TOTS 21

L’alcalde, Pere Virgili, en una imatge d’arxiu.

«Gran notícia, tot i que hi ha gent que encara no s’ho creu. En tot cas, molt positiva. També l’esperàvem fa un any, però». L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, celebrava aquest dijous passat en conversa amb tarragona21 la concreció final de l’acord que ha de permetre aplicar les bonificacions i el desviament del tràfic pesant per descongestionar tant l’N-340 com l’N-240. Una operació que ha tingut el seu primer pas amb l’acord entre socialistes i podemites per flexibilitzar el sostre d’endeutament de l’Estat. El segon es viurà en el Consell de Ministres del pròxim dia 31 d’agost, en el qual es concretarà per fi la mesura lligada al seu dia a tres bandes (governs de la Generalitat, de l’Estat i territori) i que s’havia de posar en marxa el passat mes de gener. De fet, si no hi ha algun sotrac polític de darrera hora, «estem buscant data entre els alcaldes del Pacte de Berà per reunir-nos la primera setmana de setembre en el mateix lloc on es va fer la primera reunió, al restaurant La Bota de l’N-340 dins del terme municipal de Roda. Busquem la simbologia de la que podria ser la darrera reunió». Una proposta «nascuda d’un veterà en guerres polítiques com és l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, i jo m’hi he llençat de seguida»

«Gairebé tots els alcaldes que formen part del Pacte de Berà tenim un grup de washap des de ja fa gairebé tres anys -explicava Virgili-. I dijous al matí m’arribava un retuit del d’Altafulla, Fèlix Alonso, que també és diputat a Madrid i forma part a més de la comissió d’infraestructures -té per tant línia directa amb el ministre de Foment-, en el qual deia que entrava al Consell de MInistres l’aixecament del sostre de la despesa per permetre l’Estat incorporar aquests diners que li costarà les bonificacions». El batlle rodenc espera que «finalment sigui una realitat. Jo crec que està fet. Però portem molts anys batallant… Per això fins que no és al sac no pots dir blat i ben lligat».

Els records de la lluita política per posar fil a l’agulla es remunten en el temps. «La primera visita que vaig fer un cop alcalde va ser al Parlament de Catalunya per reclamar l’institut a la llavors consellera Irene Rigau. I la segona va ser a Madrid juntament amb altres alcaldes del Pacte de Berà per reclamar al secretari d’estat d’Infraestructures solucions per a la N-340». Ja en aquell moment «ens van reconèixer que aquí és on tenien el problema més greu de la xarxa de carreteres espanyoles, tant pel que fa a densitat de tràfic com sinistralitat, però que era de solució difícil».

Amb el pas del temps l’acord al qual s’ha arribat «l’hem treballat molt els alcaldes a nivell intern i també amb els responsables del departament d’Interior i Territori» de la Generalitat. Una cita que vol reconèixer la feina «tant dels consellers Rull, Jané i Forn. Amb ells hi vam treballar força. I aquesta solució» en els seus termes actuals «ens sembla bona. I per als rodencs, la millor i la definitiva fins que d’aquí a tres anys s’acabin les concessions de les autopistes».

Aquest és també un aspecte clau perquè «nosaltres no estem d’acord amb la continuïtat de l’A-7. Ho parlava aquest matí amb els alcaldes d’Altafulla i del Creixell. No volem una altra infraestructura que ens trinxi el territori. Ja tenim prou barreres en els cinc quilòmetres d’allargada del nostre terme des de la costa fins a la fita que ens separa del terme de Bonastre, d’Albinyana i del Vendrell». I el llistat ho certifica: «Tenim la línia fèrria Barcelona-València; l’N-340; el conducte del ministransvasament de l’Ebre; l’autopista AP-7; la línia de tren Barcelona-Lleida i la del tren d’Alta Velocitat. No volem una altra infraestructura que trepitgi el territori», afirma de manera rotunda Virgili. «Volem que d’una vegada per totes la via ràpida i gratuïta sigui l’autopista. I si s’ha de fer algun carril més dins del terreny que ja ocupa, no passa res. Però no voldríem una altra infraestructura absolutament paral·lela a l’AP-7. Perquè, d’aquí a tres anys, què farem? A nosaltres, des de Roda, ens sembla absurd malbaratar territori per això», deixava clar.

J.S.