José Luis Martín, durant l’entrevista. Foto: Mayo Lorda
Tarragoní, fill d’advocat i de mestressa de casa, el petit de tres germans, advocat de carrera, però de vocació política, al seu cap té l’Alcaldia. Ho fa amb convicció. El seu pilar incondicional és la seva dona, la Imma. De bona planta, amb unes inseparables ulleres degut a la miopia, és de costums senzilles i un gran amant del rock dels 80. En aquesta entrevista concedida a Tarragona21 s’obre als tarragonins, cosa inusual en ell ja que és de caràcter molt reservat.
Per què et presentes per a alcalde? Per què t’ha de votar la gent?
Em presento perquè vull ser l’alcalde de Tarragona i crec que el hem fet un bon treball aquests tres anys que hem estat al govern de la ciutat. En Esports, Elisa ha fet una bona feina a nivell del Patronat Municipal d’Esports, quant a les instal·lacions municipals; Inma, al davant del Patronat de Turisme, el mateix, situant Tarragona com una ciutat de referència; Josep Acero ha rebaixat la tarifa dels aparcaments públics per primera vegada a cinc euros. Tothom parlava de rebaixar la tarifa i el PP ha estat l’únic que ho ha fet.
Heu fet un treball ampli en reforma d’espais públics, zones verdes, ajardinades, parcs infantils
És així. I hem posat mil places d’aparcaments dissuasoris a les entrades de la ciutat i estem fent una bona feina en renovació de parcs i jardins, i la millora de 18 parcs infantils i de la il·luminació. Ens presentem per seguir treballant per Tarragona i intentar ser alcalde.
És Tarragona una ciutat bruta i insegura, com deia recentment Dídac Nadal, el candidat del PDeCAT?
Jo no ho diria així, sinó que pot estar més neta del que ho està. Cal començar a treballar a partir de la renovació del contracte del servei de la neteja i la brossa, i crec que es pot fer una millor optimització del recursos. Jo porto jardineria i no té sentit que si el paper és en un jardí, l’hagi de recollir una empresa, i si és fora del jardí, una altra. La ciutat vol que el paper es reculli.
És el contracte de la brossa el principal obstacle o hi ha un problema d’incivisme a Tarragona?
Hi ha un problema importantíssim d’incivisme, en jardineria, en parcs. Jo he vist com han quedat les restes de cautxú d’un parc infantil perquè algú hi va fer una barbacoa. Això costa a l’Ajuntament 30.000 euros. A l’any gastem gairebé un milió d’euros per problemes d’incivisme, des de les escales mecàniques a altres temes incívics.
Com lluitareu contra l’incivisme?
Quan el PP no era al govern vam presentar una moció per incrementar les sancions per incivisme. Ens vam quedar sols. Sovint, la manera de combatre l’incivisme és augmentant les sancions; si has de pagar mil euros per trencar un banc possiblement t’ho repensis la propera vegada.
Més policies, més càmeres?
Les càmeres traslladen el problema als llocs on no hi ha càmeres. Es combat millor amb la presència d’efectius als carrers. No oblidem que la seguretat ciutadana és competència dels Mossos d’Esquadra.
Hi ha poca presència de guàrdies urbans pels carrers?
De l’Ajuntament i de la Generalitat. Cal intentar arribar a acords. La Guàrdia Urbana ha d’estar més al carrer, però també els Mossos d’Esquadra.
Heu conduït àrees estratègiques com Turisme. Vénen suficients turistes a Tarragona? Es busca això?
Des que Inma Rodríguez és a la regidoria de Turisme hi ha hagut un canvi. En primer lloc, de gerència a partir d’un concurs. Va ser un canvi important. El nostre objectiu és fer la ciutat més amable per als ciutadans i a la vegada, si ho ets per als tarragonins, ho seràs perquè la gent hi vingui. Hi ha un increment important els darrers dos anys dels turistes que han vingut a Tarragona.
Quines són les carències que té Tarragona?
Una de les prioritats serà seguir millorant l’espai públic de la ciutat, els jardins, les voreres, l’enllumenat. Això porta a incentivar el turisme. Els qui resten una nit que s’hi estiguin dues o tres. En segon lloc, millorar la seguretat, incrementar els efectius policials. És un fet evident que hem de dotar de més efectius la Guàrdia Urbana. Les prioritats econòmiques són les que són i tu pots decidir fer l’autobús gratuït o incrementar en 50 els urbans.
És el paradigma de la manta que et tapa el cap i et descobreix els peus…
La borsa de diners és la que és. Una de les prioritats és augmentar la seguretat i la presència policial als carrers.
Suprimireu el bus gratuït si governeu?
Per començar, no és bus gratuït, és una reducció del 25 per cent de la tarifa. Nosaltres hem dit des del primer dia que cal renovar la flota i augmentar les freqüències. Nosaltres no rebaixarem el 25%. Amb aquesta quantitat, amb 80.000 euros que costa a l’any, es poden prendre altres mesures. No seguirem ampliant la gratuïtat.
Sou valents, anunciant aquesta mesura
Prefereixo gastar-me els diners a renovar la flota d’autobusos.
Parlem del seu entorn. Prové d’una família de dretes?
Sí, no eren rojos, precisament.
Classe mitjana?
Sí, el meu pare era funcionari. Era advocat i inspector de la policia, i la meva mare, mestressa de casa. Jo he viscut a Tarragona tota la vida, vaig estudiar a La Salle, fins al COU, i com no hi havia Dret a Tarragona, vaig anar a estudiar a Barcelona. En acabar, vaig començar d’advocat fent el torn d’ofici i vaig muntar un despatx, que el segueixo mantenint.
I se’t va ocórrer entrar al PP
Des dels 18 anys havia fet d’interventor i apoderat. Em vaig afiliar el 1996, i en 2002 començo a tenir contacte amb Alejandro (Fernández), i en 2007 em proposa per formar part de llistes electorals, després en 2011 i en 2015 repeteixo a les llistes i ara vaig de número u.
És monàrquic?
Sí.
De pare monàrquic?
Sí.
Casat i sense fills
Casat i sense fills, però la meva dona i jo tenim vuit nens meravellosos fillols, la meva dona de cinc i jo de tres. A part, 13 nebots.
Quins valors li van inculcar a casa?
El treball i l’honestedat. Recordo el meu pare com una persona honesta.
Ets autònom?
De sempre. Tinc una mutualitat dels advocats, una alternativa legal als autònoms, però pago el mateix. Se el que és fer una declaració trimestral, pagar un IVA, l’IRPF, un lloguer de despatx, tenir un munt de factures de clients pendents de cobrament, com gairebé tothom.
Si els teus fillols et diuen que es volen dedicar a la política, què els diries?
No crec que existeix una parella a Tarragona amb vuit fillols. La gran ha fet 30 anys i la petita, n’ha fet dos. Si algú em diu que es vol dedicar a la política li diria que primer estudiï i treballi, que tingui una professió i després es dediqui a la política.
José Luis Martí, de petit, al costat dels seus pares a l’estadi del Nàstic. Foto: Cedida
Barça o Madrid?
Madrid, però no sóc molt del futbol. I la meva dona és del Barça.
Els partits tenen responsabilitat en la degradació de la política?
Sí. El PP s’ha equivocat en moltes coses. Tot ve de la corrupció dels darrers anys. El que estem vivint és conseqüència del que ha passat.
Et pren molt de temps la política? A quina hora vas a dormir?
A les dotze. Pràcticament mai dino amb la Imma. I no esmorzem junts. No coincidim, però ella em dona suport en tot.
Noten la pressió per ser del PP?
A mi em van ratllar dos cops el cotxe els veïns en dates concretes. Va ser l’u d’octubre i el 25 de març, quan van detenir Puigdemont. Són situacions puntuals, però no són agradables.
El PP són els dolents de la política. Però ara ho és Vox?
Jo tinc la teoria que molts votants nostres que van anar a Ciutadans, es desplaçaran a Vox; altres tornaran. I del PSOE també aniran a Vox. A Podemos l’han criticat els seus dient-los que acabaran votant Vox.
Quan va ser el darrer cop que vas plorar?
Arran de la mort de la Marbel (la regidora del PP Maria Isabel Negueruela).
Quins somnis tenies de petit?
Era molt esportista, sóc cinturó negre de judo. M’agrada també la cuina. M’encanta ser advocat. Abans que polític, sóc advocat.
Repartiu les tasques a casa?
Sí, però m’agradaria tenir temps per dedicar-me a cuinar.
El regidor, al costat de la seva mare, a les platges de Tarragona, de petit. Foto: Cedida
Segueixes anant als llocs d’infància? On estiuegeu?
El meus pares eren de Salamanca i van venir a Tarragona als anys 50. Cada estiu anàvem a Salamanca. Ara hi anem cada dos o tres anys. No ens queda molta família. El meu pare va morir fa 20 anys, era jove encara.
Conserves les amistats de quan eres petit?
Sí. Conservo les amistats de la infància. Són els amics de la Salle. El millor que recordo del col·legi són les amistats, que mantinc després de 35 anys. Hem anat als seus casaments, ells han vingut al nostre. Som un grup de l’època.
Quin tipus de música t’agrada?
M’encanten els concerts. L’últim que hi vaig anar va ser el de Tequila a Razmataz.
Ja són grandets, Tequila
(Somriu). És que són de la meva edat, de la meva època. El concert va ser molt espectacular. Als Rolling Stones es he vist quatre o cinc cops, també he anat a concerts de Bruce Springstein.
Com vas conèixer la teva dona?
La Imma tenia dues amigues, un d’elles sortia amb un íntim amic meu. L’altra amiga era cosina de la Imma i també sortia amb un amic meu. Amb amics i amigues comuns ens vam conèixer.
Quina beguda t’agrada?
Whisky amb llimonada o gingereil. I després de 30 anys segueixo amb el mateix.
Parlàvem de matrimonis. Com ha estat el matrimoni polític amb Ballesteros?
El pacte de govern era de ciutat, per millorar-la i crec que s’ha acomplert. I especialment per part del PP, que hem portar de manera eficient les nostres àrees.
Què ha quedat per fer?
Hem treballat bastant i bastant bé. Dins les limitacions pressupostàries hem avançat en projectes. Falten moltes coses, com el contracte de la brossa, que no és competència nostra. I en 12 anys de govern de Ballesteros no ha millorat l’organització de l’Ajuntament.
Per què?
Perquè no s’ha pogut o per incapacitat.
O no s’han atrevit o no els han deixat…
Reconec que hi ha molts treballadors municipals que fan més hores que les que els toca fer. És un tema d’organització. Hi ha ciutats que en 10 anys s’han transformat; això és el que li ha faltat a Tarragona.
Veig que la Diputació funciona bé i té els mateixos treballadors que l’Ajuntament. I és un tema de disseny de ciutat. Jo vaig anar a Vitòria fa 12 anys i vaig tornar-hi fa dos i s’ha transformat. Tarragona, possiblement, no.
Tornaries a pactar amb Ballesteros?
Jo surto a guanyar les eleccions. El PP aspira a treure els milllors resultats i després ja parlarem de pactes.
Aquests últims anys han estat molt durs a Catalunya. Va fallar Rajoy en el cas català?
Va fer un excel·lent treball per treure Espanya d’una crisi econòmica terrible que patíem. A Catalunya, no es podia parlar quan hi ha gent que no pot parlar, que només proposa independència o independència.
‘Negociar és quan dues parts aborden un tema i volen cedir, però aquí hi ha una part que no vol cedir res, o independènca o independència. Això no és negociar, és imposar’. Foto: Mayo Lorda
Com acabarà el conflicte?
Portem sis anys on l’únic de què parlem és de la independència i possiblement passarem sis anys més parlant del mateix.
Caldria negociar?
Negociar és quan dues parts aborden un tema i volen cedir, però aquí hi ha una part que no vol cedir res, o independènca o independència. Això no és negociar, és imposar.
Els teus veïns són independentistes? Què et diuen?
Hi ha de tot. Hi ha veïns que quan no hi ha ningú més a l’ascensor em diuen que em donen el seu suport. N’hi ha que m’han ofert la cotxera per aparcar el cotxe. Els amics meus són políticament molt propers.
Pedro Sánchez ha intentat la quadratura del cercle, que en física és impossible. L’han tractat de traïdor, però semblava ser el darrer pont des de Madrid per al diàleg. Com ho veus?
A Pedro Sánchez i passarà factura a les eleccions, com li va passar a Andalusia. Jo no veig un apropament sinó que el que va intentarva ser pactar amb partits que van dir clarament què volien.
No hi ha solució. O victòria o derrota total.
La Constitució explica clarament com reformar-la. Hi ha unes regles del joc que expressen clarament com canviar-les. No podem pretendre canviar les regles del joc.
Per acabar, hi ha alguna cosa que voldries que descobrissin de tu?
M’agradaria parlar un amb un amb tots els 131.000 tarragonins, però com que és impossible fer-ho, espero que aquesta entrevista serveixi perquè em coneguin una mica més.
Jaume Garcia / Mayo Lorda
Equip de redacció
