Cipriano Martos
El Govern té previst exhumar en 2022 les restes de Cipriano Martos, un militant antifranquista d’origen granadí que va morir en 1973 després d’haver estat detingut a Reus i haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori en la caserna de la Guàrdia Civil.
El cas de Cipriano Martos va ser inclòs en 2014, a instàncies d’un germà de la víctima, en la macroquerella presentada davant la Justícia argentina per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos pel règim franquista.
Després de morir el 17 de setembre de 1973 a l’Hospital de Sant Joan de Reus, les autoritats franquistes van enterrar el cadàver en una fossa del cementiri d’aquesta localitat, sense permetre a la família assistir a la inhumació ni emportar-se el cos a la seva terra d’origen, entre els municipis granadins de Loja i Huétor-Tájar.
Una de les reivindicacions de la família i de les entitats memorialistes dedicades a fer-se eco d’aquest cas, com la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina, és exhumar les restes de la víctima -seguint les coordenades que consten en el registre del cementiri- per a poder lliurar-los a la família, una reclamació que ara està disposada a dur a terme la Generalitat.
Fonts de la Conselleria de Justícia, que lidera Lorda Ciuró, han explicat a Efe que es tracta de «un cas singular, identificat i localitzat, d’una fossa del tardofranquisme situada dins d’un cementiri».
«No podem reparar el mal a aquesta víctima del franquisme si no exhumem i retornem les restes a la família, que sempre l’ha reivindicat», afegeixen.
Cipriano Martos va néixer en 1942 en un nucli rural dins del municipi de Loja (Granada), en el si d’una família de pagesos pobres, i va emigrar en 1969 a Sabadell (Barcelona), on es va polititzar, en plena expansió de les organitzacions obreres antifranquistes i on, en 2019, l’ajuntament li va dedicar una plaça en el barri de la Plana del Pintor, on va residir.
A Sabadell, Martos es va enrolar en les files del Partit Comunista d’Espanya (marxista-leninista), una escissió del PCE que propugnava intensificar les accions contra la dictadura i no renunciava a la lluita armada.
El partit va promoure la constitució del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) -un conglomerat d’organitzacions sota la tutela del PCE (ml)-, que a l’estiu de 1975 va dur a terme diversos atemptats a Madrid, Barcelona i València, que van costar la vida de dos agents de la Policia Armada i un de la Guàrdia Civil.
Com a resposta, el règim franquista va dur a terme detencions massives de militants del FRAP i tres d’ells van ser condemnats a mort i afusellats el 27 de setembre de 1975: van ser les últimes execucions de la dictadura abans de la mort de Franco.
Equip de redacció
