L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) no és una entitat pública ni representativa. És una plataforma que fa servir els legítims sentiments de molts catalans per a un propòsit molt clar: promoure el secessionisme. S’autodefineix com a un “moviment que treballa, únicament i exclusivament, per la independència”.
Fins aquí res a dir, però vet aquí que arriba un moment en què la seva activitat pot afectar la quotidianitat de les persones. No hem d’oblidar que no és una entitat pública que vetlli pels drets de tots els ciutadans, ni tampoc una ONG que afavoreixi un col·lectiu desfavorit, i no obstant això està introduint-se a l’activitat política de municipis i ens locals. Una associació privada i amb vinculació política amb alguns partits, està utilitzant l’altaveu de les institucions públiques de TOTS per a difondre missatges ideològics d’una PART dels catalans.
Però, per a què serveix que un municipi s’adhereixi a l’AMI? Realment per a res, el fet de pertànyer a l’AMI no suposa la recepció de cap servei que pugui beneficiar els ciutadans. Quan un govern municipal aprova adherir-se ho fa sense tenir en compte a la part de conciutadans que no els han votat. Però sí que els fan servir com a número, per fer bulto i engreixar el nombre de municipis adherits: Estadístiques.
També fan servir els que no ho recolzen a l’hora de pintar de colors un mapa amb els municipis adherits, o en definitiva, a l’hora de dir que tots els habitants d’un territori determinat pensem el mateix i, així, fer més pressió mediàtica en la direcció partidista que defensa l’AMI. Són les seves eines, fer veure que són majoria, treure pit fent creure que és l’única opció per resoldre els problemes dels catalans alhora que intenten relegar a la marginalitat a qui gosa pensar diferent.
Però és que aquests dies l’AMI ha donat un pas més als seus despropòsits i ha decidit personar-se a les causes obertes per l’Audiència Nacional (AN) als casos dels ajuntaments que han donat suport a la resolució del 9N, incomplint la sentència del Tribunal Constitucional.
L’AMI, aquesta associació privada tant representativa i transcendent, fa un tractament de menyspreu preocupant cap a un òrgan judicial públic. Tal és el cas que, el fet que l’AN hagi sol·licitat a alguns ajuntaments informació sobre les mocions presentades al respecte es considera, per part de l’AMI, com un “acte amb voluntat intimidatòria per tal de frenar el suport dels ens locals al procés secessionista”.
És a dir, que un òrgan judicial sol·liciti informació és intimidació, però l’activitat populista d’una entitat privada i partidista com l’AMI es pot arribar a veure amb bons ulls?
És evident que si a un ajuntament es presenten mocions que són susceptibles d’estar vulnerant una sentència del Tribunal Constitucional és a l’Audiència Nacional a qui li correspon determinar les responsabilitats legals de tal fet. Les nostres institucions democràtiques mereixen una major consideració, ja que formen part i garanteixen l’estat de dret que ens hem donat entre tots els ciutadans per tal de conviure.
Francisco Domínguez.
Diputat per Tarragona de C’s al Parlament de Catalunya.
Equip de redacció