.

Els Voltors de Rugby al partit contra INEF Lleida. Foto: Cedida

Els Voltors de Rugby al partit contra INEF Lleida. Foto: Cedida

Més enllà de tàctiques i tècniques, un dels intangibles més importants del rugbi és l’esperit. El cor. La nomenclatura i les estratègies, ningú ho amaga, són bèl·liques, i els vuitanta minuts d’un partit no disten gens de representar una batalla. Però una batalla sense la capacitat de sacrifici, ni el gust per buidar-se completament per l’equip, no és més que un ball de figures entorn a una ovalada.

Si el diumenge passat l’expedició voltor tornava a casa amb el mal regust d’haver entregat el partit als Gòtics de Barcelona, aquesta setmana, davant del Lleida (primer classificat de la primera fase la temporada passada), el XV de La laboral recuperava el to.

Després d’un apassionant intercanvi de cops (delícia dels amants del bon rugbi), els de Tarragona arribaven al descans per davant en el marcador. Era una primera part gairebé per enmarcar. Mentre els tres quarts s’esforçaven en esborrar del record el mal paper en matèria de placatges, la davantera plantejava un set-piece combatiu, i li discutia constantment la possessió als lleidatans. Amb continuïtat i possessions de qualitat, el nou del Tarragona marcava un patró de joc trepidant, i l’apassionament feia la resta. Després de quaranta minuts ja s’havia sumat el bonus ofensiu (24 a 21 pels de Tarragona), i es portava la iniciativa, tan territorial, com en el marcador, com en qüestió d’actitud.

Malauradament, en la represa els de Lleida signaven dos tries en els primers cinc minuts, ambdós d’idèntica factura. Cedida la iniciativa, la segona part disminuïa en brillantor, i malgrat continuar oferint resistència, una última marca visitant posava el marcador final en 24 a 42, un resultat que no reflectia la igualtat de forces sobre el terreny.

Una derrota que, tot i no estar exempta de lectures negatives, permet als de Tarragona pensar en ambicions majors. Si l’equip és capaç de guanyar-li un assalt a qui va acabar imbatut la fase inicial de la Divisió d’Honor Catalana, aleshores no hi ha cap rival imbatible.

El pròxim cap de setmana no hi ha partit (fins a l’altra, al camp del Geieg de Girona). Són dues setmanes per corregir errors, cohesionar el grup, i millorar actituds. Vinga voltors, ànims, treball, i esperit!

Crònica de Xavi Roca

Equip titular: Kiko, Roberto, Juanca, Massi, Adolfo, Marcel, Plegue, Xavi B, Juanda, Pau, Martu, Ricky, Jaume, Jere, Jammin

Suplents: Rocamora, Sup, Serres, Iñigo, Fenton, Eloi, Agus, Rojas