El passat divendres 30 d’octubre, en sessió extraordinària, el consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar definitivament el text refós del PP10. Aquesta aprovació implica donar llum verda per fer un barri amb 1200 habitatges, una zona d’equipaments i la ubicació d’ IKEA. Les gestions impulsades per ERC l’any 2007 han fructificat ara per ubicar allí la coneguda multinacional sueca del moble.
Aquest pla urbanístic se situa en el sector sud de l’Autovia de Reus, en front del Carrefour i la confluència de la T11 (carretera Tarragona -Reus ) i l’A-7/N340. Allí trobem la gran rotonda que configura un nus de comunicació per on passen diàriament de l’ordre de 100.000 vehicles. Aquest espai és en un extrem del terme municipal de Tarragona, just a ponent, i sembla paradoxal que malgrat estar a l’extrem de la ciutat, esdevingui centre. Centre d’una ciutat metropolitana, centre del que representa el Camp de Tarragona amb una població de 350.000 habitats en un radi de 10 km.
Es fa evident que pel volum de vehicles que hi transiten, per la concentració d’equipaments comercials i d’oci, esdevé i esdevindrà encara més un espai de trobada i centralitat del Camp de Tarragona.
Davant aquesta realitat ens cal reflexionar i encetar aquells plantejaments globals, de política global en el marc del Camp de Tarragona. I en aquest sentit el primer que cal afrontar és la planificació de la mobilitat des d’una visió i un abast d’aquesta ciutat metropolitana, d’aquesta ciutat real. Tenim precedents del transport elèctric i de mobilitat en aquesta àrea com és el trolebús de Tarragona –Reus que s’inaugurà el 1952, propietat de l’empresa FIRTESA. El “trole”, a més de connectar les dues ciutats, entrava als municipis i tenia un cert recorregut urbà. A Tarragona era habitual que els treballadors de la Tabacalera l’utilitzessin per arribar al centre la ciutat. Anys més tard el trolebús va ampliar la línia penetrant dins del barri de Torreforta. Els anys seixanta s’adquirí més material mòbil. El gener de 1973 circulà l’últim trolebús. Des d’aquell dia FIRTESA seguia donant servei de transport fins que l’any 1981 la línia passà a mans de l’empresa Hispano Igualadina, la qual segueix cobrint la distància entre la capital del Baix Camp i la del Tarragonès, amb un volum de gairebé 1 milió de viatgers a l’any amb els més de 120 viatges al dia. Quin ha de ser l’instrument de mobilitat del segle XXI d’aquest indret, amb la nova centralitat? Sens dubte el projecte que hi ha al calaix, el TramCamp. Un TramCamp que com el “trole” penetri i arribi als centres generadors de mobilitat (universitat, centres sanitaris,…)
Tarragona fa una gran aposta urbanitzant la zona i contribueix a la visió metropolitana. Malgrat tot podem convenir que hi ha alhora altres necessitats d’urbanització, si més no ara són encara més necessàries i evidents. Cal que Tarragona sigui un continu i deixi de ser una població esmicolada per tot el terme. Els barris de ponent esdevindran en poc temps un continu amb una nova centralitat. Si la zona del Francolí no fa de nexe efectiu, ens podem trobar amb una Tarragona barri amb d’epicentre a la Rambla respecte a la nova centralitat metropolitana.
Pensem i dissenyem metropolitanament, serà la forma de generar les grans sinèrgies que necessita el Camp de Tarragona.
Equip de redacció
