Els efectes de la Covid provoquen el 2020 una pèrdua del Valor Afegit Brut del Camp de Tarragona del 12,6%

L’Anuari Econòmic Comarcal 2021 de BBVA, que estima i analitza la distribució territorial del creixement català, destaca una davallada del Valor Agregat Brut (VAB) el 2020 del -11,3 %, lluny del 2,1% assolit el 2019. Aquesta forta contracció, trenca la tendència de recuperació encetada la segona meitat del 2013 i consolidada a partir del 2014. L’anuari, presentat avui pel catedràtic emèrit de la UAB i director de l’estudi, Josep Oliver, i la directora de Zona de BBVA a Tarragona, Sandra Morales, conclou que, en el decurs del 2020, la davallada del VAB a Catalunya reflecteix descensos destacats en tots els components de la demanda i les principals branques de l’oferta i, en particular i pel que fa a les comarques de Tarragona, l’afectació als serveis privats a les persones i a la indústria química i energètica, es tradueix en un VAB del -11,9% a la demarcació. La xifra resulta de la contracció del -8,7% a les Terres de l’Ebre i del -12,6% al Camp de Tarragona.

Des de la dinàmica sectorial a Catalunya, el 2020 mostra contracció en tots els àmbits. El VAB terciari es va reduir d’un -11,7%, afectat principalment per la forta contracció dels serveis personals (-18,8%). L’industrial va davallar d’un -9,0%, amb caigudes a gairebé totes les branques. La construcció es va reduir d’un -15,4%. Finalment, el primari també va mostrar una evolució negativa (-2,6%) per un important descens en la branca agrícola, mentre la ramaderia es va mantenir.

Territorialment, els resultats del 2020 destaquen a les Terres de l’Ebre com la zona de menor caiguda del país (-8,7 %), recollint la menor caiguda industrial i de serveis. A les Terres de l’Ebre, segueix el Pla de Lleida (-9,9 %), on tot i la caiguda dels serveis per sobre la mitjana catalana, la indústria ha mostrat un retrocés més contingut. A continuació, i en línia amb la mitjana catalana, apareixen les Comarques Centrals (-11,0 %) i l’AMB (-11,1 %), amb un terciari que recula lleument per sota la mitjana de Catalunya. Amb reduccions superiors, segueixen el Camp de Tarragona (-12,6 %), l’Eix Gironí (-13,0 %) i les Comarques de Muntanya (-13,4 %).

El Camp de Tarragona retrocedeix d’un -12,6 %, per la contracció dels serveis personals (-26 %), un sector que aporta vora el 55 % del VAB terciari

El 2020, la COVID-19 va generar una pèrdua en el VAB del Camp de Tarragona d’un -12,6%, superior a la contracció mitjana del país (-11,3 %). Aquesta caiguda intensa reflecteix l’impacte més sever de la pandèmia sobre els serveis (-15,2 %), un efecte força superior a la mitjana catalana (del -11,7 %), i l’especialització relativament esbiaixada d’aquestes comarques vers serveis estrictament turístics o vinculats a les persones. Al terciari, cal sumar-hi la caiguda de la indústria (-6,8 %) i la construcció (-14,6 %), mentre que el primari davallava d’un -2,9%.

La pèrdua molt intensa dels serveis al Camp de Tarragona reflecteix dues realitats dispars: una contracció força superior del terciari privat (que va assolir una caiguda insòlita del -21,7%) i un augment dels serveis col·lectius (3,4 %). En l’àmbit dels primers, aquella intensa pèrdua fou encara més elevada quan es consideren les branques més afectades per la COVID-19, la dels serveis personals. Així, aquestes, que aportaven un 55 % del VAB terciari el 2019, es van reduir un -25,8 %, mentre que la resta del terciari privat queia molt menys (-9,9 %).

La continguda pèrdua industrial del 2020 al Camp de Tarragona (-6,8 %), si més no en relació amb altres àmbits territorials, és conseqüència d’una forta caiguda de les produccions manufactureres (-8,2 %), però una dinàmica menys negativa de l’energia, residus, aigua i gas (-2,0 %).

Els efectes del xoc de la COVID-19 sobre la construcció del Camp de Tarragona foren prou similars als del conjunt del país (caiguda del VAB en aquestes comarques del -14,6 % enfront del -15,4 % català), el que recollia els efectes del confinament i la davallada de la confiança en la demanda interna i la reducció de l’estrangera.

Pel que fa al primari, l’evolució del seu VAB el 2020 reflecteix la contracció del de l’agricultura (d’un -1,8 %), empentada per les caigudes del raïm (-11,5 %) i el vi i most (-12,2 %). Per la seva banda, la ramaderia també mostra davallades (d’un -3,7 %), per l’evolució de l’aviram (un -3,3 %). Finalment, la pesca va davallar d’un -14,9 %.

La menor pèrdua dels serveis (-10,5 %) a les Terres de l’Ebre permet contenir la contracció del VAB al -8,7 %, la menor de Catalunya

El 2020, el VAB de les Terres de l’Ebre es va contreure d’un -8,7 %, empentat a la baixa pels efectes de la COVID-19 sobre el terciari (-10,5 %) i la construcció (-16,8 %), mentre la indústria contenia les pèrdues (-5,4 %) i el primari augmentava lleument (1,8%).

En l’àmbit dels serveis, la davallada dels privats (-15,3 %) es va veure parcialment compensada per la millora dels col·lectius (4,4 %). Entre els primers, la forta caiguda reflecteix un comportament molt diferenciat de dos grups de sectors: aquells que més es van veure afectats per la crisi de la COVID-19 (els serveis personals) que, amb un 30,2 % del VAB terciari d’aquestes comarques, varen retrocedir d’un molt elevat -18,6 %; i la resta del terciari privat, que va caure força menys (-5,6 %).

La pèrdua industrial a les Terres de l’Ebre el 2020 (-5,4 %) reflecteix la davallada més intensa de les produccions manufactureres (-7,8 %) i la caiguda, també rellevant, de les d’energia, residus, aigua i gas (-4,3 %).

La caiguda de la construcció a les Terres de l’Ebre fou molt elevada, d’un -16,8 %, fins i tot per sobre la mitjana catalana (del -15,4 %). Això és resultat de la menor demanda d’habitatge de nova construcció, tant de compradors interns (pel confinament i la incertesa) com d’estrangers.

Pel que fa al primari, l’evolució del VAB d’aquest sector el 2020 reflecteix el del seus principals sectors, amb un modest increment de l’agricultura (0,7 %), empentada per cítrics (8,1 %) i cereals (1,9 %), mentre que la ramaderia mostra un destacat avenç (del 7,9 %), per la positiva ‘evolució de l’aviram (9,0 %). Finalment, la pesca va davallar d’un -13,2 %.

Redacció