El passat 14 de gener de 2020 va tenir lloc l’accident de l’empresa IQOXE, un dels accidents més greus a la indústria química assentada en el nostre territori. Un accident que havia de suposar un punt i a part en les relacions indústria – població, en la seguretat i control d’un sector clau per al desenvolupament del territori.
Tot i que va causar la mort de tres persones, nombrosos ferits i múltiples desperfectes a immobles de les poblacions del voltant, ens trobem davant d’un escenari en què moltes decisions que s’haurien d’haver pres, molts canvis que ja haurien d’estar operatius, encara no s’han produït.
Un cop aixecat el secret de sumari de l’accident d’IQOXE, s’hi entreveuen deficiències de seguretat i vulneracions de drets laborals, defectes en les instal·lacions, males praxis i vessaments d’aigües residuals de forma no controlada.
Cal esperar que la justícia actuï, però mentrestant no es pot mirar cap a una altra banda, ni resignar-nos a que torni a passar. Som conscients de la importància econòmica del sector químic al nostre territori. Sabem que el pa de moltes famílies depèn d’aquesta activitat. Però cal parlar de condicions de seguretat, de prevenció de riscos, de no estalviar en materials de qualitat, en manteniment, en formació, de no reduir plantilles a nivells de qüestionar l’operativa de les plantes (com han denunciat els sindicats). El risc de no complir l’hem comprovat: si els treballadors de la indústria química no poden desenvolupar la feina en condicions dignes, qui pagarà el preu serem tota la població, i aquest no és un risc assumible.
Dit això, qui vegi aquí un rebuig cap a la indústria, erra. Volem ser bons veïns amb la indústria química, no hi ha cap dubte. Això comporta tenir un sector conscienciat de la seva perillositat, dels seus riscs inherents i de la seva responsabilitat cap a la societat. Beneficis per sobre de tot? Malauradament, aquesta la sensació que hi ha ara instal·lada a la població. Cal un canvi de mentalitat i treballar cap a una indústria rendible, però responsable. I sí, ambdues són totalment compatibles.
Imatge de la planta sinistrada d’IQOXE. Foto: ACN
D’aquest accident hem après que els controls no són, segurament, els més adequats. Davant de la casuística d’aquestes indústries i de la seva perillositat i incidència a tot el territori, es pot arribar a la conclusió que falten eines per dur a terme aquest control de manera eficaç. És per això que el grup d’Esquerra Republicana – EH Bildu al Senat ha impulsat una ponència referent a aquesta temàtica. Amb la ponència s’obtindran estudis exhaustius de l’estat de la indústria a casa nostra que han de servir perquè el sector es nodreixi de les recomanacions exposades pels experts.
Des d’Esquerra Republicana del Camp de Tarragona pensem que una bona solució a contemplar seria l’existència d’un organisme, públic i multidisciplinari, on hi intervinguin Inspecció de Treball i els departaments de Medi Ambient i d’Indústria, amb mitjans, atribucions i capacitat per vigilar els processos que s’hi duen a terme, que duguin la inspecció i la fiscalització d’aquest sector.
No oblidem tampoc que estem obligats a donar respostes a altres camps, com la salut. Cal disposar d’una legislació més estricta pel que fa a la contaminació ambiental, que contempli tots o, com a mínim, els compostos més representatius de l’activitat que es desenvolupa en el nostre entorn i que tenen una afectació sobre la nostra salut. Òbviament, es fa patent la necessitat d’estudis de la qualitat de l’aire. Amb el coneixement es podran prendre decisions.
No podem aplicar la lògica de retallar per guanyar, ens hi va la vida.
Marc Riu Rusell (ERC la Canonja), Pineda Vaquer Ferrando (ERC Vila-seca), Sílvia Puerto Lleixà (ERC Constantí), Albert Roig Rovira (ERC el Morell) i Marina Domènech López (ERC Perafort i Puigdelfí).
Equip de redacció
