TOTS 21

Josep Maria Tost, director de l'Agència Catalana de Residus

Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya

La Generalitat vol promoure un canvi d’hàbits important els propers anys en matèria de residus. Es vol premiar econòmicament els que reciclin. Hi ha preocupació pel futur que deixarem als nostres fills, davant les incerteses sobre l’obtenció de matèries primeres i el creixement demogràfic. A la costa tarragonina, els municipis turístics s’han de posar les piles. Ho explica en aquesta entrevista el director de l’Agència de Residus de Catalunya, el riudecanyenc Josep Maria Tost.

Com es troba el Camp de Tarragona en matèria de residus?

Anem evolucionant de manera positiva, però tenim assignatures pendents. En uns dies presentarem a Tarragona les dades territorialitzades de la regió. Hi ha diferents velocitats, tenim comarques molt davanteres, com la Conca de Barberà o el Baix Camp, i altres on no s’acaba d’avançar. En general, estem justets, per sota de la mitja del país. Els propers anys són claus per continuar avançant en el reciclatge, demanant esforços als consorcis i als ajuntaments de manera que posin en pràctica polítiques de proximitat, i oferint nous impulsos i campanyes des de l’Agència de Residus de Catalunya.

Quins problemes de reciclatge hi ha al Camp de Tarragona?

La ciutadania recicla amb molta facilitat el vidre, el paper, el cartró i els envasos. L’assignatura pendent és la fracció orgànica, tot i que el resultat varia per comarques.

Al ciutadà li costa separar l’orgànica?

Sí. La gent té prejudicis, com el mal olor que desprèn, però un cubell amb una bona bossa no en fa. És un tema d’hàbits. Per tant, als ajuntaments els demanem educadors a peu de carrer. Més que les campanyes de reducció de residus que fa l’Agència, cal educadors de carrer. La clau és la proximitat: atacar els grans productors -som en una regió turística amb càmpings, hotels i apartaments-. Que el cuiner separi bé els residus de la cuina, per exemple. A Salou, a Cambrils, a Tarragona, a Roda de Berà o a Cunit cal fer-ho. Tenim cinc milions de turistes a la Costa Daurada i uns 20 milions de pernoctacions a l’any. Per tant, hem de treballar amb el turisme com a sector clau.

Grans productors també són els mercats municipals o les escoles. Si a Europa ens porten una generació d’avantatge és perquè aquestes experiències les van iniciar abans que nosaltres.

Per tant, cal que s’hi impliquin els ajuntaments, però els consistoris més aviat demanen ajudes

Evidentment. Nosaltres plantegem dues coses. Hem de ser justos en el tracte. Si hi ha pressuposts l’any que ve tenim previst fer una gran millora en les subvencions als ajuntaments per ajudar-los a copagar aquestes actuacions. Però els diem que quan aprovin els seus pressupostos i preveguin els costos de la recollida, del tractament, els camions, pagar el personal, etcètera, destinin una partida als educadors ambientals. És la clau.

En totes les poblacions o les que tenen una certa dimensió?

En totes. Potser en un poble només cal un educador ambiental dues setmanes a l’any. Empreses comarcals que fan la recollida han de preveure els educadors ambientals, que es repartirien segons la densitat dels municipis.

L’important també és la constància, fer-ho any rere any. Fer una campanya cada cinc anys no consolida els hàbits. Per què té èxit la Conca de Barberà? Perquè any rere any destinen diners a l’educació ambiental. Un any ho centren en les escoles, un altre en els mercats, un tercer en els establiments de restauració,…

Tost: 'El sector turístic ha de reciclar més'

Tost: ‘El sector turístic ha de reciclar més’

Es farà a nivell de municipis?

Se n’està parlant a nivell comarcal i en reunions amb els consells d’alcaldes. Els donem un missatge molt clar. Som conscients que avui per avui, els residus no són un problema per als veïns, en cap municipi. No hi ha pudors, no hi ha rates… Nosaltres els diem als alcaldes i alcaldesses: ‘Necessitem que ens ajudeu a millorar la recollida selectiva’. Hem d’anar cap aquest missatge: ‘Reciclem avui pensant en les generacions futures’. Si mirem la nostra brossa, el 90 per cent d’ella és perfectament reciclable. Aquests productes poden tornar al mercat.

Som en l’era del reciclatge

El món creix en població. Als alcaldes de petits pobles no els diu res, això, perquè no els afecta, però hem de ser realistes. En 1901, quan va néixer el meu padrí, érem 2.000 milions d’habitants; quan va néixer el meu pare, el 1942, érem 2.200 milions, jo vaig néixer el 1971 i érem 4.500 milions; avui som 7.500 milions d’habitants i al 2050 serem 9.000 milions.

Els nostres fills i els seus fills voldran viure com nosaltres: tenir un cotxe, consumir. Amb l’escenari de creixement de població hi haurà escassetat de recursos. Per tant, avui hem de pensar per les generacions futures i reciclar. O li direm a un senyor que visqui a Àsia o a Àfrica que no té dret a consumir?. La Terra s’esgota i no hi ha un pla B. Cada cop costa més extreure materials i aquests s’acaben. Població creixent, materials que s’acaben, materials que s’encariran. I finalment, l’extracció de materials o la mala gestió provoquen el canvi climàtic.

És inevitable la cultura del reciclatge

Exacte. Cal acabar amb el malbaratament viscut els darrers anys i reflexionar. Un quilo de fracció orgànica que portem a l’abocador i no va al compostatge -reciclatge- genera 1,3 quilos de CO2, que és el causant que tinguem una eterna primavera al Camp de Tarragona. Un quilo de paper genera 3 quilos de CO2 d’impacte si no el portes a reciclar.

La ciutadania no es mou si no nota l’efecte de manera directa

Clar. Hi ha un segon escenari: hem d’anar a una recollida de residus més eficient, amb models porta a porta, que vol dir bossa o cubell a la porta de les cases, i en les grans ciutats, usar cubells amb clau o targeta. Hem d’individualitzar la brossa. Per què no tenim tot el dia oberta l’aixeta de l’aigua? Per què tanquem els llums quan anem a dormir? Perquè la paguem. La brossa és massa anònima. En general, paga el mateix qui recicla que qui no ho fa. No té cap estímul fer-ho bé. Per tant, anem a escenaris de pagament per generació, que és el que fa tot Europa. El ciutadà europeu paga menys taxa municipal si recicla més.

Com es pot saber que un ciutadà recicla?

Amb el rebut de la brossa. El cubell porta un xip, la bossa, un codi de barres i la targeta que obre el contenidor té un identificador. L’Ajuntament de Brussel·les sap les vegades que has anat a tirar la fracció orgànica o els envasos. Aleshores, el rebut que et vindrà el següent trimestre o l’any que ve et bonificarà.

Per tant, després d’anys de campanyes, des de la Generalitat farem un pas més perquè la brossa deixi de ser anònima. A menys reciclatge, més taxa, i a l’inrevés. Hem d’anar a l’argument econòmic. Serà l’escenari dels propers anys, com també fer el porta a porta, amb diferents modalitats, perquè no és el mateix fer-ho al barri de Sant Pere i Sant Pau que a Prades. A Europa es fa porta a porta, a Milà mateix. Maximitzes més i no la fas anònima.

La Generalitat aborda el tema dels residus de manera trasversal? Hi ha ajudes per crear empreses de reciclatge?

Sí. És una estratègia que portem conjuntament tant la Conselleria d’Empresa i Coneixement com la de Territori i Sostenibilitat, que és d’on depèn l’Agència de Residus. Nosaltres plantegem els residus com a recursos. Hem de garantir que retornin al cicle econòmic. A Catalunya no tenim matèries primeres, ni carbó, ni ferró, ni mines,… Ho importem tot i dependre de tercers països és delicat. Per tant, com a societat hem d’aprofitar tot allò que generem.

A Catalunya, gairebé mil empreses es dediquen a la gestió de residus. Ocupen entre 25.000 i 30.000 llocs de treball i generen entre 12.0000 i 14.000 milions d’euros de negoci, un sis per cent del PIB. Fa 25 anys aquest sector simplement no existia. Té un gran potencial de generació de feina a tot Europa.

Hi ha un impediment polític al desenvolupament d’energies alternatives com les derivades del sol i del vent…

És un problema polític. Fins al 2008-09 es van desenvolupar molt les energies renovables, però la política de Mariano Rajoy, amb la crisi pressupostària de l’Estat, va obligar a retallar tot un seguit de mesures d’estímul. I això va ser un error. Les elèctriques són un lobby molt potent a Espanya i les renovables eren vistes com una competència molt dura. Però és un error perquè estava generant milers de llocs de treball arreu i desenvolupava economies locals. Es van carregar tot un sector que generava 170.000 llocs de treball, com els que ofereix l’automoció.

Els municipis turístics protesten perquè el turisme, que és població flotant, els genera moltes despeses, que des de l’Estat no es compensen. Ara es demana aportacions via l’IVA. Com ho veu?

Forma part del problema del finançament dels municipis. Com a municipis aporten molts ingressos a l’Estat i en canvi el retorn és molt baix. L’Estat és sord a una iniciativa com aquesta que demana l’alcalde de Salou, i que és lògica. Salou té 25.000 habitants i a l’estiu ha de donar servei a 300.000 persones. Vol dir que necessita molta més policia, que es genera molta més brossa, que cal més neteja viària.

Quina és la prioritat de l’Agència de Residus per a 2017?

Aprovar el Pla de Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2015-20, però el més important és que hem de treballar les bases d’una nova llei de residus. L’anterior és de 1993, amb un text refós de 2009, però ara cal emmarcar l’objectiu en l’economia circular. Europa marcarà aquesta estratègia, amb el potencial de generació de llocs de treball i l’estalvi ambiental com a factor clau.

Sí o sí hem de reciclar, optimitzar l’aigua, millorar la mobilitat al Camp de Tarragona perquè ens hi va la salut i les garanties de qualitat de vida per a les futures generacions. Justament, la mobilitat, especialment al Camp de Tarragona, és la gran assignatura pendent.

Hi ha un problema de reciclatge d’olis i de productes tèxtils. No es reciclen

El tèxtil és la sisena fracció en importància. No li fem cas, però genera moltes tones de residus, entre 120.000 i 140.000 a l’any. Caldria fer-ne una bona gestió. Quan el llancem al contenidor el malbaratem i ens fa malbé les plantes de triatge. Cal una campanya de recollida de roba. Cal mentalitzar que no s’ha de tirar al contenidor de rebuig.

I quant a olis de cuina, cal extendre la recollida d’olis vegetals de cuina a les sis comarques del Camp de Tarragona. Són dos focus que volem treballar. L’oli no s’ha de tirar a l’aigüera, sinó netejar la paella amb paper de cuina, i llençar-lo a la brossa orgànica. O anar a la deixalleria.

Jaume Garcia