Eudald Carbonell (URV): ‘Ucraïna: humanització o autodestrucció’

🔊 Escoltar la notícia

Fa 20 anys, en el meu llibre Els somnis de l’evolució, escrit amb Cinta S. Bellmunt, parlava que la primera vegada que els humans, espècie Homo sapiens, s’havien adonat de que podíem destruir-nos va ser amb la crisi dels míssils del 1963. Si tot el poder nuclear de la URSS i dels Estats Units es materialitzava en un atac, com a conseqüència de la guerra freda, la nostra espècie podria desaparèixer o quedar molt malmesa.

Una altra data molt significativa per a l’augment de la consciencia crítica d’espècie es produeix amb les mobilitzacions contra la guerra a Iraq l´any 2003. Centenars de milions d’espècimens humans humanitzats de totes les edats es mobilitzen de forma planetària contra la confrontació bèl·lica i la mentida sistemàtica i sistematitzada. El pacifisme basat en la raó i l’humanisme semblava que havia reeixit entre els membres sensibles de l’espècie.

Ara, al segle XXI amb la guerra de Rússia contra Ucraïna es tornen a posar sobre la taula com a forma de dissuasió les armes nuclears que, per cert, ja no són les dels anys  50 i 60 del segle passat, sinó centenars de vegades més potents i destructives. N’hi ha milers distribuïdes pel planeta, que ara en el cas de Rússia estan en stand by preparades per fer-les explotar on calgui.

Qui es pensi que això és una conya que s’ho tregui del cap. Encara no som humans va ser una altra publicació que fa uns 20 anys vaig fer amb Robert Sala, on el títol es eloqüent. Cada vegada me n’adono més que som una espècie imbècil. Que ni la racionalitat ni l’humanisme ens ha fet conscients i crítics i ja no queda temps. Són molts avisos des de les malalties passant per amenaces de tipus estratègic i geopolític, la lluita per les matèries primeres fins la guerra que estem vivint. La primera i la segona guerra mundial es varen fer pera las mateixes raons i ja es va utilitzar el poder nuclear encara que de forma encapsulada.

Com estudiós de l’evolució humana no tinc bones noticies. Els humans produïm eines que poden funcionar massivament. En el cas de l’energia nuclear encara no l´hem socialitzada totalment, però és possible que acabi passant; conjuntures com la que estem vivint són les que ho propicien. No s’ha de fer por, sinó generar consciencia crítica d’espècie; això és el que pretenc.

Tots esperem que no passi res més greu del que està succeint, que ja ho és molt. Ens queda el principi d’esperança, la denúncia, el diàleg i la reflexió com argument. Sinó què podem esperar d’una espècie integrada per imbècils?