Els advocats de Tarragona demanen revocar les mesures que els impedeixen entrar als jutjats fins l’hora de la vista

Entrada dels jutjats socials de Tarragona, amb persones esperant al carrer abans d’entrar. Foto: Eloi Tost

L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) ha demanat aquest dilluns que es revoquin les mesures sanitàries que els impedeixen entrar a les instal·lacions dels jutjats fins l’hora de la vista. La degana de l’ICAT, Estela Martín, ha lamentat les molèsties que suposa per als professionals i usuaris, ja que s’han d’esperar “durant hores” al carrer. Arran de la pandèmia només es permet accedir als edificis en el moment del judici i els habituals endarreriments que hi ha en algunes seus fa que les estones d’espera siguin incòmodes. Martín ha aprofitat per reclamar una Ciutat Judicial a Tarragona, que permetria centralitzar les dependències i evitar inconvenients com aquests.

En el cas dels jutjats socials i de primera instància la limitació d’aforament fa que fins a més d’una desena de persones puguin estar esperant al carrer, amb només un banc per poder seure. “Normalment hi ha retards bastant greus i hem d’esperar amb els clients o els pèrits, ja plogui o faci sol”, ha dit Martín. La problemàtica també afecta els estudiants en pràctiques, que no poden entrar a veure les sessions. A més, la degana ha expressat la incomoditat que suposa que les dues parts enfrontades s’hagin d’esperar a la porta i ha reconegut que en alguna ocasió s’ha produït alguna situació violenta.

La situació es repeteix en altres seus, com als jutjats penals. I a l’Audiència Provincial la situació es va arreglar tot just la setmana passada, quan es va tornar a autoritzar l’entrada a l’edifici. “Reclamem a l’administració que hi posi una solució complint la normativa sanitària, amb mascareta i distància de seguretat, però que ens deixin accedir dins a l’hora que ens toca fer el judici”, ha sol·licitat la degana de l’ICAT. Per Martín, tot neix de la “manca d’una ciutat de la justícia i d’una seu única on tothom pugui fer la seva feina o exercir els seus drets de manera digna”.

Eloi Tost