TOTS 21

Josep Foraté, diputat delegat de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Diputació de Tarragona. Foto: Tots21

Els municipis de les comarques de Tarragona comencen a posar-se les piles en matèria de sostenibilitat, tot i que de manera irregular i amb un gran dèficit que segueix sent la correcta -o incorrecta- selecció en origen de la brossa. Per donar impuls al canvi de mentalitat amb un conjunt d’accions concretes i seguir l’estela de les demandes de la Unió Europea, la Diputació de Tarragona ha obert diverses línies de subvenció, la darrera de les quals suma prop de 10 milions d’euros i va destinada a la sostenibilitat i que inclouen accions noves que responen a problemes nous, com la massificació que es va viure l’estiu passat en rius, gorgs i salts d’aigua de l’entorn natural de l’interior.

El diputat delegat de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Diputació de Tarragona, Josep Forasté, ha afirmat en una entrevista a Tots21 que l’organisme intercomarcal ‘ha d’exercir el lideratge mediambental entès com a acompanyament’, actuant ‘al costat dels ajuntaments. Som la baula que fa que els ajuntaments que tenen més limitacions puguin continuar progressant. Som una mena d’Ajuntament d’ajuntaments’. La clau és ‘la recerca de l’equilibri i els ajuntaments ho han entès’, subratlla.

‘La Diputació té molt clar que la transició energètica és molt necessària i estem treballant en diferents vectors per consolidar-ho, seguint unes passes i treballant-ho en xarxa. Parlem de comunitats energètiques locals, de la implantació d’energies renovables o de les xarxes de mobilitat sostenible’, afirma Forasté.

Agents cívics controlant els rius

Un dels problemes que s’han trobat els municipis es va donar amb l’arribada de l’estiu passat i l’aixecament de les mesures més dures contra la pandèmia: ‘Es massificaren els gorgs, els rius, els entorns naturals, i els ajuntaments es veieren desbordats. Aleshores ens demanaren ajut i la Diputació assumí el lideratge d’acompanyament. Ens vam reunir amb els departaments d’Agricultura, Interior i Territori, responsables dels agents rurals, dels mossos d’esquadra i del medi, i els propis Ajuntaments afectats, i vam treure la línia de fer la senyalització dels espais naturals, desenvolupar un model d’ordenança de civisme per posar-ho a disposició dels municipis. En la línia dels ajuts a la vigilància de piscines i platges, una subvenció clàssica de la Diputació a l’estiu, hi hem afegit els agents cívics, una figura nova de vigilants d’interior que complementi la informació estàtica, a la vegada que ajudi els mossos d’esquadra i els agents rurals, a més de generar llocs de treball’.

Una altra línia d’ajuts de nova creació és el reforç en la recollida selectiva, que també inclou la possibilitat de recollida de la brossa en entorns naturals, a través, per exemple, de nous contenidors més integrats. Un dels impactes que també es va viure l’estiu passat fou justament l’increment de la brossa.

Ja hi ha les eines en marxa perquè aquest estiu es posi en marxa el programa, amb dotació pressupostària i l’arribada de peticions dels ajuntaments que així ho han volgut. La Diputació també aportarà el suport dels tècnics. ‘Ho hem treballat perquè els ajuntaments afectats ho puguin tenir llest aquest estiu’, destaca Forasté.

‘La necessitat d’aigua no ha de servir per omplir piscines’

Altrament, en salut pública falta encarar el gran paquet de la gestió de l’aigua. ‘Tenim un territori molt sensible, amb la regió de l’Ebre on el riu és el seu modus de viure. I tenim una àrea de Tarragona que és la gran deficitària d’aigua, que demana transvasament, però hem de cuidar l’equilibri. Sempre dic que n’estic segur que la gent de l’Ebre no ens negarà mai l’aigua d’ús de boca, però no els podem prendre la seva aigua per omplir piscines. Hem de ser molt eficients en la gestió de l’aigua’.

Davant del supòsit que municipis del Camp de Tarragona demanin entrar en el Consorci d’Aigües de Tarragona per rebre l’aigua de l’Ebre, ‘des de la Diputació, els hem de preguntar si estem reaprofitant tota l’aigua que ja tenim, els nostres propis recursos. Nosaltres som els primers que hem de ser autoexigents, abans de demanar el recurs a d’altres territoris’, subratlla, i destaca que si una gran indústria molt intensiva en l’ús d’aigua es volgués instal.lar al Camp de Tarragona, ‘potser millor que ho faci a Amposta o a Flix, on hi ha el recurs. D’altra manera, no és sostenible’.

Parcs fotovoltaics i eòlics

A Tarragona hi ha un debat obert sobre si hi ha massa parcs eòlics i fotovoltaics. ‘Una cosa és l’autoconsum, el fet de posar-nos plaques fotovoltaiques a les teulades de les nostres cases, i l’altra és el gran consum. Quin és el gran consumidor d’energia al Camp de Tarragona? Quanta energi consumeixen els hotels? Quina reserva d’energia hem de tenir durant l’any per subministrar a l’estiu als hotels de la costa? El gran consumidor d’hidrogen verd serà la indústria turística o la indústria petroquímica. Aquest gran consum és el que hem de veure com afrontar. Omplim de molins la Terra Alta o a la Conca de Barberà i resulta que l’energia ha d’arribar a la costa del Camp de Tarragona, perdent bona part de la mateixa pel camí. És aquesta la manera d’actuar?’, es pregunta.

Forasté defensa les energies renovables, però també el decreixement: ‘Si mantenim el ritme de consum actual, no tindrem superfície a Catalunya per implantar energies renovables. Hem de racionalitzar els consums, i la pandèmia ens ha donat la lliçó de què és imprescindible i què no ho és. Quan venim de comprar al supermercat observem la gran quantitat d’envasos que tenim. No podríem anar a comprar amb una carmanyola? Els recursos no són infinits’.

Jaume Garcia