Fer un article per publicar l’última setmana d’un any 2017 ple d’excepcions és per mi un exercici al qual espero no acostumar-me. Per una banda em venen moltes ganes de parlar de coses de la ciutat de Tarragona, de coses que hem impulsat des del grup municipal; per repassar i repensar tot allò que tenim pendent i pendent amb urgència.
Jordi Fortuny i Guinart és conseller d’ERC-MES-MDC de l’ajuntament de Tarragona
M’agradaria parlar: del glifosat, Merkel i Tarragona; de la mobilitat del Camp i el taxi. Com també d’altres temes que malauradament hem incorporat amb caràcter de normalitat quan haurien de ser temes excepcionals com: del centre de la ciutat i del comerç; del model urbanístic, de la Budellera i de la revisió del POUM; del contracte de la neteja i dels contenidors soterrats o no; de la Tabacalera i del pla director; de la governança i de la participació; de l’àrea metropolitana del Camp i la connectivitat amb el món; de la indústria i del preu de l’energia; de la cultura i el paupèrrim pressupost. El gruix i la cronificació de tots aquests temes em fa reflexionar sobre el risc d’insensibilitzar-nos com a ciutadans crítics i exigents, per tenir la sensació de que són qüestions insolubles.
A Tarragona tenim una sèrie de temes pendents que esdevenen quotidians, normalitzats en la vida de la ciutat, quan tots ells són en realitat temes excepcionals. No podem normalitzar l’excepcionalitat. Les deficiències en la neteja són excepcionals, no normals. La degradació del centre és excepcional, no normal. Tancar el Camp de Mart a l’estiu és excepcional, no normal. Perdre subvencions per la Part Alta és excepcional, no normal. No tenir un model urbanístic pensat per les persones és excepcional, no normal. Fer propostes assenyades com fiscalitzar i inspeccionar el contracte de la neteja de 23 milions d’euros a l’any i negar-s’hi, és excepcional, no normal.
El grup d’ERC-MES-MDC de l’Ajuntament de Tarragona, no acceptem normalitzar totes aquelles qüestions que per inacció s’incorporen a la quotidianitat del ciutadà com una càrrega lligada al simple fet de ser tarragoní. No acceptem la inacció del govern de la ciutat. No acceptem externalitzar els orígens dels problemes en altres institucions. No acceptem no combatre el marasme burocràtic que comporten moltes iniciatives i esdevingui l’excusa perfecta per la inacció. Per tant, defensem amb tota passió que volem acabar amb tots els temes crònicament excepcionals, malgrat ens diguin que estem davant d’impossibles, perquè l’únic que ho fa impossible és la inacció normalitzada de l’equip de govern.
El 2017 ha estat un any excepcional, un any d’estat d’excepció, un any ple d’accions repressores per part del govern del PP que es pretenen normalitzar i, el que és pitjor, inculcar en les consciències que reprimir sense causa justa és normal. I mirar-s’ho i aplaudir-ho com fan Cs i PSC és indignant. Imputar l’endemà de les eleccions Rovira, Gabriel, Mas, Pascal, Boya i Lloveras, no és normal i no podem normalitzar-ho. La protesta, la indignació i el rebuig han de ser unànimes. Però no cal esperar res en aquest sentit del govern de la ciutat. Ens volen fer pensar que si els investiguen és perquè “alguna cosa hauran fet”. No podem deixar de protestar per l’acció político-judicial de l’Estat espanyol. No és normal que els Jordis, el Quim i l’Oriol, no hagin passat el Nadal a casa. És la cara de l’estat d’excepció en què vivim. No és normal.
Us desitjo a tots un 2018 en què el normal sigui enraonar de com millorar Tarragona amb efectivitat i amb fets.
Jordi Fortuny i Guinart és conseller d’ERC-MES-MDC de l’ajuntament de Tarragona
Equip de redacció
