TOTS 21

Treball de camp en una excavació arqueològica feta per la URV. Foto: Cedida

Un grup de sis experts en arqueologia, en història i en història de l’art sorgits de la Universitat Rovira i Virgili s’han embarcat en una aventura empresarial apassionant per ampliar horitzonts professionals de la mà de la pròpia universitat, en el que es coneix com spin off. Iber és el seu nom, nom que ho delata tot, i es dediquen a fer propostes culturals i pedagògiques innovadores en alguns dels més imponents monuments de les comarques del sud de Catalunya fora de l’entorn romà. Ells i elles són experts en el món iber, però també en altres èpoques històriques: combinen el treball en arqueologia, la seva passió natural, amb la seva traducció pràctica, organitzant visites teatralitzades o activitats culturals o experimentant amb herbes dels voltants, segons el lloc on es desenvolupin.

Jordi Diloli i Laura Bricio són els portaveus d’una empresa estretament lligada a la URV a través del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV (GRESEPIA), que dirigeix Diloli. La seva és una tasca que no té res a veure amb la que el cinema ens ha mostrat a través de films com els d’Indiana Jones o de les pel.lícules de romans. ‘El 25 per cent de la feina que fem és l’arqueologia, i el 75 per cent restant, el laboratori i l’estudi’, recorda Laura Bricio. Iber és la concessionària des de 2018 del servei de guies, educadors i gestió de la central de reserves del Reial Monestir de Santes Creus, el Castell-Monestir d’Escornalbou, la Cartoixa d’Escaladei, el Castell de Miravet, el Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig i els jaciments protohistòrics de Castellet de Banyoles (Tivissa), Coll del Moro (Gandesa) i Molí de l’Espígol (Tornabous), tot un món fascinant que abarca períodes històrics molt diversos, de fet, molts móns fascinants. ‘No cal anar a Egipte per veure grans monuments’, afirma Bricio.

‘Volem explotar el coneixement que tenim en història i patrimoni cultural gràcies als més de 15 anys que portem fent recerca. Presentem projectes educatius específics per a cada monument: els dinamitzem, fent visites teatralitzades, propostes com visites al capvespre quan el monument està tancat i amb una il.luminació específica, i tot amb una visió diferent: la del rigor històric’, descata l’experta. ‘Agafem temàtiques centrals de cada monument adaptant-lo al currículum competencial dels estudiants; es tracta d’un recurs educatiu més’. Els projectes educatius són per al públic escolar, de totes les edats, però les visites teatralitzades, tastos, etc són per al públic adult, i també fan propostes per al públic familiar.

El castell de Miravet

El rigor que practiquen fa que es desmuntin mites com que els templers -propietaris del Castell de Miravet- practicaven la sodomia, arruïaven governs o practicaven la bruixeria: ‘Hi ha molt de fake news amb els templers’, recorda, falsedats que van crear els qui van acabar amb el moviment, una orde religiosomilitar que havia nascut per protegir els pelegrins que es dirigien a Terra Santa, que va tenir un pes central en les creuades, i que en tornar d’aquestes va crear una orde molt poderosa a Europa, també a Catalunya i l’Aragó, que fins i tot feia de prestamista reial. ‘El rei de França Felip IV i el papa Climent V es van aliar per acabar amb ells amb falses acusacions. El rei estava endeutat i els templers n’eren els prestamistes’.

El testimoni més viu del seu poder a les nostres contrades el tenim a Miravet amb el seu imponent castell-fortalesa, des d’on Iber fa activitats culturals de tot tipus, alhora que desmunten llegendes com que els templers de Miravet van lluitar aferrissadament quan van ser atacats, i la seva sang va córrer pel poble, ‘quan realment van resistir un any dins el castell i després es van rendir’.

Vista zenital del jaciment de La Cella de Salou. Foto: Cedida

L’Assut de Tivenys. Foto: Cedida

Els mites dels ibers ‘bàrbars’

Més mites que es desmunten: ‘Els ibers no eren gent ‘bàrbara’, tenien un alfabet heretat inicialment dels fenicis, que adoptaren els grecs i després els ibers; elaboraven cervesa amb artemísia, sense llúpol, un antisèptic amb el que també es fa el vermut o l’absenta’. Els arqueòlegs van detectar-la en unes àmfores i han produït una marca pròpia, Iberika, que comercialitzen. Una altra línia d’investigacio és com aconseguien que es conservés el vi sense sulfits.

Els ibers viurien l’arribada dels romans i hi conviurien fins que restarien assimilats pels nouvinguts. ‘Un altre mite fals és que els romans arrasaven els llocs on arribaven. No era així, eren molt pràctics i si els ibers sabien elaborar bé els seus productes, ho aprofitaven. Els era més pràctic deixar-los treballar i cobrar els impostos per aquesta producció. Cal apuntar, però, que quan els ibers s’hi enfrontaven, els romans no coneixien el perdó.
Tarraco i Kesse -el poblat iber de Tarragona ciutat-, les dues veïnes, van conviure en pau? ‘Podem dir que van conviure de bon rotllo’, expressa gràficament l’arqueòloga.

Entre els treballs que més els fascina es troba el poblat de l’Assut, a Tivenys, degut justament a l’aparició de troballes inesperades, com una muralla semiciclòpia, defensada per 5 torres –fins ara- o una porta monumental. ‘En arqueologia sempre apareixen sorpreses, no està tot dit, com sovint es pensa de l’èpòca romana’. Precisament d’aquella etapa, i en una sola excavació, van destapar del subsòl de Tortosa bona part de la ciutat romana, amb la muralla, la plaça pública, part d’un temple, part d’una basílica paleocristiana, tavernes o una fàbrica de salaons.

Iber també comanda les activitats al voltant d’un dels altres indrets màgics de les nostres comarques: la Cartoixa d’Escaladei, al Priorat, una poderosa orde religiosa monacal originària de França. ‘A la nostra Cartoixa s’elaborava el famós Chartreuse amb ingredients procedents de França, una fórmula que l’ordre havia inventat, i aprofitant la gran varietat d’herbes que té la Serra de Montsant’.

Els cartoixans van adquirir un enorme poder i riquesa i són els introductors del vi a la zona aportant les vinyes del país veí. És l’única comarca a Catalunya que afaga el nom de priorat -de prior-.

Més mites desmuntats: ‘El famós Menjablanc de Reus -un postre- no és originari de Reus, sinó d’un cuiner de la Cartoixa’, diu Bricio. Escaladei tenia una mena de Dioscòrides de l’època que va fer fortuna arreu. A la Cartoixa, l’spin off ofereix treballs als alumnes de Secundària, elaborant receptes medievals extretes del tractat farmacològic del lloc. En altres indrets, com el monestir de Santes Creus, ‘on hi ha el millor exemple de claustre gòtic de Catalunya’, es fa iconografia.

Jordi Diloli, al centre de la imatge. Foto: Cedida

Laura Bricio. Foto: Cedida

Un destí màgic dels arqueòlegs i que la URV ha treballat i treballa a fons és la mítica Cal.lípolis, de la que només se sabia una referència en un llibre de viatges d’Aviè, escrit al segle IV de la nostra era. Ho treballen com a GRESEPIA. La seva història és fascinant i ells consideren que el jaciment de La Cella, al Cap Salou, és el lloc que citava Aviè com a Cal.lípolis, ‘entre Salauris -Salou?- i Tarraco’. Era un exemple de població mixta, formada per grecs, ibers i púnics, fet que confirma que la puresa ètnica no era sempre l’habitual en els poblats de l’Antiguitat.

Els seus habitants, però, no haurien coincidit amb la fundació de Tarraco, ja que la localitat va desaparèixer misteriosament abans de la segona Guerra Púnica, que és quan romans i cartaginesos s’enfronten a la península i quan es funda Tarraco -218 a.C-: no hi ha referències de batalles i sembla que tampoc de pandèmies. Saben quan van abandonar el lloc ‘per les restes de ceràmica, les darreres que hi hem trobat daten de l’any 250 abans de la nostra era’.

Jaume Garcia