.

Jordí Solé, alcaldable del PSC a Torredembarra

Jordí Solé, alcaldable del PSC a Torredembarra

Per entendre la situació política actual a Torredembarra ens hauríem d’anar molt més enllà del 26J del 2014, punt culminant d’un periòde d’inacció social i administrativa que no va permetre que la nostra vila creixes i es desenvolupes amb la rapidesa que ho han fet uns altres pobles del nostre voltant i de la resta de Catalunya.

Analitzar aquest llarg periòde de desencontres entre els diferents Governs i la ciutadania en general, ens portaria tenir que editar un llarg llibre, i segurament serà objecte d’estudi entre politòlegs, ja que sense una visió ample i objectiva serà difícil entendre un moment de la nostre història a on cap govern a pogut acabar el mandat dins dels quatre anys establerts.

Per tant deixem que siguin els estudiosos i la justícia qui resolgui les nostres dubtes, el que no vol dir que tinguem que aturar el debat ciutadà ni que la classe política no faci una reflexió en profunditat del que i com hem arribat a on estem avui en dia.

I avui en dia estem en un Govern compost per diferents partits d’ideologies fortament enfrontades, però que en tots els casos han sabut prioritzar l’interès general als interessos propis dels respectius partits.

Tenim un Alcalde de consens, que ho és mercès a la seva voluntat de no repetir a les properes eleccions (compromís que ha reiterat en moltes ocasions públicament), i uns partits que saben que properament tindrem unes eleccions on, dissortadament, es poden barrejar conflictes no només locals sinó també de caire nacional.

Així doncs, governar és molt complicat però no impossible (com podem comprobar), però té una data de caducitat que ens obliga a tots a complir amb el compromís adquirit: tirar endavant el dia a dia de l’administració, afrontar els problemes i les necessitats més urgents del poble, posar ordre a una administració desordenada i mal organitzada i no endegar cap projecte de futur a l’espera d’un nou Govern sorgit de les urnes.

Naturalment hi han desacords, com també alguna que altre tensió provocada per diferents visions del com s’han de fer les coses per un cantó, i per l’altre, i molt més important en el meu parer, degut a la divisió interna que una part dels signants del pacte fan visible contínuament fent a la vegada d’oposició i govern segons convingui. A la primera de les qüestions hi posem remei amb debats intensos, que ens fan arribar a un acord en bé del conjunt, de la segona part no ens podem fer responsables la resta de grups i és un problema (molt greu, per cert) que han de resoldre els interessats.

Tot plegat no és més que el reflex del deteriorament de la política torrenca que durant anys i anys – no en tots els casos – s’ha anat constatant per visions personalistes i interessos personals que han obert ferides molt difícil de curar pel fet que s’han deixat enquistar sense que cap sabes com fer-ne front o per que ja els hi anava bé tot plegat.

Però això afortunadament està a prop de donar un tomb si, com és d’esperar, una nova generació de polítics entra a formar part de l’organigrama polític municipal. Cares noves, idees noves sense vicis adquirits i amb la il·lusió d’obrir una nova etapa on la crispació i els desacords puguin ser tractats de forma racional i amb la lògica que ha de imperar en política: servir al ciutadà costi el que costi.

És per això que em permeto obrir una proposta en nom meu i del partit que represento, que pot o no ser debatuda i espero es tingui en consideració ja que creiem que pot facilitar una nova etapa que obri un futur més esperançador i més positiu pel conjunt de Torredembarra i els seus habitants.

Una proposta que va dirigida a aquells partits d’implantació a tot Catalunya, on la seva filosofia sigui amb clara vocació progressista i catalanista, on tinguin clara la defensa dels més elementals drets socials de la població, on es defensi una escola pública, laica i de qualitat, on la sanitat sigui un dret per a tots i totes, on les polítiques socials estiguin per sobre de qualsevol altre…etc

– Compromís de no debilitar els pressupost dirigit a temes socials (ajuts a famílies, atenció a persones en alt grau de exclusió social, dones i infants víctimes de la violència…), enfortir-los i augmentar-los en mida del possible.

-Creació de la Taula Social formada per partits, agents socials i entitats

– Obrir nous espais de participació ciutadana per reforçar la fiscalització del poble amb decisions de caràcter vinculants i a on passar comptes de la gestió realitzada

-Aprofundir en la transparència de la gestió municipal

– Obrir un procés de discussió i decisió per dibuixar la Torredembarra del futur, que aclareixi i marqui els objectius polítics i socials, urbanístics i de serveis dels propers anys

i per últim però no menys important:

– Compromís d’obrir un procés on l’ensenyament públic, en mans de l’Ajuntament, sigui totalment gratuït i a l’abast de tothom.

Naturalment aquestes propostes haurien de formar part d’altres acords de govern que garanteixin la execució dels mateixos, sempre es clar amb una clara vocació social, deixant enrere temps de desacords i d’improvisació que tanta falta ens fa a Torredembarra.

El 26J ens ha de servir a tots per comprendre que s’han de deixar enrere mètodes i pràctiques que ja han durant masses anys i que no ens han conduit a cap lloc, bé si, a guerres dirigides no a millorar, sinó a derrotar el Govern de torn, així com a practicar el ”ordeno i mando” o bé a jugar el joc de les cadires en funció dels interessos del polític de torn.

Aquests son errors que no hem de repetir i el 24 de maig tenim una gran oportunitat de donar un gir que faci que tant els politòlegs com els escriptors de la nostre història tinguin més raons per la lloança que no pas per el derrotisme imperant.

Jordi Solé, primer secretari del PSC de Torredembarra i candidat a l’alcaldia