Joan Ruiz és diputat del PSC al Congrés per Tarragona
Aquest divendres passat, al bar on prenc un tallat, una magdalena i repasso els diaris que Pilar em guarda al quiosc, del dies que sóc a Madrid, només calia parar orella i escoltar. A les taules properes, les converses, a la llarga estona que hi vaig estar (tenia un grapat de diaris) giraven, quasi bé totes, al voltant de la Moció de Censura presentada pels socialistes al govern de Mariano Rajoy
No s’escoltaven arguments molt elaborats, tot semblava anar al voltant d’un molt senzill que es pot resumir en una frase “a veure, si d’una vegada, els treuen del govern a aquesta colla”
Que el PP sigui una trama corrupta.
Que els seus càrrecs públics menteixen davant els tribunals.
Que Esperanza Aguirre, Francisco Correa, Cifuentes, Ana Mato, Zaplana, Francisco Camps, el Bigotes (que ara no se com es diu) Gonzalez etc estiguin sent investigats, jutjats o estiguin a la garjola.
Que la Audiència Nacional sentenciï que queda provat que existia una caixa B i una comptabilitat paral·lela (en negre).
Que alguns d’ells, a mes a mes dels diners pel partit, es quedaven cales de les “mordidas” en el seus comptes particulars.
Que tota la llarga “retahila” de delictes que apareixen a la sentencia de l’Audiència es considerin provats.
Que la responsabilitat que atribuïen, els qui esmorzava al meu voltant, al PP i a Rajoy, de la delicada situació a Catalunya, era el que es resumia en el que he dit “a veure, si d’una vegada, els treuen del govern a aquesta colla”
Des de dijous, llegida i païda la sentencia, Rajoy ha tingut temps d’haver dimitit per ètica i per cultura democràtica, no ha fet res. Excepte atacar a qui la assenyalat, a Pedro Sánchez i als socialistes, per complir amb un deure elemental presentar una Moció de Censura per normalitzar el país i per convocar unes noves eleccions per a què els ciutadans decideixin, en llibertat, el futur del país per als propers anys.
Des de divendres allà on he anat, o per on he passat, qui m’ha trucat, qui m’ha enviat un “wasap”, qui m’he trobat pel carrer, m’ha vingut a dir, amb lleugers matisos, el mateix “que cal passar pàgina, que això no hi ha qui ho aguanti, que ja n’hi ha prou!!”
No em parlen de la “prima de riesgo”, de les fluctuacions de la borsa, de si s’aprovaran o no els Pressupostos de l’Estat, ni si les relacions amb la Generalitat seran millors o pitjors (pitjor no poden ser). Tot i estar convençuts que si triomfa la Moció de Censura Pedro Sánchez ho tindrà molt difícil, els hi és igual, ja ens sortirem!.
Després de molt de temps de trencadissa, de profundes divisions internes, sembla com si la nostra societat, al menys la que es mou i escolto al meu voltant, a la meva ciutat, a Tarragona, i també mes enllà, s’hagi posat d’acord en una cosa. En que hem de fer el possible per treure a Mariano Rajoy de la Moncloa, i treure al PP del Govern d’Espanya. Pel que ha fet, pel que ens ha fet (amb les retallades socials, amb com ens ha tractat a Tarragona, amb el tracte als nostres pensionistes…..), i pel que podria haver fet i no ha fet!
Així que divendres molts, però molts, ciutadans i ciutadanes no entendran que una majoria dels 350 diputats del Congres no votéssim que SI la moció de censura, perquè no hi ha excusa que valgui
O votem SI a treure a Mariano Rajoy y al PP de la Moncloa
O votem NO a treure a Mariano Rajoy i al PP de la Moncloa
O com deien els nostres avis, davant de la votació de divendres no hi ha matisos:
O Caixa o Faixa!!
Joan Ruiz és diputat del PSC al Congrés per Tarragona
Equip de redacció
