Cada vespre, a les 20h, sortim tots a la finestra o a la terrassa per aplaudir la gesta diària dels herois i heroïnes del nostre sistema de salut pública. I quan aplaudim a metges i metgesses, infermeres i infermers i a la resta del personal sanitari també aplaudim a tots aquells que estan, com ells i elles, a la primera línia de la batalla contra el virus. Transportistes, professionals del sector de l’alimentació, cossos i forces de seguretat, serveis d’emergències, etc. Tots i totes heu demostrat que sabeu estar a l’altura quan la vida ens posa a prova davant d’una repte tan colossal com la pandèmia que estem patint.
Però no tan sols els aplaudim a ells i a elles. Ens aplaudim, de fet, a tots i a totes perquè la nostra vida, efectivament, ha fet un gir en unes poques setmanes, de fet, en qüestió de dies. Quan el Govern va aprovar l’Estat d’alarma el vertigen davant de les possibles conseqüències d’una mesura dura, però absolutament imprescindible per derrotar al virus, va marejar algunes ànimes càndides. Els catastrofistes que abunden a les xarxes socials van assegurar que es bloquejarien els serveis essencials i que el sistema de distribució i venta de productes alimentaris patiria un desproveïment “com a Veneçuela”, amb botigues d’alimentació buides i cues per poder comprar aliments bàsics.
I no ha estat així. Malgrat que com a societat hem hagut de fer front a una situació sense precedents, sense igual a la nostra història contemporània, el manteniment de tots els serveis essencials, la resposta exemplar del sistema de salut, la garantia de la seguretat ciutadana, la protecció dels sectors més vulnerables, etc. ha estat assegurat en tot moment. Malgrat que el repte semblava (i ho era) aclaparador, l’impressionant manifestació de responsabilitat cívica col·lectiva de 47 milions de conciutadans nostres ha fet real el que semblava impossible. I és just dir-ho i reconeixeu perquè sense aquesta exemplaritat totes les mesures implementades pel Govern serien del tot ineficaces (per exemple, si no es respectés el confinament necessari per detenir el contagi del virus).
En situacions de crisi les societats i les persones treuen i mostren el millor de si mateixes, s’ha tornat a demostrar. Els i les socialistes mai hem tingut el menor dubte perquè sempre hem estat convençuts del coratge del nostre poble que assumiria, com ha fet, aquest sacrifici col·lectiu necessari per salvar vides. I així el que semblava impossible s’ha fet realitat. Tots els serveis públics essencials continuen actius, tot allò necessari per seguir funcionant se segueix perfeccionant malgrat la tempesta cruel i devastadora que ha suposat la pandèmia. La roca de la resistència i la voluntat de victòria dels ciutadans, de la que parla el president Pedro Sánchez, s’ha mantingut indestructible. I aquest és un mèrit de tots i de totes, també de tu que estàs llegint aquestes línies. Sí, això és el que aplaudim també cada dia quan sortir als balcons a encoratjar i agrair la tasca dels herois i heroïnes que treballen als hospitals amb una determinació absolutament inspiradora.
I quan sortim a les 20h a aplaudir també ignorem, com es mereixen, a tots aquells –pocs però que poden arribar a fer molt de mal- que divulguen sabent-ho informacions falses per intentar desgastar al Govern enlloc de combatre al virus com fem la immensa majoria. I ho ha fan sense escrúpols i sense vergonya. En uns moments en què persones que han estat menystingudes i que han patit en carn pròpia les retallades socials dels darrers anys demostren la seva vàlua moral i la seva grandesa, algunes altres que es consideren gegants es retraten més aviat a l’altura dels insults dels tweets que escriuen i publiquen.
Eloi Menasanch
Federació del PSC del Camp de Tarragona
Equip de redacció