La Savina és un petit arbre perennifoli de fins a 8 metres d’alçària, sovint amb estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes. Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrera dunes litorals a la regió mediterrània.
Josep Maria Buqueras Bach
La Savinosa és la comunitat vegetal en què predominen les savines i la Savinosa tarragonina està a ponent de la ciutat, és una platja i en el seu promontori hom bastí els anys 20 el Sanatori Preventiu Antituberculós la Savinosa, depenent històricament de la Casa de la Caritat i de la Diputació, que és un Bé Cultural d’Interès Local / BCIL i forma part del catàleg de bens a protegir del POUM 2008.
La Mancomunitat de Catalunya va cedí 78.000 metres quadrats a la Diputació l’any 1927 i des de finals de l’any 1929 funcionà com a sanatori marítim antituberculós, d’acord al projecte de Francesc Monravà Soler (1928), per ser més endavant durant la Guerra Civil hospital de campanya i la seva cala com embarcador. El 1945 es crea el Patronat Antituberculós i torna a ser centre sanitari. Com aquesta malaltia a mida que passa el temps deixa de ser una plaga, l’any 1969 tanca las seves portes i el 1972 torna a ser propietat de la Diputació.
Al Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, el passat dijous es va presentar el projecte que va obtenir la puntuació més elevada de la Convocatòria de propostes per donar vida a La Savinosa el segle XXI. Joan Tous, president del Col·legi obre l’acte informant que es van presentar 25 equips d’arquitectes i han estat 5 finalistes, que hores d’ara podem contemplar els seus projectes en la seu col·legial. Sobre el rocam que separa las platges de la Savinosa i de la Rabassada tots els tarragonins hem vist des de les platges aquest complex format per set pavellons disposats simètricament i dos més secundaris però seguint l’eix de l’ordenació; de línies simples gairebé racionalistes, i amb uns materials senzills i construcció tradicional, el resultat és de gran força estètica, sobretot per la seva adaptació al paisatge.
El concurs tenia bàsicament dos objectius: un interès públic i definir nous usos, d’acord les necessitats actuals, amb promoció privada. Joan Tous manifestava que “no serà un document constructiu, sinó d’ordenació territorial” i estem davant de quatre propostes que fan els arquitectes guanyadors: 1. Tractament de l’espai lliure, preservar el tres espais verd que hi ha a la finca: la pineda, el savinar i el morrot; 2. El conjunt arquitectònic té un valor patrimonial reconegut amb la seva catalogació; 3. El debat social dels seus usos, és l’únic tema? Ara tenim la oferta, la possibilitat de que intervinguin diversos operadors, amb la fragmentació del sol que obra a curt i llarg termini la multiplicitat d’usos i 4. Els 10 – 11.000 metres quadrats de sostre actuals, es poden incrementar en un 40 % més, fins gairebé els 15.000 m2.
Els arquitectes Jordi Mansilla, cambrilenc, i Jordi Perea, barceloní, en representació de l’equip guanyador del concurs d’idees la UTE Fuses -Viader (Girona) – Mansilla – Perea, van assenyalar els valors de La Savinosa, que són: 1. Un lloc que està en la memòria col·lectiva dels tarragonins, se li té que fer un reconeixement públic, respectant-lo i conservant-lo; 2. Un territori, un enclavament, format per pinars, olors i altres elements no reconeguts, que li donen un valor per si mateix; 3. Morfològicament respon a la mateixa dèria domenechiana dels pavellons del Pere Mata reusenc i del Sant Pau barceloní, amb una precisió Nord/Sud, que és el eix del conjunt i 4.
El disseny fragmentat dels edificis, els buits interiors, el camp de futbol, la pineda, ens permet recuperar la idea del trencadís. Tot plegat va portar a dissenyar tipologies d’actuació que evitessin impactes visuals a partir d’ara, amb afectacions molt suaus. Els protagonistes tenen que ser els espais públics. Jordi Perea remarca la claredat pública com estratègia de conservació patrimonial de l’entorn, amb molta llibertat i fluint d’una manera natural.
Realitzar intervencions lleugeres, mínimes, com són un mirador, un pas de ronda. Aquesta suma de prioritats dona com a resultat el projecte presentat. L’urbanisme ens donarà resposta a les necessitats, amb la voluntat per harmonitzar “la modernitat amb el caràcter patrimonial del l’espai . . . exteriorment la gent seguirà veient la fisonomia actual, en canvi de portes endins tindran una altre ús”.
El president Josep Poblet ens remet a un exercici de responsabilitat la capacitat d’ordenar el territori i fer propostes per prendre decisions valentes, “en un punt de no retorn”. Diu que no existeix necessitat de fer quelcom i darrera dels projectes hi ha molt talent i coneixement. El POUM 2008 no va resoldre el que s’ha d’executar. Ara es tracta de construir una idea que permeti amb força flexibilitat donar solucions a les necessitats de la ciutat i del territori. Davant d’aquest garbuix, amb tanta opinió pública com opinió publicada, a partir d’ara hem de reclamar consensos, no sols polítics. Les direccions generals de Patrimoni i d’Urbanisme segur que hauran de dir la seva, davant moltes mirades i expectatives. “Es tracta de mobilitzar talent, que s’impliqui amb una peça tant singular i emblemàtica de Tarragona”.
Hi ha molts escèptics davant el futur de La Savinosa, els arquitectes redactors del projecte guanyador tenen fins el gener del 2018 per dictaminar la seva proposta, redactar l’estudi urbanístic, mediambiental i paisatgístic “per generar un moviment de passejants entre savines”. Projecte consensuat amb la Diputació, el Govern i l’Ajuntament, que pugui veure la llum com manifesta l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros – és a dir, construir de nou – a finals de 2018/inicis de 2019. Calendari que xoca amb les preferències de certs sectors econòmics del territori, que volen conèixer ja els usos previstos, a la vegada el cost per la rehabilitació del que ja existeix i de les noves construccions.
L’objectiu de la La Savina, El Savinar, La Savinosa està ja marcat i tothom hauria de fer pinya, no ficar bastons a les rodes, costum sovint practicada entre els tarragonins. L’objectiu ha de ser definitivament, una vegada per totes, que La Savinosa torni a tenir la vida que se li ha negat els darrers gairebé 50 anys. Són molts, oi?
Josep Maria Buqueras Bach
Equip de redacció
