.

.

TOTS 21

Baltasar Virgili Gatell, amb un dels seus trencadissos que es poden contemplar als carrers i places de Roda de Berà. Foto: Tots21

Si se me pidiera que señalara cuáles podrían ser las tres personalidades más ricas, creadoras e imaginativas dentro del arte y la arquitectura
españolas del siglo XX, sus tres figuras más importantes, no dudaría en proponer los nombres de Gaudí, Picasso y Jujol.

Carlos Flores López, arquitecte, 1969

El passat 24 de setembre moria als 91 anys d’edat Pere Virgili Gatell, un dels personatges imprescindibles de Roda de Berà almenys els darrers 50 anys. Junt al seu germà bessó Baltasar i un grup promotor molt engrescat van aconseguir que Roda de Berà aparegués al mapa de la cançó espanyola i mediterrània amb l’Expocanción, que va mantenir-se entre 1972 i 1985.

Però Pere Virgili Gatell, fill i pare de constructor, i el seu germà Baltasar passaran a la història dels amants de l’obra de Josep Maria Jujol com uns dels pocs rodencs que van treballar amb l’arquitecte tarragoní. Ho van fer a partir dels 14 anys en les obres a Mas Carreras i la seva capella, i Tots21 se’n va fer ressò en l’Especial Rutes Jujol amb un reportatge publicat el juny de 2020. Pere Virgili Gatell fou també el director del Museu de la Ràdio de Roda de Berà, un espai espectacular que recull desenes d’aparells de ràdio, fotografies i guardons donats per Luis del Olmo, el periodista que un dia de 1972 es va enamorar de Roda de Berà i hi va lligar part del seu destí gràcies a gent com els germans bessons Virgili Gatell.

Ara, Baltasar és el darrer dels rodencs que manté la memòria del seu germà i de l’arquitecte Jujol, ‘un home extremament educat’, recorda  per a Tots21 en aquest reportatge memorial en record del seu germà i de l’herència que va deixar Jujol a Roda. Tal vegada no arribin als dits d’una mà els qui queden vius al Camp de Tarragona que haguessin treballat amb Jujol, que va morir en 1949.

‘Estàvem a les ordres de Jujol i del meu pare. Ajudàvem Jujol a col.locar pedres, com ho vam fer en uns monòlits de quatre metres d’alçada amb una base en forma cònica que emmarcaven la porta d’entrada de la finca de Mas Carreras’, rememora Baltasar, una finca immensa que anava de la N-340 al mar. Amb son germà, també posava les rajoles del terra del saló i sobretot, feren el treball d’interior de la capella de Mas Carreras, única que perviu de tot el conjunt de la masia, avui encerclada d’apartaments. El seu interior és considerat per l’arquitecte tècnic tarragoní i expert en Modernisme Josep Maria Buqueras ‘un compendi de totes les arts jujolianes en un espai reduït’.

Dibuix de la capella de Mas Carreras fet per Pere Virgili Gatell

Interior de Mas Carreras. Foto: Cedida

Baltasar ha recollit el testimoni del seu germà i s’encarrega de la capella jujoliana, edifici municipal, a més de dirigir el Museu de la Ràdio, que té el següent horari en aquesta època de l’any: de dimarts a dissabte, de 9 a 14h, i de 10 a 14 els diumenges. Recentment, un grup de 25 persones vingudes de La Barquera s’atançaven a la capella.

‘El tracte amb Jujol em va marcar per a sempre i d’ell em va entusiasmar el trencadís’, afirma. Baltasar s’ha dedicat a fer nombrosa obra en trencadís, que té distribuïda en diferents punts de Roda de Berà. Dels seus treballs en va sortir un llibre il.lustrat. Justament, es tracta del primer llibre en català sobre trencadís que es troba al Museu Britànic: el fill d’una parella de coneguts del Baltasar treballa a la il.lustre institució i el va dipositar allí.

El Baltasar suma 300 obres en trencadís, de les quals unes 30 es troben als carrers de la vila. ‘Tant el Baltasar com el Pere són artistes’, subratlla Susana Gómez, treballadora del Museu de la Ràdio. Ho són per influència de Jujol o ho duien als gens? El Baltasar ha arribat a fer classes de trencadís a gent interessada de Roda, de manera que una de les grans aportacions de Jujol continua viva a Roda. La Susana li demana que faci un trencadís en un dels aparells de ràdio del Museu: ‘Ho faré’, respon convençut.

Jujol segueix viu a Roda de Berà

El seu germà bessó, en canvi, ‘es dedicà al dibuix, del que n’era un mestre’, recorda la Susana Gómez, que va treballar amb el Pere Virgili nou anys. ‘Era un apassionat de la ràdio, venia cada dia i s’hi estava hores’, destaca.

La casualitat havia fet coincidir Jujol amb els Virgili. En primer lloc, els propietaris del Mas Carreras, un matrimoni sense fills de Vilanova -Buenaventura Carreras i Pere Pascual- , a la casa dels quals hi havien estat els Virgili, tenien la finca de Mas Carreras, on hi feien vinya. Eren molt devots i disposaven d’un oratori i d’una capella. A través d’un conegut van reclamar un arquitecte barceloní per fer-hi obres, però aquest no pogué atendre l’encàrrec i li va enviar Jujol. Paral.lelament, el pare dels Virgili, el primer empresari constructor de la família, feia obres justament a Mas Carreras. ‘Era un matrimoni molt devot -com ho era Jujol- i els bancs de l’església de Roda els van regalar ells. En un d’ells es pot llegir: Reservat a la família de Mas Carreras’, rememora el Baltasar.

Pere Virgili Gatell. Foto: Cedida

I aquí va començar el contacte. Jujol va fer primer l’oratori i més tard s’encarregaria de la capella, que amb els anys ‘l’acabaríem salvant pels pèls de la seva desaparició’, subratlla Baltasar, un cop ja no existia la masia i la capella s’havia convertit en un magatzem de trastos de constructors. ‘Sortosament, l’Ajuntament va estar a l’aguait i va poder salvar la capella’ gràcies a les gestions del seu germà bessó. Dins la masia existia l’oratori que Jujol va treballar, el primer encàrrec dels Carreras, però es va perdre irremisiblement. ‘Tenia uns terres i uns trencadissos preciosos. Ell hi era, allí assegut, mentre em deia: ‘Nen, posa una mica més de blau aquí’. Ja no en queda res: ‘Està tot enterrat sota la masia’. També foren enderrocats els monòlits.

Aquests emmarcaven una porta de ferro forjat extremament recargolat: ‘El serraller del Vendrell, que es deia Calmet, es tornava boig recargolant-lo. Era dissenyat per Jujol i executat per aquest forjador del Vendrell, que ja era molt gran’. Les portes ‘medien dos metres i mig i eren l’entrada dels cotxes, i al costat, una porta d’un metre era per a l’entrada de les persones. Tot això ho van enderrocar. No sé on són les reixes i suposo que els monòlits deuen estar enterrats sota els carrers. Avui tota aquesta obra estaria protegida, respectada, i en farien una zona verda’, on hi ha la urbanització Costa Daurada, nascuda en 1963 i executada entre el 1965 i el 1970.

Susana Gómez, amb el Baltasar a l’espectacular Museu de la Ràdio. Foto: Tots21

‘Tot ho demanava per favor’

Recorda una trobada propera amb Jujol: ‘Un bon dia ens van dir que no calia que anéssim de Roda a Mas Carreras en bicicleta, com aleshores feiem, i ens vam quedar a dinar al mas. Hi havia el matrimoni, en Jujol, el pare, el Pere i jo. Jujol era una persona humil, encantadora, educada, tot ho demanava per favor. S’hi treballava molt a gust amb ell’.

La capella té secrets. Ho explica el Baltasar: ‘Hi ha un sagrat cor que el van decapitar tres vegades perquè a la mestressa, Bonaventura Carreras, no li agradava la seva mirada i va demanar a Jujol canviar tota la peça. ‘Ara haurem de canviar-la i quan pesa gairebé una tona?’, ens vam dir. El que va fer en Jujol va ser dir-li a la mestressa: Canviem-li el cap». I així va ser.

Jujol dirigia els treballs dels menuts germans Virgili: ‘En fer els monòlits ens deia com havíem de col.locar les pedres, pedres que ell agafava del camp, com va fer amb l’església de Vistabella. Aquí hi havia un home amb un carro que agafava les pedres que anava trobant per la finca, les bolcava i les anaven escollint. Només ell li donava valor a aquestes pedres tretes de les restes. Va ser una experiència que em va marcar’.

La capella i el Mas Carreras, en una foto extreta de la tesi de Juan Mercadé ‘The elements of drawing & the lamp of life. J. Mª. Jujol desde una mirada contemporánea’.

El Pere i el Baltasar van començar a treballar amb el seu pare ‘utilitzant el pic i la pala ja que no hi havia màquines com les retroexcavadores’, relata, el mateix any que coneixerien Jujol. Amb el temps, els germans Virgili farien créixer l’empresa del pare fins a arribar a tenir 114 treballadors. Els xalets de la urbanització Berà de què gaudeixen destacats empresaris de Barcelona i fins i tot membres de l’aristocràcia saudí van ser construïts per ells. Treballaren majoritàriament a Roda, però també en altres llocs com Tossa de Mar o Saragossa, i especialment recorda una feina feta en la construcció d’una capella a San Sebastián de Garabandal per commemorar una aparició mariana que li va costar l’excomunió perquè l’església no acceptava l’aparició. ‘Sóc un excomunicat’, diu en Baltasar.

La Susana intervé per subratllar especialment que els visitants ‘volen que sigui el Baltasar el que els expliqui la capella de Mas Carreras perquè valoren les experiències personals dels qui hi van treballar, com també passava amb el seu germà’.

No només la capella atrau visitants, també el Museu de la Ràdio, visites que ara es recuperen amb la davallada de la pandèmia: al desembre ja hi ha concertada la visita de dos instituts. ‘Venen amb autobús en viatges organitzats, fins i tot des de Barcelona expressament a veure el Museu’, recorda la Susana.

Jaume Garcia

.