La Comissió Europea vol reduir un 80% els dies de pesca i limitar l’arrossegament a 28 dies anuals al Mediterrani. Foto: Arxiu
Els pescadors tarragonins i catalans fan vaga aquest dilluns i dimarts en protesta per la reducció del 80% d’activitat pesquera, en dies de pesca, respecte el 2024 i limitar a un màxim de 28 dies anuals l’activitat d’arrossegament que vol imposar la Comissió Europea (CE). En consonància amb altres confraries de tot l’Estat, el gremi vol pressionar la Comissió en les negociacions que estan previstes aquests dos dies, i en les que participa també el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas. Els pescadors carreguen contra la CE i consideren que aquesta limitació suposa una “infàmia” i exigeixen que es retiri. En aquest sentit, avisen que, si prospera, afectarà directament a, treballadors a tot el sector i a la posterior venda a la llotja.
Els pescadors adverteixen que el 2024 ja ha caigut un 12,5% la venda de peix a les llotges. “No podem acceptar més retallades, la viabilitat i la dignitat de la pesca catalana no es mereixen el tracte rebut i molt menys aquesta forassenyada proposta”, assenyalen les confraries catalanes i per això, demanen la implicació de les diferents administracions. A més, recorden que ja han adoptat diverses mesures de caràcter voluntari per tal d’assegurar una pesca “sostenible”.
En aquest sentit, remarquen el fet que s’han implementat jornades de menys de dotze hores de pesca, des de la sortida a mar fins a l’arribada a port, cinc dies per setmana. També argumenten que s’han fet vedes biològiques de més de 50 dies i que s’han delimitat zones d’exclusió pesquera. Finalment, també indiquen que s’han pres mesures tècniques en determinades arts de pesca.
La mort del sector de l’arrossegament
En l’àmbit català els darrers anys s’ha reduït un 50% la flota, amb el perjudici social i econòmic que suposa el fet de “perdre una barca”. El motiu d’aquest fenomen, assenyala el comunicat, és el “desencís generat per una normativa imposada, que no plasma la nostra realitat però ens fa perdre les ganes de continuar”. De prosperar, la mesura suposaria de facto una sentència de mort per a la pesca d’arrossegament, amb uns 200 vaixells en actiu a Catalunya que aporten el 60% de la facturació del conjunt de les confraries.
Des de 2020, i en el marc de l’aplicació del Pla Plurianual de Pesca al Mediterrani, el sector de l’arrossegament ha reduït ja un 40% els dies d’activitat pesquera. Però una de les últimes propostes del comissari de pesca sortint, el lituà Virginijus Sinkevičius, passaria pràcticament per liquidar la seva continuïtat. Els vaixells de més de 18 metres d’eslora podrien feinejar 28 dies, 26 els d’entre 12 i 18 o només 20 els de 12 metres.
|
Altres notícies: |
“És inviable”, ha exclamat Eusebi Rosales, president de la Confraria de Pescadors de la Ràpita i de la Federació Territorial de Confraries de Tarragona. “No hi ha cap empresa del món que amb 28 dies a l’any pugui treballar”, ha subratllat, que qualifica la mesura com una “aberració” i l’atribueix, en bona mesura, al desconeixement del sector mediterrani que tenia l’excomissari i la tecnoburocràcia europea.
El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Antoni Espanya, coincideix plenament amb el plantejament de les confraries. Més encara, recorda que tant el Ministeri d’Agricultura com els governs francès i italià aposten per una moratòria del pla que permeti avaluar la metodologia utilitzada per l’executiu comunitari a l’hora de calcular els estocs reals de peix que hauria estat utilitzada com a base per fonamentar la retallada a l’arrossegament.
La limitació dels dies d’arrossegament suposaria la mort d’aquests sector, que només podria treballar un mes a l’any. Foto: Arxiu
Segons ha concretat Espanya, en el cas català, les dades recollides per Icatmar -organisme de recerca del món pesquer-, que utilitza la mateixa metodologia que les autoritats nord-americanes i canadenques, conclou que espècies de referència com la gamba roja o el moll es troben per sobre del llindar de sostenibilitat pesquera, si bé altres com el lluç o l’escamarlà presenten xifres no tan folgades. El càlcul comunitari, per contra, presentaria una “discrepància important”, amb xifres per sota del que resultaria acceptable en termes de sostenibilitat d’aquestes espècies.
“Davant del dubte científic, el més raonable és parar el 2025, demanar una moratòria i que el nou comissari, que pren possessió avui -aquest dilluns-, atengui les demandes dels estats membres del Mediterrani occidental, les comunitats autònomes i tota la flota pesquera perquè 2025 sigui de revisió d’aquesta metodologia i de coneixement de la realitat socioeconòmica del Mediterrani”, ha remarcat.
El director general d’Afers Marítims lamenta que es prioritzi l’eix ambiental de la Política Pesquera Comuna per davant dels altres dos, el social i l’econòmic. “No pot ser que es prengui una decisió d’aquest tipus atenent l’eix ambiental s’ha d’entendre la importància socioeconòmica de les comunitats pesqueres locals, en molts municipis són la primera empresa en llocs de treball, directes i indirectes, i això no es pot obviar”, ha raonat Espanya, qui té previst en breu reunir-se amb els seus homòlegs valencià i balear per abordar estratègies comuns en aquesta línia.
La Generalitat i el sector pesquer calculen que la flota d’arrossegament ha perdut pràcticament la meitat de les embarcacions durant els últims 20 anys. Actualment, a Catalunya són unes 200 de les 600 en total, si bé aporten el 60% de la facturació de les llotges.
Paradoxalment, la situació coincideix amb campanyes amb suport comunitari per fidelitzar els consumidors habituals de peix i captar l’atenció dels joves en el consum de peix fresc, iniciatives que van més enllà de la dimensió comercial, perquè, tal com expliquen els pescadors, “darrere de cada embarcació de pesca hi ha tota una història i un model socioeconòmic de vida”.
Redacció/ACN
Equip de redacció
