Ramiro Aurín és coautor, al costat del catedràtic Ramón Tamames, del llibre Gobernança i gestió de l’aigua: models públic i privat. Com a expert que ha analitzat els diferents sistemes de la gestió de l’aigua, considera que la concessió a una empresa privada o mixta pública-privada és la forma més eficient de gestió de l’aigua i adverteix dels prejudicis ideològics d’aquells que volen que tots els serveis siguin realitzats per funcionaris, encara que pugui haver una pujada de tarifes o un augment del dèficit municipal.
Ramiro Aurín Lopera va néixer a Barcelona el 1956. És Enginyer de Camins per la Universitat Politècnica de Catalunya i complementàriament va realitzar estudis de literatura, cinema i televisió. Pioner en l’enginyeria ambiental a Espanya, va fundar i dirigir durant 25 anys el taller d’Enginyeria Ambiental i la revista Enginyeria i Territori. Va col·laborar com a professor a la UPC durant més de 20 anys.
En l’actualitat és consultor internacional en Enginyeria, Gestió i Governança de l’aigua. És director de la revista Water Monographies i fundador i co-editor del Journal of Applied Water Engineering and Research i de Ribagua Revista Iberoamericana del Aigua. Col·labora amb diversos mitjans de comunicació i és membre del Comitè Executiu i Director de Comunicació i Desenvolupament de la Fundació Llatinoamericana per a l’Aigua i l’Habitatge Sostenibles-FLAVISE.
Com és el servei d’abastament d’aigua a Catalunya?
A Catalunya la disponibilitat d’aigua és universal i es proveeix als ciutadans 24 hores al dia, set dies a la setmana, totes les setmanes de l’any. És una de les aigües més barates d’Europa, sent Espanya un dels països amb menys recursos naturals disponibles. Per tant, globalment el servei ha evolucionat positivament, i donades les condicions de partida podem parlar d’un cert grau d’excel·lència.
Inicialment el proveïment de l’aigua funcionava a través dels serveis municipals tradicionals. A mitjans del segle XIX, eren els ajuntaments, que sense capacitat i sense mitjans, intentaven subministrar aquest servei als ciutadans. En els nuclis importants les necessitats d’inversió i finançament i la complexitat fan evolucionar el model i es passa el control a empreses especialitzades, ja siguin públiques o privades.
Quina és la diferència entre la gestió de les empreses públiques i privades?
La gran diferència entre la gestió de les empreses públiques i privades és l’eficiència. El cost real de la gestió és més ajustat a través de les empreses privades, perquè competeixen entre elles i s’esforcen per oferir el millor preu i servei.
Quin és el model més estès en la gestió de l’aigua?
La concessió és el model més estès en la gestió de l’aigua. L’aigua a Catalunya és i serà sempre pública per mandat constitucional. En realitat això succeeix en la majoria dels països, exceptuant els casos de Xile i Regne Unit on és totalment privat, però on una rigorosa i exhaustiva regulació fa que la percepció per part del ciutadà de servei públic protegit sigui intensa, particularment al Regne Unit.
Quin és el sistema més competitiu?
La concessió és el millor sistema i el més competitiu. Es tracta d’una solució ideal que garanteix una gran eficàcia i una major eficiència. La mateixa concessió obliga els concursants a que s’esforcin a oferir de la forma més eficient el servei més barat i eficaç. Es tracta del sistema que està millor regulat, i que a més genera “Know-how” i tecnologia.
“Les concessions impliquen un nivell d’especialització i competència que és difícil que es produeixi des de l’estructura del que és públic.”
Per què existeix aquest rebuig a les concessions?
Es tracta d’un rebuig ideològic i organitzat. És un rebuig de sectors que pretenen que tot aquell que no sigui funcionari sigui sospitós, quan en realitat la concessió és un servei que es fonamenta en una estructura tècnica, administrativa i de mà d’obra. Les concessions impliquen un nivell d’especialització i competència que és difícil que es produeixi des de l’estructura del que és públic. Cal entendre que hi ha coses que s’adapten molt millor a ser públiques que unes altres. A més, la concessió pot fer-se a una empresa mixta, amb la qual cosa sens dubte augmenta la intensitat de la regulació i disminueix la presumpció de culpabilitat arbitràriament assignada a les empreses.
Com funciona la regulació?
A Catalunya no hi ha una regulació homogènia del sector. La regulació es produeix municipi a municipi. A la Constitució, el servei de l’abastament d’aigua està consagrat com un servei de competència municipal. Per tant, hi ha tres alternatives municipals que es poden desencadenar: El municipi crea una empresa que pot ser mixta o completament pública, fa un concurs per donar una concessió o directament l’adscriu als seus serveis municipals.
Les empreses privades volen una regulació estricta i independent, que defineixi el servei i que limiti si es vol els beneficis, però que estigui ben clara, que ofereixi enorme transparència.
La gestió de l’Administració pública en el proveïment d’aigua encareix el servei?
És evident que quan poses en mans públiques la gestió de coses, hi ha una sèrie de components i pressions inevitables que condicionen que aquest servei sigui més costós. El preu dependrà de si els costos s’emergeixen, com a Alemanya, amb la qual cosa resulta l’aigua més cara d’Europa, o si es paguen amb càrrec al dèficit municipal.
El servei d’abastament d’aigua és el més transparent?
De tots els serveis públics tradicionals de la llar, el servei de l’aigua és el més transparent. És lògic, ja que l’energia en si mateixa està vinculada a decisions més opaques i estratègiques, mentre que el servei d’abastament d’aigua està relacionat directament amb la vida. Si no beus en tres dies, entres en crisi de salut. Per tant, és normal que sigui un servei amb un major control, ja que afecta les primeres necessitats de la persona com l’alimentació i la higiene. Aquest control extra provoca més transparència.
Quin és el cost de les factures de l’aigua?
La factura de l’aigua, com la de tots els serveis públics, inclou moltes vegades conceptes que no són pròpiament d’aquest servei. En el cas de l’aigua, es contempla una part amb els cànons de sanejament, que es dediquen a la depuració de l’aigua abans d’enviar-la al mar. Aquest cànon és ben lògic que formi part de la factura, però hi ha altres inputs que serveixen per amortitzar altres deutes que no sabem d’on vénen, i és allà on es genera un cert enuig. Això no sol passar ni a les empreses públiques, ni a les privades. A les privades la factura està totalment regulada pel contracte de concessió. En ocasions sol ser un problema en els serveis municipals, ja que quan els ajuntaments tenen problemes de tresoreria, hi ha la temptació d’afegir conceptes aliens al servei per resoldre’ls.
Equip de redacció
