.

“Sí que es veritat que va ser alcalde durant la dictadura, col·locat a dit pel governador civil, però després es va enfrontar a aquell mateix governador civil que l’havia nomenat perquè Roda de Berà no tingués la central tèrmica que ara hi ha a Cubelles, i que havia d’anar a la platja de la Barquera”. Amb aquestes paraules l’actual alcalde rodenc, Pere Virgili, va elogiar la figura de Fèlix Martorell, qui va ocupar el seu càrrec des del 1969 i fins el 1987. El descobriment d’un monument dedicat a Martorell ha estat l’acte central de la Festa Major Petita de Sant Ecce Hommo que, com cada any, ha comptat amb la participació d’un seguici protagonitzat per pagesets i pagesetes i amb una paella de gairebé 1.000 racions.

Tot i l’amenaça de pluja, una dotzena de pagesets i pagesetes d’entre 3 i 6 anys s’han presentat enguany al seguici que els porta fins a l’església amb cistelles plenes de fruites perquè siguin beneïdes durant la Missa de Sant Ecce Homo. Els infants, acompanyats pels gegants Rodus i Berània i el grup Rodarboç, han desafiat la pluja fina que ha caigut de forma intermitent durant tot el matí. Just quan s’ha acabat la missa, la pluja s’ha intensificat i ha deslluït la baixada del seguici des de l’Església fins l’avinguda Fèlix Martorell, on s’ha celebrat l’homenatge a l’històric alcalde. A la plaça de l’Església el seguici s’ha ampliat amb el Ball de Diables de Roda de Berà. També hi havia els Bastoners de Banyeres, que tot i la pluja han ofert una ballada a la gent que feia estona que esperava a la plaça amb paraigües.

Carina Martorell: “El gran projecte del meu pare era Roda, que s’estimava de tot cor”

Dos dels pagesets que encara hi havia al seguici han estat els encarregats de descobrir el monument dedicat a Martorell: l’escultura d’una nena llegint un llibre, obra de Manel Romaní, asseguda sobre una tronera de pedra que envolta un garrofer. Virgili ha explicat el simbolisme del monument: “El garrofer, la pedra i els llibres resumeixen el personatge a la perfecció. El garrofer representa les seves arrels a la terra i els fruits que en va treure després de treballar-la, la pedra el seu amor pel romànic i la capacitat de treure profit d’un material erm (com hem fet nosaltres amb aquesta pedra de marge), i els llibres el seu gran amor a la lectura.”

Una de les filles de l’homenatjat, Carina Martorell, ha donat en nom de la familia les gràcies a l’Ajuntament i als assistents pel reconeixement. “Estem segurs que se sentiria molt honorat en veure aquest apreci”, ha manifestat la Carina, qui ha recordat el seu pare com un home “autodidacta, senzill i proper” que sempre lluitava pel seu gran projecte: “el poble de Roda, que s’estimava de tot cor”. Per la seva banda, l’autor del monument ha assegurat sentir-se “com a rodenc, molt orgullós de poder contribuir al patrimoni cultural d’aquest poble”. L’homenatge ha acabat amb una ballada dels Bastoners de Banyeres i una encesa del Ball de Diables de Roda de Berà.

Paella per a 1.000 amb extra de rialles

Des de les 8 del matí, al Pavelló Esportiu, una dotzena de voluntaris s’han dedicat com cada any a rentar 50 quilos de musclos, i a trossejar 30 quilos de pebrot, 50 quilos de costella i la mateixa quantitat de sepia. Tot això ho han abocat en una enorme paella que fa anys els va fer a mida un ferrer local. A sota hi havia una foguera de llenya meticulosament col·locada perquè la cocció fos uniforme, una de les tasques clau en l’operació. Els voluntaris, armats amb uns rems de fusta i amb molt bon humor, han anat remenant-ho tot fins tenir-ho tot llest pel gran moment: el de tirar els 80 quilos d’arròs.

També com cada any, l’alcalde i alguns regidors s’han afegit per ajudar-los a acabar la paella i a repartir les racions entre els assistents. Ningú es quedarà amb gana, perquè s’ha tirat llarg i de les gairebé 1.000 racions se n’han venut uns 400 tiquets a un preu popular: 3 euros. Les racions que sobrin es donen a la Fundació Banc dels Aliments de les comarques tarragonines. Tot plegat, sis hores de feina entre riures del grup de voluntaris més gastronòmic de Roda de Berà: els mateixos que preparen la fideuada popular i la butifarrada de l’Onze de Setembre.

Romà Rofes