Jordi Salvador Duch, diputat d’ERC al Congrés per Tarragona
Les recomanacions de la Comissió del Pacte de Toledo aprovades recentment al Congrés no són les nostres. És veritat que el Pacte de Toledo, a diferència del febrer del 2019, sí ha recuperat la revalorització de l’IPC i promet equilibrar els comptes abans del 2023 a proposta nostra, però no ha anat més enllà i per això hem fet 15 vots particulars com a esmena a la totalitat.
Per a una comissió que té com a objectiu principal l’anomenada sostenibilitat del sistema de pensions, cal partir de la realitat. Segons el Banc d’Espanya, el deute de la Seguretat Social amb l’Estat supera els 72.000 milions d’euros! I com s’ha arribat aquí? D’una manera simple i plana, perquè s’ha legitimat i perpetuat el que considerem un engany als cotitzants i als pensionistes, és a dir, a la classe treballadora.
Per explicar-ho, em refereixo a la recomanació número 1 de les presentades. Segurament la més important, o si més no, la que determina el sentit de totes les següents. És la que tracta del finançament de la Seguretat Social i l’equilibri financer. S’hi constata i s’accepta passivament el saqueig de la caixa de la Seguretat Social. S’explica que l’Estat ha ficat la mà en els estalvis de més de 18 milions de treballadors i treballadores cotitzats, i fa com si aquí no hagués passat res. Evidentment, mai trobaran a Esquerra Republicana blanquejant aquest tipus d’actuacions.
Durant 25 anys, el Pacte de Toledo ha ignorat el saqueig perpetrat per l’Estat enlloc de defensar els interessos dels més de 9 milions de pensionistes -152.000 a la demarcació de Tarragona-, que estan cobrant segons les seves aportacions, i dels més de 18 milions de treballadors i treballadores que estan generant el seu dret a la seva futura pensió a través de les seves cotitzacions. Ara, per primera vegada després de 25 anys, es reconeix de manera contundent aquesta realitat que sempre va ser el nostre punt de desacord més important amb les recomanacions del Pacte de Toledo. I què es fa? Enlloc de reposar o compensar el diner gastat indegudament, es diu que de cara al 2023 s’hauria d’anar acabant el saqueig. Però l’assumpte és greu i no només pels milers de milions desviats -parlem de més de 500.000 milions d’euros-, sinó pel relat que s’ha anat creant.
Així, sobre les bases del saqueig a la caixa de la Seguretat Social, s’ha construït la mentida que el sistema de pensions és insostenible. El mantra de la insostenibilitat, de crisi permanent, ha creat una corrent d’opinió amplificada pels mitjans de comunicació. I ha servit per legitimar retallades en pensions i en els drets dels pensionistes, però sobretot, per crear un pànic que només ha afavorit el sistema financer i el seu negoci dels plans de pensions privats amb un lema que podria ser: “Si vols una pensió, fes-te un pla de pensions privat”.
Els diners de la caixa de la Seguretat Social són dels treballadors i treballadores, ja siguin assalariats o autònoms. No són de cap govern, no són de l’Estat, són uns diners nostres, és salari diferit i té unes finalitats molt clares i especificades per llei. Els diferents governs no han complert les recomanacions del propi Pacte de Toledo des de l’any 1995.
Ara, si tots estem d’acord que la Seguretat Social és sostenible, per què no s’exigeix una pensió mínima del 60% del salari mitjà com fixa la Carta Social Europea per al salari mínim? Per què no es pot revertir l’augment de l’edat de jubilació fins els 67 anys i baixar-la? Per què es nega el pa i la sal a pensionistes amb carreres de cotització de 36, 37, 38 o més de 40 anys que han estat acomiadats o es troben brutalment expulsats del mercat de treball i són penalitzats de per vida? Per què s’està parlant ja d’ampliar el període de càlcul de la base reguladora de les pensions a tota la vida laboral? Per què només posem traves i més traves a la regularització de les persones migrants?
Les persones que arriben aquí a la recerca d’una vida millor venen a treballar. Facilitem l’accés als permisos de treball per via de l’arrelament laboral. Aconseguiríem acabar amb la discriminació i, al mateix temps, aconseguiríem més contribuents a la Seguretat Social. És imperatiu!
Equip de redacció
