Una estudiant que treballa al seu ordinador portàtil durant els dies d’orientació del programa d’intercanvi Erasmus. Foto: Comissió Europea
Les universitats catalanes viuen amb incertesa la fi del programa Erasmus al Regne Unit, que preveuen que afecti l’intercanvi entre centres a partir del curs 2022-2023. Després de la “sorpresa” que els va suposar l’anunci del govern de Boris Johnson el desembre de desvincular-se del marc comunitari de mobilitat entre universitaris, ara esperen “rebre informació” sobre què passarà a partir de llavors. A més, lamenten la decisió de Londres, ja que, en paraules de la vicerectora de la UPF, Isabel Valverde, serà “una gran pèrdua” per la vida universitària tant a Catalunya com al Regne Unit. Un miler d’alumnes cada any es poden veure afectats pels canvis, entre britànics que solen venir i catalans que es desplacen al Regne Unit.
En entrevistes amb l’ACN, representants de la Universitat Ramon Llull (URL) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) coincideixen a afirmar que els intercanvis del curs 2021-2022 continuaran coberts sota el paraigües de la UE. “Els acords firmats amb les universitats angleses basats en el programa Erasmus ja cobreixen aquest període”, explica el vicerector de la URL Carlo M. Gallucci.
Amb tot, malgrat que per exemple la convocatòria pels intercanvis del curs vinent de la UPF ja deixava clar que “passés el que passés amb el Brexit” els ajuts Erasmus “podrien seguir”, la universitat ha percebut “inquietud” d’aquells que han de sortir a partir del setembre vinent. La directora de Relacions Internacionals del centre, Sara López, explica que estan “preparant una nota per deixar tranquils als estudiants pel que fa als ajuts”. Amb tot, admet que “una altra qüestió és que canvien les condicions d’entrada del país” en funció de la durada de l’estada.
Un miler d’estudiants l’any
El curs 2018-2019, 687 estudiants catalans van fer un Erasmus al Regne Unit i 301 britànics van fer una estada a universitats catalanes. Unes xifres similars als anys anteriors: els cursos 2016-2017 i 2017-2018, 695 i 643 catalans es van desplaçar a Gran Bretanya, respectivament, mentre que 304 i 360 anglesos, escocesos, gal·lesos i nord-irlandesos sumats van venir. En números rodons, es tracta d’un miler d’alumnes implicats cada any sumant les dues parts.
Al voltant del 10% dels catalans que han marxat a països europeus en programes de mobilitat entre 2016 i 2019 ho van fer a través d’Erasmus al Regne Unit. Pel que fa els que van venir d’universitats europees, un 5% ho van fer amb el mateix programa des de la Gran Bretanya.
Màxima incertesa més enllà del curs 2021-2022
Més enllà del curs vinent, però, la incertesa és màxima. “No tenim cap informació respecte al futur de les nostres relacions amb els socis britànics”, diuen fonts de la UPF. Un aspecte que comparteix Gallucci, de la URL, que afegeix que tant el govern espanyol com les pròpies universitats del Regne Unit tenen “molt poca informació”. Consultada per l’ACN, la secretaria d’Universitats i Recerca també explica que més enllà del curs 2021-2022 “no es disposa de més concreció”.
Uns i altres estan expectants sobre l’anunci de Boris Johnson d’un programa equivalent, Turing, del qual només s’ha anunciat que cobrirà tan sols els estudiants britànics que vulguin estudiar a l’estranger. “Els nostres col·legues britànics no saben de què va encara”, afegeix Gallucci, que ni dona per fet els pocs detalls que han transcendit. La vicerectora de la UPF Isabel Valverde també comparteix que “està per veure” en què es tradueix el programa Turing.
Ni les fonts consultades de la URL ni les de la UPF s’esperaven que el Brexit també comportaria la fi del programa Erasmus al Regne Unit. Segons Gallucci, no s’esperava que la sortida del britànics de la UE “afectaria la relació entre universitats”. Per a Valverde, la fi del marc d’intercanvis comunitari al Regne Unit no només s’ha d’entendre com una “pèrdua” pels estudiants catalans interessats a viatjar a la Gran Bretanya, sinó també pels “beneficis” que aporta tenir alumnes d’intercanvi britànics a la “vida acadèmica i universitària” a Catalunya.
Possibilitat de seguir anant al Regne Unit sense Erasmus
Amb tot, Valverde garanteix que faran “mans i mànigues” per establir convenis específics amb centres superiors britànics dins del nou escenari. En aquest sentit, fonts de la secretaria d’Universitats i Recerca expressen que “les concrecions de l’acord de retirada entre el Regne Unit i Espanya en l’àmbit de l’educació superior i la recerca no està del tot tancat”. Així, creuen que “tant el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, com el d’Universitats i l’Agència Espanyola per a la Internacionalització (SEPIE) han de decidir si hi haurà una font de finançament específica per als estudiants espanyols que vulguin fer una estada de mobilitat al Regne Unit”.
Depenent de la conclusió d’aquestes converses, la Generalitat “podria estudiar” si els fons autonòmics MOBINT que ara s’atorguen per complementar les beques Erasmus es podrien mantenir per als estudiants que es desplacin al Regne Unit. La secretaria també afegeix que el programa europeu també té una font de finançament per a tercers països, cosa que també podrien explorar els centres superiors catalans, juntament amb els seus programes propis.
Guifré Jordan/Natacha Maurin
Equip de redacció
