ‘Les inversions posteriors, que faran les comunitats energètiques, poden elevar-se fins a vuit milions d’euros, per la qual cosa, l’apalancament que podem aconseguir amb aquest primer fons europeu a través de la Cambra és molt important’, subratlla a Tots21 Marc Segura.

Què suposarà la posada en marxa de la xarxa de comunitats energètiques? ‘Aportarà riquesa al territori ja que el que faci quedarà de manera permanent. No es tracta de començar-ho i acabar-ho amb amb la seva posada en marxa, sinó que anirà acompanyat de la gestió de la comunitat, amb el repartiment de l’energia, les compensacions o el seu manteniment. La seva gestió es podria fer des de la Cambra’.

La corporació reusenca es troba en la fase d’espera que es presentin les convocatòries i s’obrin plaços de sol.licituds. ‘Hi ha comunitats locals que independentment que arribin o no els fons, tiraran endavant els seus projectes’, destaca Segura.

El coordinador del projecte afirma que la fórmula de la xarxa de comunitats energètiques té diversos avantatges: ‘Vol dir aprofitar les experiències d’unes comunitats envers les altres. La seva gestió està molt més optimitzada si està centralitzada, a més de disposar d’una visió global. En aquest sentit, cal fer pedagogia a les comunitats energètiques’. A més, les comunitats tenen ‘un component de participació social important’.

Les comunitats energètiques no tenen encara una fórmula jurídica definida i caldrà adaptar les fórmules existents a la nova realitat fins que arribi la seva contemplació legal específica. ‘Com interrelacionar els diferents actors, com utilitzar espais públics per generar energia que potser utilitzen persones de l’àmbit privat, com fem que empreses siguin capaces d’interactuar amb l’administració pública -com ara els ajuntaments- per tal que es pugui dur a terme la col.laboració energètica, i contemplar-ho amb la llei de contractes públics, com es fa la participació ciutadana,… Tot això cal definir-ho en funció de cada escenari’, destaca Segura.

La xarxa de la Cambra de Reus: arribar a ser 100 comunitats

El primer pas per a optar als ajuts europeus és presentar el que es coneix com a manifestació d’interès. Fins a vint-i-cinc municipis i consells comarcals de l’àmbit territorial de la Cambra de Comerç de Reus, que comprèn les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, han presentat a la corporació la seva manifestació d’interès per participar de la xarxa de comunitats energètiques. És el primer pas per poder aconseguir l’objectiu que s’ha marcat la corporació a tres anys vista, el d’implantar 100 comunitats energètiques arreu del territori.

Amb la col·laboració del Laboratori social Ciutat Sàvia CoLab, la Cambra ha traslladat aquestes manifestacions al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. A partir d’aquí l’objectiu es poder definir i concretar el projecte i adaptar-lo a les línies d’actuació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per reactivar l’economia davant de la pandèmia provocada per la COVID 10.

Ciutat Sàvia CoLab forma part d’un conjunt de laboratoris que de la mà de diferents institucions, sumen sinergies a la Catalunya sud per tirar endavant projectes on es vinculen aspectes socials i sostenibles. Van iniciar un projecte pilot al barri Sol i Vista de Reus. Comanda l’entitat l’exalcalde de Reus Josep Abelló.

Les comunitats energètiques

Regulades pel Govern el passat mes de juny, les comunitats energètiques locals -que permeten a la ciutadania passar de ser consumidor a productor i actor principal d’un sistema energètic-, ‘constitueixen un element clau per avançar en el desplegament de renovables i democratitzar el sistema energètic’, destaca Segura.

L’extensió d’aquest model ‘permetrà avançar més ràpid cap a un sistema elèctric 100% renovable’, el que propiciarà estalvi en costos energètics per a consumidors domèstics, industrials, del sector serveis o públic i, a el mateix temps, jugarà un paper rellevant en la generació ràpida d’activitat i ocupació, no només de forma directa, sinó també per l’efecte tractor sobre les diferents cadenes de valor locals. ‘Tot això, proporcionarà beneficis econòmics i socials als seus socis o a la seva àrea local, d’especial transcendència en un context de recuperació econòmica’.

De la mateixa manera, al fomentar no només les renovables -la tecnologia de generació d’energia més barata-, sinó també l’autoconsum, la implantació d’aquest tipus de comunitats ‘pot contribuir de manera decisiva a mitigar les situacions de vulnerabilitat i pobresa energètica a partir de models que garanteixen el dret d’accés a l’energia col·locant al consumidor, convertit ja en productor, al centre’.

Paral.lelament, el Consell General de Cambres de Catalunya està abordant la creació d’una Comissió d’Energia pròpia, on la Cambra de Reus pot tenir un paper molt destacat, pilotant-la: ‘Ens trobem en un territori on disposem de tres reactors nuclears, la major part dels parcs eòlics de Catalunya, on s’estan proposant més parcs eòlics i fotovoltaics. El concepte energia s’està vivint molt aquí, en tenim una experiència propera, que podem traslladar a la resta de Catalunya, i creiem que hem de dir la nostra’, afirma Segura.

A continuació relacionem els municipis i consells comarcals que s’han sumat a la Manifestació d’Interès. Cal destacar que aquest és un procés obert al que s’hi poden incorporar d’altres municipis que facin explícit el seu interès per sumar-s’hi.

BAIX CAMP

Ajuntaments:

Almoster
Botarell
Cambrils
Riudoms
Vilanova d’Escornalbou
Vinyols i els Arcs
Consell Comarcal del Baix Camp

CONCA DE BARBERÀ

Barberà de la Conca
Montblanc
L’Espluga de Francolí
Vimbodí i Poblet

Senan
Solivella

Organisme Autònom de Desenvolupament del Consell Comarcal (Concactiva)
Consell Comarcal de la Conca de Barberà

PRIORAT

Cabacés
Capçanes
Cornudella de Montsant
Porrera
La Torre de la Fontaubella
Ulldemolins

RIBERA D’EBRE

Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

TERRA ALTA

Batea
Caseres
Gandesa
El Pinell de Brai
Horta de Sant Joan
La Fatarella
Cooperativa de Gandesa

Jaume Garcia