Primer pla d’una eina de sílex localitzada al Barranc de la Boella. Foto: Palmira Saladié / IPHES
La dotzena campanya d’excavacions al jaciment prehistòric del Barranc de la Boella, a la Canonja, ha recuperat una col·lecció 50 d’eines de pedra de fa un milió d’anys, que s’afegeixen a les 400 peces obtingudes en les campanyes anteriors.
La campanya, que va començar el 5 de setembre i acabarà dilluns vinent, està dirigida un any més per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). A més de membres de l’IPHES especialistes en diferents disciplines, aquest any hi prenen part prop d’una cinquantena d’estudiants i professionals procedents de diferents parts de l’estat espanyol i de països com França, Itàlia i l’Argentina.
La dotzena campanya intervé a les localitzacions conegudes com la Cala 1 i la Mina, i manté l’objectiu d’augmentar el coneixement sobre les primeres poblacions humanes al continent europeu. Un dels objectius principals del projecte és investigar l’estil de vida i el tipus de subsistència d’aquests grups humans. En concret, el tipus de tecnologia que empraven i la seva relació amb les dispersions humanes en el continent Euroasiàtic. En aquest context, cal tenir en compte que les eines de pedra recuperades formen part d’un període en què eren poc abundants.
Al Barranc de la Boella s’han identificat les evidències més antigues a Europa de la cultura Axeliana, que es caracteritza per la presència de grans instruments, com els pics o les destrals de mà. Es tracta d’un tipus de tecnologia que va emergir a l’Àfrica Oriental fa 1,7 milions d’anys, però que no va arribar a Europa fins fa un milió d’anys. De fet, les evidències del Barranc de la Boella són actualment les més antigues d’aquest continent.
En el seu conjunt, les eines que s’han localitzat en aquest jaciment contribuiran a ampliar el coneixement sobre l’estudi de l’evolució cultural humana, la difusió de les innovacions adquirides per els grups humans i la seva migració arreu del planeta, en un període encara poc conegut a Euràsia.
A més d’aquestes eines s’han trobat diverses restes d’ossos d’animals i copròlits (excrements fòssils) de hienes. Aquestes troballes indiquen que els homínids van viure en un entorn molt ric en recursos animals i on existia un alt risc per l’abundància de depredadors existents, principalment les hienes.
El tipus d’animals trobats fins ara al Barranc de la Boella són molt diversos i evidencien que mamuts, hipopòtams, rinoceronts, cérvols, ossos, mones de la barbaria, llops o lleons de les estepes van viure a la costa de Tarragona. Aquests elements ajuden a reconstruir els ecosistemes costaners del Camp de Tarragona de fa un milió d’anys, quan les masses d’aigua eren abundants i el clima era càlid.
D’altra banda, dissabte al matí s’ha organitzat una jornada de portes obertes que inclou exhibicions de talla per veure com s’elaboraven les eines lítiques fa un milió d’anys.
Equip de redacció
