El periodista de TV3 a Madrid, el cambrilenc Josep Capella (1960). Foto: Revista Cambrils
Una de les veus de TV3 més veteranes a la capital d’Espanya és la del periodista cambrilenc Josep Capella (1960). Lligat al territori malgrat el pas dels anys i la distància, mantenint la seva condició de president de l’Associació Cultural de la Revista Cambrils i amb intuïció com pocs per jutjar la societat madrilenya, es troba en posició immillorable per donar claus respecte a les eleccions del pròxim 4 de maig. “He notat en cercles pròxims a mi persones que tenen un negoci i d’àmbit progressista, que et diuen allò de ‘gracias a que Ayuso no he cerrado la tienda’. I no és precisament perquè volien anar a fer canyes a una terrassa”, alerta.
Pregunta.- Com és el dia a dia de fer el seguiment informatiu d’aquesta campanya tan convulsa?
Resposta.- És complicat, perquè a més a més patim l’efecte de les mesures anticovid. Per tant, molt poc personalitzada. No té res a veure amb les desenes de campanyes que he cobert habitualment. Es fa estrany no poder anar a un acte perquè tot és tan acotat i limitat pel que fa al nombre de periodistes i assistents que ho fa molt difícil. Per tant, la gran majoria de mitjans rebem les imatges i les intervencions a través dels partits en línia. Alguna vegada pots traslladar alguna pregunta, però poques. Per tant, la campanya acaba sent molt freda i molt distant.
Amb Covid o sense Covid, això als partits els va molt bé perquè, a més de no necessitar mobilitzar els seus perquè bona part dels assistents són quadres, els actes estan dissenyats exclusivament per llançar missatges per sortir als mitjans de comunicació. En tot cas, res a veure amb les campanyes tradicionals de caravanes de periodistes en cotxes, autobusos i avions com les estatals d’abans. L’única semblança és d’establir cada dia un missatge de campanya.
P.- Gairebé cada dia la campanya fa uns girs destacats
R.- Sí. L’altre dia entrevistava un politicòleg i em comentava un canvi d’estratègia que em va sobtar. Em deia que canviar d’estratègia en plena campanya és molt complicat i no és recomanable des del punt de vista de la teoria política. Però això, a Madrid, ara es dona. Per exemple, en l’intent d’Ángel Gabilondo de centrar-se en captar vots de desencantats amb Ciudadanos en favor del PSOE. Aquest politòleg em reconeixia que els socialistes havien vist que les enquestes no reflectien resultats i que això no funcionava. Però és clar, en aquesta campanya no hi ha hagut només girs sinó tombs radicals d’estratègies i, a més, de forma constant.
P.- Des de fora dóna la impressió que tota la premsa de Madrid és d’un sol color, més enllà d’alguns diaris digitals
R.- Sí. Ara faig un exercici a la nit. Quan rebo un avís al mòbil amb els titulars dels diaris de l’endemà. Veig tres a Madrid amb una línia clara. I quan els contrastes amb els de Barcelona, et preguntes on vivim? Vivim en països diferents? A Madrid tot està molt polaritzat en una determinada banda de l’espectre, i no és l’esquerra.
P.- Què queda d’aquell Madrid de Tierno Galván?
R.- Poca cosa. La societat ha evolucionat molt. Allò va ser possible en un moment donat, en aquell 78, la Movida… I tot plegat ha anat evolucionant no pas en una línia progressista, oberta, cosmopolita, sinó en una regressió. Els de la Transició van voler fer un gran esforç per sortir d’una Dictadura i d’un règim duríssim com era el Franquisme, però sense que el procés iniciat hagi fet una evolució lògica. És a dir, ha fet passes, algunes considerables, però va arribar un moment en què va fer una marxa enrere. No només en les qüestions nacionals i de configuració de l’Estat, sinó en clau de drets i disseny de societat. No ha evolucionat cap a un estat absolutament normalitzat com França, ha fet marxa enrera.
P.- El 4 de maig serà la segona vegada que els madrilenys voten en un dia laborable. La primera va ser el 1987. Com es viu això i quina participació es preveu?
R.- És tot tan estrany que la gent ni se n’ha adonat. Unes eleccions que no toquen, pandèmia, polarització extrema, extrema dreta… Potser la gent no n’és conscient. És el factor menys mirat. A més, diumenge és la Diada de la Comunitat de Madrid, però se l’ha passat a dilluns perquè és festiu. Per tant, el dia de reflexió passarà a ser un festiu i es convertirà tot en un embolic, sumat al fet que votar en dia laborable desconcerta a les zones més treballadores i a les bosses de votants més abstencionistes. De fet, em va xocar molt que en el debat de Telemadrid, Pablo Iglesias va tenir una primera intervenció dirigida a la classe treballadora on els invitava a anar a votar, recordant que tenien quatre hores lliures per poder-ho fer i que habilitarien un telèfon per poder trucar i reclamar si no els deixaven. Reconeixia, per tant, que podria haver-hi aquest problema. El que passa és que el debat, l’únic que d’altra banda estava disposat a concedir Ayuso, va anar per uns altres camins i això va quedar molt tapat.
P.- És fàcil informar sobre l’actual presidenta de la comunitat?
R.- Sí, perquè tot i la complexitat de coses que diu que fa, i les que no es veuen, té un missatge molt simple, directe, prefabricat i de laboratori que no et sorprèn. Tot és Sánchez, i quan no, és Veneçuela, Cuba o Iran. I això sí, viure molt a la madrilenya, anant a fer canyes, tapes i els restaurants oberts.
P.- Les enquestes es poden capgirar?
R.-Totes les enquestes menys una donen una victòria de la dreta i l’extrema dreta. L’única que no ho fa és la del CIS, que va obrir la porta a un possible acord d’esquerres per desbancar la dreta. El que passa és el que el CIS tothom se’l pren amb entre cometes perquè està molt mediatitzat d’ençà que hi ha al capdavant un destacat dirigent socialista. Malgrat això, les tendències les encerta. Ara bé, hi ha hagut factors om el de la campanya de VOX contra els Menas, les cartes amenaçants contra Pablo Iglesias i els ministres, i aquest front comú de les esquerres que pot ajudar a mobilitzar i aturar les dretes. Caldrà veure. Perquè si és alguna cosa és una campanya molt incerta.
P.- La gent de Madrid estan més contents per sortir de copes o més enfadats per la gestió de la pandèmia per part d’Ayuso?
R.- Mira, els experts en ciència política t’ho diuen: No es passa gaire factura a les eleccions per la gestió de la pandèmia. La incertesa és mundial, i plena de contradiccions. No sembla que afecti massa. I la gent de Madrid està, des del meu punt de vista, més satisfeta amb la normalitat amb la qual aquesta presidenta han tractat el tema. Normalitat entre cometes, és clar, perquè les UCI estan plenes. Però més enllà de tancar perimetralment unes zones que ningú sap ben bé que són, he notat en cercles pròxims a mi persones que tenen un negoci i d’àmbit progressista, que et diuen allò de ‘gracias a que Ayuso no he cerrado la tienda’. I no és precisament perquè volien anar a fer canyes a una terrassa.
Marià Arbonès / Jordi Siré
Equip de redacció
