Josep Poca, Albert Vallvé i Lluís M. Moncunill, en un moment de la presentació del llibre
El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona ha acollit aquest dijous al vespre la presentació del llibre ‘Un capellà gens clerical, un polític poc polític’, de Josep Poca Gaya. Es tracta d’un llibre de memòries d’un capellà secularitzat, que ha treballat en el món editorial i en tasques polítiques. L’acte ha estat presidit pel vicepresident primer de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé, i la presentació ha anat a càrrec de Lluís M. Moncunill.
Tal com explica Josep Massot al pròleg del llibre, Josep Poca venia del Seminari de Tarragona, va arribar a ésser ordenat prevere i va exercir un apostolat fecund en parròquies de l’arxidiòcesi tarragonina. Un cop instal·lat a Barcelona, va treballar en el món editorial, “una feina engrescadora que crea addicció i de la qual no ha pogut sortir encara, tot i que fa temps que està retirat oficialment i que entremig va ocupar càrrecs de confiança al Parlament i a la Generalitat”.
Josep Poca i Gaya (l’Espluga Calba, 16 setembre 1940), va fer estudis eclesiàstics a Tarragona i a Salamanca. Va exercir de capellà durant sis anys. Va treballar en el camp editorial a Ariel, Crítica, Seix Barral i Empúries. Posteriorment, va entrar en el camp polític com a Delegat de Benestar Social a Tarragona i va ser assessor de Presidència del Parlament de Catalunya i de la Vicepresidència de la Generalitat. Com a escriptor, ha publicat articles a Serra d’Or, Revista de Catalunya, Avui, El Punt, Ara, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari del Baix Penedès, etc., la major part dels quals han estat recollits en les publicacions Com a casa, res; No gos mesell i Vida vendrellenca. Ha editat l’obra Institut Pere Mata. Cent anys d’història (1896-1996). És coautor, amb Albert Manent, del Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració. Com a curador, ha editat els dietaris de Maurici Serrahima i va col·laborar amb Josep Benet en les seves darreres publicacions.
Equip de redacció
